Centenars de periodistes de tot arreu treballen sota amenaça pel fet d’explicar què passa al món
Una periodista búlgara assassinada per investigar casos de corrupció. Periodistes turcs empresonats per publicar informacions crítiques amb el govern de Turquia. Reporters i fotògrafs amenaçats per fer la seva feina.
Les xifres de l’ONG Reporters Sense Fronteres (RSF) confirmen que el 2018 està sent un any nefast per als periodistes: ja n’hi ha 57 de morts i 155 d’empresonats (fins al 15 d’octubre). Lamentablement, és una tendència que els últims anys no ha canviat.
El ranking 2018 de libertad de prensa en el mundo según Reporteros Sin Fronteras https://t.co/V07mqOSWVP pic.twitter.com/DckeMIdnHs
— infobae (@infobae) April 25, 2018
La llibertat de premsa és una de les funcions més importants de la llibertat d’expressió, tal com reconeix l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO). Aquests drets són fonamentals per crear democràcies fortes.
Per desgràcia, el paper dels mitjans de comunicació com a defensors de la veritat s’ha vist compromès per diversos factors: la pressió de governs i empreses per amagar informació, l’aparició de les xarxes socials i la dificultat de combatre les ‘fake news’, la crisi del periodisme…
El poder de la informació
Si la ciutadania està ben informada pot avaluar cada situació al detall, analitzant-ne els arguments a favor i en contra, i emetre un judici propi. La informació objectiva afavoreix una mirada crítica, sense deixar-se arrossegar pel que opinin els altres.
Això és especialment important a l’hora de votar en unes eleccions, però hi ha altres exemples en el nostre dia a dia. Seguiries comprant una marca de roba que saps que fa servir mà d’obra infantil? Consumiries productes d’una empresa que utilitza transgènics? Aquest és el poder de la informació.
Els periodistes que investiguen casos de corrupció, crims o actes il·legals s’enfronten a una altra mena de poders. Governs, empreses i institucions que actuen fora de la llei no volen que això se sàpiga i tenen prou poder i influència per pressionar els mitjans de comunicació.
Las tres omisiones del periodismo
1. No hablar de los responsables intelectuales de los asesinatos
2. No denunciar el maltrato hacia mujeres
3. Callar ante el daño de la élite de sacerdotes¡No a los periodistas que consagran la impunidad, el silencio! #FestivalGabo2018 pic.twitter.com/OkkEX2X4UP
— Renata Cabrales (@cabralita) October 5, 2018
Davant d’aquesta situació, la independència del periodisme està en risc. Els periodistes reben pressions i fins i tot amenaces perquè no publiquin determinades informacions. Fins a on estaran disposats a arribar per explicar la veritat?
Això depèn de cada persona i del suport que tingui. Alguns mitjans (diaris, canals de ràdio i televisió) aconsegueixen resistir les pressions del poder millor que altres, però tots depenen d’uns ingressos econòmics per sobreviure.
Sense recursos (temps, diners, professionals) no hi ha periodisme de qualitat. Sense periodistes disposats a investigar, continuarem ignorant què passa al món realment. I perdrem l’oportunitat de canviar-ho.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
