La gestació és un procés natural a través del qual es reprodueixen alguns animals, inclosos els humans
Els animals han evolucionat al llarg de la història per sobreviure i aconseguir que els seus descendents tinguin característiques i habilitats millors. D’aquesta manera, poden assegurar la supervivència de l’espècie.
Els éssers humans també formem part d’aquesta evolució. Com la majoria de mamífers, ens reproduïm mitjançant la gestació o embaràs.
El temps d’embaràs de cada espècie és diferent. Per exemple, el període de gestació dels elefants dura dos anys, mentre que per als humans acostuma a ser de nou mesos.
Lo normal es que el embarazo de una elefanta dure 22 meses. Un montón de tiempo. Pero es lógico, porque aparte de ser criaturas muy grandes, un bebé elefante, cuando nace, tiene que tener el cerebro completamente desarrollado para sobrevivir #sabiasque #Aquilatierra pic.twitter.com/Ni7DHQdnnB
— Aquí la Tierra (@aquilatierratve) October 7, 2018
L’embaràs, un procés llarg
L’embaràs comença quan un espermatozoide, la cèl·lula sexual masculina, troba i fecunda un òvul, la cèl·lula sexual femenina. En aquest moment, l’òvul fertilitzat es convertirà en un cúmul de cèl·lules que es multipliquen i s’instal·larà a l’úter, on s’anirà desenvolupant.
En general, l’embaràs es divideix en tres etapes de tres mesos cadascuna. El primer trimestre, el fetus es desenvolupa ràpidament però encara no té una forma humana definida. El cor comença a formar-se a partir de la cinquena setmana de gestació i, cap al final d’aquest període, ja es pot conèixer el sexe del nadó.
Al començament de la segona etapa, el fetus té la grandària d’una llimona. Els òrgans interns acaben de formar-se-li del tot, i també les extremitats (braços i cames). Al final d’aquesta etapa, el nadó ja pot sentir sons i comença a bellugar-se.
El tercer trimestre, els pulmons s’acaben de formar i el nadó es belluga amb força. La vista es comença a desenvolupar, li creixen les ungles i el pèl. El nadó va guanyant pes i a poc a poc es prepara per néixer.
El part humà, un dels més dolorosos
Quan el nadó ja s’ha desenvolupat i està preparat per néixer, és el moment del part. Els científics consideren que el part humà és un dels més dolorosos. Segons una hipòtesi, això es deu al fet que quan els nostres ancestres van començar a caminar, l’esquelet es va modificar i els malucs es van fer més estrets.
A més, els caps dels nadons humans són bastant grossos en comparació amb el canal del part. Els nostres cervells van evolucionar i van créixer, característica que afegeix dificultat al moment de donar a llum.
Aquesta teoria, formulada als anys 60, es coneix com “el dilema obstètric”. Això no obstant, els científics encara n’investiguen la veracitat i miren si podria haver-hi altres explicacions a aquest fet.
Malgrat tot, la mortalitat materna s’ha reduït un 38% arreu del món des de l’any 2000 fins al 2017. La higiene i la cura de les mares abans, durant i després del part són essencials per garantir-ne la salut i la dels nadons.
Cada día mueren más de 800 mujeres por causas prevenibles relacionadas con el embarazo y el parto.
La mortalidad materna tiene sus cifras más altas en los países más pobres, pero hay otras enfermedades que se ceban con esos países.
Descúbrelas 👇https://t.co/jkaOm5bn0t— Ayuda en Acción (@ayudaenaccion) February 26, 2020
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
