El líder del partit socialdemòcrata SDP, Zoran Milanovic, s’ha imposat a la candidata del partit conservador HDZ
Per Sara Simonet Albentosa
El candidat del Partit Socialdemòcrata de Croàcia (SDP), Zoran Milanovic, ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials i serà el nou president del país.
Milanovic s’ha imposat amb el 53% dels vots a l’anterior presidenta, Kolinda Grabar-Kitarovic, candidata del partit conservador Unió Demòcrata Croata (HDZ). Grabar-Kitarovic ha presidit el país entre el 2015 i el 2020 i ha estat la primera dona que ha ocupat la presidència de Croàcia.
La campanya de l’SDP defensava una imatge més moderna i progressista del país, en oposició al govern conservador que hi ha hagut fins ara. Mentre que els conservadors de l’HDZ defensen la fe catòlica, la família tradicional i el nacionalisme croat, Milanovic ha fet campanya defensant els drets dels homosexuals i les minories ètniques del país.
El canvi de polítiques a Croàcia es podria consolidar en les eleccions parlamentàries que s’han de celebrar a finals d’anys.
Dues eleccions per elegir president
Croàcia és una república parlamentària. En l’àmbit estatal, els croats trien els seus representants polítics a través de dos comicis: les eleccions presidencials, per escollir el cap d’Estat, i les eleccions parlamentàries, per conformar el Parlament.
Les eleccions presidencials a Croàcia tenen lloc cada cinc anys i es divideixen en dos torns. A la primera volta hi participen tots els candidats presidencials. Després de la primera votació, si no surt escollit un candidat per majoria absoluta (més del 50% dels vots), es passa a una segona volta en què només concorren els dos candidats més votats.
El 22 de desembre es va celebrar la primera volta de les eleccions a Croàcia, en què els dos candidats més votats van ser Zoran Milanovic (SDP) i Kolinda Grabar-Kitarovic (HDZ). No obstant, cap dels dos va obtenir més del 50% dels vots, per la qual cosa es va convocar una segona volta el 5 de gener.
🇭🇷 Ayer El opositor socialdemocráta Zoran Milanović ganó las elecciones en Croacia acabando así con la deriva derechista del gobierno conservador, que venía girando desde el centro hacia un fuerte nacionalismo croata. pic.twitter.com/GaqmWLFIRh
— Descifrando la Guerra (@descifraguerra) January 6, 2020
El president/a de Croàcia pot ocupar el càrrec durant un màxim de dos mandats seguits (deu anys). D’acord amb la Constitució croata, el president nomena el primer ministre o cap de govern, encara que el nomenament ha de ser votat pel Parlament. Al seu torn, el primer ministre elegeix la resta de ministres que formen el Govern.
Croàcia mira cap al futur
Croàcia està situada a la riba del mar Adriàtic i les seves fronteres voregen Eslovènia, Hongria, Sèrbia, Bòsnia i Montenegro. Durant segles a l’Edat Mitjana va ser un territori disputat per diversos regnes europeus i per l’Imperi otomà.
Durant el segle XIX van aparèixer importants moviments nacionalistes que reclamaven un estat propi. Al final de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), diversos pobles d’origen eslau com Croàcia, Sèrbia i Eslovènia es van unir per formar el Regne de Iugoslàvia.
Iugoslàvia va ser envaïda pel bàndol feixista durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i això va provocar l’enfrontament entre serbis i croats. Després de la guerra, Iugoslàvia es va convertir en una federació de repúbliques socialistes, governades pel dictador Josip Broz ‘Tito’ sota la influència comunista de la Unió Soviètica.
Les tensions entre els pobles iugoslaus van provocar la terrible Guerra dels Balcans (1991-1995), un conflicte ètnic que va causar més de 100.000 morts i milions de desplaçats.
Amb el final de la guerra i l’arribada del nou segle, Croàcia va emprendre un nou camí cap a la pau. El 2003 va presentar la seva candidatura per ser acceptada com a país membre de la Unió Europea (UE). Després de resoldre les disputes frontereres amb Eslovènia i adoptar millores polítiques i econòmiques, l’1 de juliol del 2013 es va convertir en el 28è país membre de la UE.
No obstant, les organitzacions de drets humans denuncien les dures polítiques migratòries del govern, el creixement dels moviments xenòfobs contra migrants i el col·lectiu LGTBI i l’assetjament a la llibertat de premsa que investiga la corrupció o els crims de guerra comesos fa gairebé 30 anys.
#CROACIA | @RSF_ES denuncia el silencio de las autoridades frente a los ataques repetidos contra la prensa https://t.co/Fvokw9ZXyP pic.twitter.com/dacrcnGg0d
— RSF España (@RSF_ES) September 11, 2019
El tema de la setmana compta amb la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna – URL
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
