El dictador xilè va mantenir una relació d’amistat amb Francisco Franco, però va ser perseguit per la justícia espanyola després de l’arribada de la democràcia
Per Leyre Santos
Augusto Pinochet va arribar al poder a Xile a través d’un cop d’estat el 1973. Va enderrocar Salvador Allende, el president escollit democràticament l’any 1970, i va substituir el seu govern d’esquerres per una dictadura militar (1973-1990).
Durant la seva etapa com a dirigent del país, Pinochet es va inspirar en els règims dictatorials d’altres països, com el de Francisco Franco, a Espanya.
El govern xilè i l’espanyol van estrènyer relacions durant els anys que van coincidir les dues dictadures, del 1973 al 1975. Tots dos règims es van caracteritzar per ser molt autoritaris i restrictius, i per castigar amb duresa a tothom que fos contrari a la dictadura, fins i tot amb la mort.
Amistat entre dictadors
Els dos dictadors es van enviar cartes durant aquests dos anys, en què Pinohet mostrava la seva admiració envers el dictador espanyol. Ho explica l’historiador espanyol Mario Amorós en el seu llibre Pinochet: Biografía militar y política (Ediciones B).
Quan Franco va morir el 20 de novembre del 1975, Pinochet es va desplaçar fins a Espanya per anar al funeral. Va dir que hi venia per “retre homenatge a aquest guerrer que va salvar les adversitats més fortes”.
Pinochet va arribar a afirmar que el Valle de los Caídos l’havia impressionat moltíssim i que haurien de fer un monument similar a Xile, però no es va fer.
Funeral de Franco en la Plaza de Oriente, 23 de noviembre de 1975. De izquierda a derecha: el vicepresidente dominicano Rafael Gosico Morales, la viuda del dictador filipino Ferdinand Marcos, Imelda Marcos, y Augusto Pinochet junto a su esposa. pic.twitter.com/5ysKtcGvIK
— Archivos de la Historia (@Arcdelahistori) April 13, 2018
La justícia espanyola persegueix Pinochet
Després de la mort de Franco el 1975, va començar un període de transició democràtica a Espanya que provocaria molts canvis legals, polítics i socials.
La dictadura xilena va caure uns anys més tard, el 1990. La població xilena va votar en referèndum tornar a la democràcia.
Malgrat els crims comesos durant la dictadura, les autoritats xilenes no podien arrestar Pinochet perquè tenia immunitat. Les lleis xilenes impedien que un antic president fos jutjat als tribunals.
El 1998, Pinochet va viatjar a Londres i el jutge espanyol Baltasar Garzón va aprofitar la seva sortida de Xile per demanar-ne l’arrest, basant-se en el principi de justícia internacional, que permet que es persegueixi més enllà de les fronteres del seu país persones que han comès crims contra la humanitat.
"Si no es por la acción del juez Baltasar Garzón, Pinochet no habría sido apresado", Marcia Tambutti #garzonenfsa pic.twitter.com/9pggP4Fsul
— Fund. Salvador Allende (@FSAllende) March 27, 2017
Garzón volia portar Pinochet a Espanya per jutjar-lo. No obstant, després de mantenir-lo arrestat durant 503 dies, la justícia britànica va deixar que tornés a Xile perquè va considerar que Pinochet ja era gran i no tenia bona salut.
El 2004, el jutge xilè Juan Guzmán Tapia va assenyalar que Pinochet era capaç d’afrontar un judici i el va posar sota arrest domiciliari. És a dir, no podia sortir de casa seva mentre s’instruïen els casos i es presentaven les proves.
Es van presentar més de 300 querelles criminals contra ell, denúncies que l’acusaven de delictes tan diversos com tortures i fins i tot frau. Pinochet va morir el 10 de desembre del 2006. No se’l va condemnar mai.
El tema de la setmana té la col·laboració de la Universidad de Navarra (UNAV)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
