19 novembre 2024
spot_img
19 novembre 2024

El wahhabisme, el corrent conservador de l’islam que governa a l’Aràbia Saudita

La dinastia reial de l’Aràbia Saudita ha defensat i promogut el wahhabisme dins i fora de les seves fronteres des del segle XVIII

Han passat molts anys des que el profeta Mahoma va predicar la religió del déu Al·là. Des del segle VII d. de C. fins ara, l’islam s’ha convertit en la segona religió més popular del món, amb més de 1.800 milions de creients.

No obstant això, no tots els musulmans interpreten igual els ensenyaments de l’Alcorà, el llibre sagrat de l’islam. La divisió de creients més coneguda és la formada per sunnites i xiïtes.

El sunnisme és la branca majoritària: es calcula que el 90% dels musulmans són sunnites. Així i tot, dins del sunnisme existeixen diferents grups segons la interpretació que fan de la religió.

Un d’aquests grups és el wahhabisme, un corrent que va néixer i va evolucionar a territori saudita, segons explica Moussa Bourekba, investigador del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) especialitzat en l’Orient Mitjà.

 

Wahhabisme, una branca conservadora

El wahhabisme és un corrent de l’islam molt conservador que va sorgir a la península aràbiga al segle XVIII. El van impulsar aquells creients que defensaven tornar als ensenyaments de les tres primeres generacions de musulmans, conegudes com a salaf, que en àrab vol dir “avantpassat”, explica Bourekba.

Els wahhabistes es prenen al peu de la lletra les escriptures de l’Alcorà. Igual que la resta de musulmans, consideren que és la paraula directa d’Al·là, però ells van fins i tot més enllà i creuen que, encara que la societat i el món canviïn, la paraula de déu no ho fa pas. Per això s’oposen a adaptar els ensenyaments dels textos a l’època actual.

En general, els wahhabistes creuen que la seva visió de la religió és l’única que és vàlida i que les altres són incorrectes. Per això defensen que les creences wahhabistes tinguin un pes important en la política i en les lleis que regulen la societat, explica Bourekba.

 

La xaria, llei islàmica fonamentalista

La xaria és el conjunt de lleis islàmiques. La majoria de musulmans la interpreten com un codi de conducta per ser bon musulmà, però en alguns estats s’utilitza per justificar algunes lleis.

A l’Aràbia Saudita, per exemple, les lleis s’inspiren en els principis de la xaria i fins i tot existeix una policia religiosa que vigila que els ciutadans compleixin les normes de conducta.

La interpretació literal de l’Alcorà pot portar a aprovar lleis i penes molt estrictes, algunes contràries als drets humans, segons apunten diverses organitzacions.

Per exemple, a l’Aràbia Saudita les dones han de tenir un guardià masculí, que pot ser la seva parella, el pare o un germà, i no poden prendre decisions importants ni viatjar sense el seu consentiment.

Ser homosexual, ser infidel a la parella, robar, tenir drogues o fins i tot manifestar-se en contra del règim poden ser castigats amb la mort.

És el tercer país del món que més aplica aquest càstig, després de la Xina i l’Iran, segons Amnistia Internacional. Només el 2018 es van executar 149 persones.

 

L’Aràbia Saudita, bressol de l’islam

L’Aràbia Saudita és un país molt important per als musulmans. El profeta Mahoma va viure en el que avui dia és territori saudita, a ciutats santes de l’islam com la Meca o Medina. Per això, de vegades es coneix aquest país com a “llar de l’islam”.

https://www.instagram.com/p/B3WeQKnhIwD/?utm_source=ig_embed&utm_campaign=dlfix

Al segle xviii no existia l’Aràbia Saudita com a tal, sinó que hi havia diverses tribus que lluitaven per imposar-se a les altres. En aquest context, el predicador Muhammad ibn Abd al-Wahhab, fundador del wahhabisme, va pactar amb Muhammad bin Saüd, el fundador de la casa reial saudita, per estendre la seva influència.

En l’actualitat, les doctrines wahhabistes són les oficials a l’Aràbia Saudita. A partir del 1970, gràcies als diners obtinguts per les exportacions de petroli, el govern saudita va començar a finançar mesquites i escoles on estudiar la interpretació wahhabista de l’islam per tot el món, explica Bourekba.

De vegades es confon el wahhabisme amb el salafisme. Els dos corrents són molt conservadors i es recolzen en les mateixes creences. La seva diferència principal és que els wahhabistes accepten tenir un rei perquè apliqui la xaria i intervingui entre Al·là i els seus creients. En canvi els salafistes rebutgen tenir un intermediari entre ells i el seu déu que no sigui un califa, és a dir, un successor del profeta Mahoma.

“Té sentit que a l’Aràbia Saudita s’imposi el wahhabisme i no el salafisme, perquè permet a la dinastia saudita governar el país”, comenta l’investigador.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -