23 desembre 2024
spot_img
23 desembre 2024

Pedagogies alternatives a l’educació tradicional

Els mètodes Waldorf, Montessori, Doman i Reggio Emilia són alguns dels enfocaments alternatius que s’han fet un lloc en el sistema educatiu

L’educació alternativa és aquella que busca més llibertat i participació de l’alumnat en els processos d’aprenentatge i s’allunya dels projectes educatius oficials.

Molts pedagogs van investigar i desenvolupar noves metodologies educatives al llarg del segle XX, com Rudolf Steiner, Maria Montessori, Glenn Doman i Loris Malaguzzi.

Avui dia, molts centres educatius aposten per explorar aquests mètodes pedagògics, que ofereixen una forma diferent d’aprendre i ensenyar.

 

El mètode Waldorf

L’austríac Rudolf Steiner (1861-1925) és el fundador de l’antroposofia, un corrent de pensament que conjumina la filosofia amb altres creences espirituals. En aquest pensament es basa el mètode Waldorf, la primera escola del qual es va fundar el 1919 a Stuttgart (Alemanya).

El mètode Waldorf cerca el desenvolupament de cada nen i nena en un ambient totalment lliure i cooperatiu. En aquest corrent educatiu, l’art i els treballs manuals tenen un paper protagonista i no es fan exàmens per avaluar l’alumnat.

Aquesta pedagogia atorga la mateixa importància tant als coneixements adquirits com al procés d’aprenentatge, ja que considera l’escola un “espai de renovació social”, en paraules del seu impulsor.

 

El mètode Montessori

“No em segueixin a mi, segueixin l’infant”. És una de les citacions més cèlebres de Maria Montessori (1870-1952), metgessa i matemàtica en els seus inicis, la passió per l’educació de la qual la va portar a idear el mètode Montessori.

Nascuda a Chiaravalle, una petita localitat a l’est d’Itàlia, Montessori va començar la seva carrera en el món de l’educació en tractar amb nens amb dificultats en l’aprenentatge.

El 1907 va fundar una guarderia al barri de San Lorenzo de Roma, una zona desfavorida amb escassos recursos. Allà va idear i va posar en pràctica el mètode Montessori, que es basa en la necessitat que els nens s’adaptin a l’entorn que els envolta.

Igual que el mètode Waldorf, aquesta metodologia ressalta el desenvolupament físic i social de la mainada, així com la seva independència i llibertat.

En l’actualitat, centres escolars d’arreu del món fan servir aquesta metodologia, sobretot en els cicles d’infantil i primària. No obstant, també hi ha veus crítiques que qüestionen la necessitat de comprar els materials de la marca Montessori per poder posar-la en pràctica.

 

La pedagogia Doman

El metge estatunidenc Glenn Doman (1919-2013) va ser l’impulsor d’aquesta metodologia, juntament amb el neuròleg Temple Fay. Tots dos van començar les seves recerques en tractar amb nens amb lesions cerebrals i després van traslladar les seves troballes a nens sans.

La pedagogia Doman aprofita la capacitat d’aprenentatge natural i espontània que tenen els nens i les nenes. L’objectiu principal és desenvolupar totes les àrees sensorials del cervell a través de l’estimulació primerenca, quan encara són uns nadons.

El mètode Doman es divideix en diferents programes: lectura, música, escriptura, llengua estrangera, matemàtiques, educació física… Es tracta d’un mètode molt exigent que s’ha de repetir unes quantes vegades al dia sense que l’infant s’avorreixi de les activitats.

 

El mètode Reggio Emilia

El pedagog Loris Malaguzzi (1920-1994) és l’artífex del mètode Reggio Emilia, nom de la localitat italiana on va néixer aquesta “filosofia educativa” que desenvolupa les capacitats de cada nen a partir de l’expressió artística.

Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1944), moltes dones s’havien quedat vídues i van haver de buscar una feina fora de casa per poder sobreviure. On podien deixar els fills? Un grup de mares va decidir unir-se a un grup de mestres i formar una xarxa d’escoles autogestionades.

Entre altres aspectes, el mètode Reggio Emilia es basa a entendre el medi ambient com a educador, en la presència de diversos educadors a l’aula, així com en la participació de les famílies i en el desenvolupament del coneixement creatiu dels nens i nenes.

Segons expliquen a la seva pàgina web, és un ensenyament impregnat de filosofia per al qual no calen materials propis, sinó que els infants es valen de l’entorn i la imaginació per aprendre.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -
-Contingut patrocinat -