La ciutat francesa va aconseguir atreure pintors, arquitectes i músics d’arreu del món que van revolucionar l’art de l’època
Per Irene Montagut Pellissa
París, a més de ser la capital de França, es va convertir en un punt de trobada de grans artistes de tot el món des de mitjan segle XIX i fins ben entrat el segle XX.
Artistes emergents i consolidats es van traslladar a la ciutat per submergir-se en l’ambient bohemi. Volien xopar-se de la cultura que destil·laven els cafès de la ciutat i formar part dels seus cercles socials, que podien inspirar-los artísticament i obrir-los portes per comercialitzar les seves obres.
Creadors com Van Gogh, André Derain, Paul Cézanne i fins i tot Henri Matisse, entre molts altres, van viure a la ciutat durant una temporada. Per aquest motiu, algunes de les obres d’art més importants de l’època es troben a museus de París.
Repassem els artistes francesos de l’època que van despuntar en diferents disciplines artístiques.
https://www.instagram.com/p/B1t_BDUB4ki/?utm_source=ig_embed
Pintura
A partir de 1860, l’impressionisme va suposar una revolució en la pintura occidental. Aquest corrent, nascut a París, pretenia que el públic acabés de construir en la seva ment el que representaven les obres sobre els llenços. Édouard Manet és considerat el pioner del moviment, encara que l’artista més destacat va ser Claude Monet.
https://www.instagram.com/p/B4JyHLuKu0E/?utm_source=ig_embed
El postimpressionisme, que va començar a desenvolupar-se a la fi del segle XIX, va voler expressar el malestar causat per injustícies com les dures condicions de treball a les fàbriques. Toulouse-Lautrec, que pintava escenes de circ i cabaret, en va ser un dels representants.
D’altra banda, hi havia postimpressionistes que consideraven que els quadres no havien de representar la realitat, com Paul Gauguin. Per la seva banda, Paul Cézanne reduïa la realitat a figures geomètriques.
Les principals avantguardes franceses van aparèixer a la primera dècada del segle XX. Volien trencar amb el que s’havia fet fins llavors i expressar-se en llibertat. El fauvisme, moviment artístic desenvolupat per artistes com Henri Matisse, va ser una d’aquestes avantguardes.
https://www.instagram.com/p/Bv1uHkGhL_B/?utm_source=ig_embed
Arquitectura
El modernisme arquitectònic de finals del segle XIX va tenir com a màxim exponent Antoni Gaudí, arquitecte català. Seves són obres com la Sagrada Família o la Casa Batlló, de Barcelona.
L’extensió d’aquest estil a França va ser l’Art Nouveau, abanderat per Héctor Guimard, encarregat de dissenyar algunes entrades de metro de París. Es valoraven els objectes artesanals, però sense renunciar als avenços industrials.
https://www.instagram.com/p/BzOCTkAga0o/?utm_source=ig_embed
Tony Garnier i Auguste Perret van ser destacats arquitectes del nou classicisme. Mentre que el primer va prestar una gran atenció a la relació entre els humans i la indústria naixent, el segon es dedicava a l’arquitectura sense adornaments, usant nous materials com el formigó.
https://www.instagram.com/p/B4zo_u7owdM/?utm_source=ig_embed
Música
L’impressionisme musical va incorporar fragments de fonts diverses per recrear ambients íntims. Claude Debussy, per exemple, va aconseguir amb les seves composicions que el públic pogués evadir-se gràcies a aquesta impressió sensorial.
Així mateix, les primeres avantguardes musicals van desenvolupar nous formats basats en la tonalitat, el ritme i la forma.
En el neoclassicisme de Darius Milhaud es combinaven aspectes clàssics amb danses modernes i ritmes del ragtime, un estil nascut als Estats Units i que seria el precursor del jazz.
Les avantguardes també van permetre innovar en la forma i en els ritmes. Un exemple va ser el serialisme musical o integral, un moviment basat en la progressió de notes i representat a França per Pierre Boulez.
El tema de la setmana té la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
