Trencar el motlle: la revolució femenina que reclama l’FP industrial  

La Formació Professional (FP) a Catalunya s’ha consolidat com una de les vies més ràpides i segures cap al mercat laboral, però mentre les xifres d’inserció laboral són altíssimes per a tothom, sota la superfície persisteix una segregació de gènere que acaba dictant el sou i la jornada de les graduades. Les dones segueixen sent el pilar dels sectors de cures i sanitat, però l’indústria, on hi ha les millors nòmines, continua sent un territori gairebé reservat als homes.

Segons l’últim informe de l’Agència FPCAT, tot i que hi ha més dones que homes estudiant FP (54,9%), la tria està totalment condicionada, com ho demostra el fet que 13 de les 25 famílies professionals estan molt masculinitzades. Aquesta tria té conseqüències reals en la qualitat de vida. La diferència no està tant en trobar feina, sinó com és aquesta feina. En el Grau Superior, set de cada deu homes tenen jornada completa, mentre que en les dones la xifra amb prou feines supera la meitat.

Aquesta desigualtat es nota, sobretot, a la butxaca. Gairebé el 45% dels homes amb un títol superior guanya més de 1.500 euros, un sou que només assoleixen el 26% de les dones. El motiu, de nou, és purament sectorial. A la fabricació mecànica o a l’energia es paga més, però hi ha molt poques dones que hi accedeixin per rebre aquests salaris. T

ot i aquesta realitat, la tendència comença a canviar. En els últims sis anys, la bretxa de gènere ha baixat en la majoria de famílies. Sectors com el manteniment de vehicles han triplicat la presència femenina i la informàtica ja atrau un 32% de noies. És una evolució lenta però constant que, des del 2014, ha aconseguit retallar la bretxa salarial global en més de sis punts.

“Has de ser perfecta perquè ets l’única”

L’Aroa Martínez Purredón és un bon exemple de com es poden superar els estereotips i avançar cap a la feminització de la FP. Després de fer el Batxillerat Científic, no sabia per on tirar. El consell gairebé fortuït d’un veí la va portar a les portes de l’Institut Esteve Terradas i Illa. Avui, l’Aroa té una trajectòria que molts envejarien: un Grau Superior en Programació de la Producció en Fabricació Mecànica i un altre en Disseny en Fabricació Mecànica.

“El primer dia vaig arribar al taller i vaig veure que era l’única noia. Però em va encantar”, recorda. Però tot i que la seva experiència acadèmica va ser positiva i sense incidències, les coses van canviar en entrar al món laboral i topar-se de cara amb allò que s’anomena la “bretxa de percepció d’utilitat”.

En la seva primera feina, en una empresa automobilística, l’Aroa es va trobar amb mentalitats ancorades en el passat. “Vaig tenir un supervisor que em deia: ‘Això és un món d’homes, què fas aquí?’. Pel fet de ser dona, li deia el seu cap, “la meva feina havia de ser perfecta, perquè els errors es veurien molt més”.

Aquesta pressió és un dels motius pels quals moltes noies no s’atreveixen a fer el pas i estudiar una FP tradicionalment “masculina”. “T’has de fer forta. Jo vaig aguantar perquè tenia un entorn que creia en mi, però et sents desplaçada quan ningú et vol ajudar en un taller de 60 homes“, explica l’Aroa. La realitat és que, mentre que el 84% dels homes senten que el seu títol els serveix per trobar feina, les dones sovint han de demostrar el doble per ser acceptades. “Moltes noies no s’animen per la por al què diran o per sentir-se desplaçades”.

L’informe de l’Agència FPCAT corrobora l’experiència de l’Aroa. Les desigualtats sovint no neixen a l’aula, sinó en els imaginaris socials i la manca de referents previs que condicionen les expectatives de les joves abans de triar el seu camí. O dit d’una altra manera, cal trencar la idea que hi ha feines “de dones” i “d’homes”.

Per a l’Aroa, la clau és la visibilitat i crear referents. “S’ha d’anar als col·legis abans de l’ESO, quan els nens i nenes són esponges, i explicar que una dona pot estar en aquest món. No som homes ni dones, som persones que volem treballar”.

La indústria, una mina d’or d’oportunitats

Els sectors industrials i tècnics com la química, l’energia o la fabricació mecànica són avui els que ofereixen millors salaris i una estabilitat contractual més alta. Són àmbits on la inserció laboral és pràcticament total i on els graduats treballen exclusivament d’allò que han estudiat. L’Aroa Martínez n’és la prova vivent. Després d’especialitzar-se en el control de qualitat de carrosseries, actualment ha consolidat la seva carrera en el sector de les vàlvules, on compagina el disseny amb les auditories.

En aquest camí, la FP Dual ha estat una peça clau. Les dades confirmen que les pràctiques en empreses són la via principal d’entrada per al 26% de l’alumnat de Grau Superior. En sectors fortament masculinitzats, aquesta modalitat funciona com un “passaport” que permet a les dones demostrar la seva vàlua sobre el terreny i trencar els prejudicis de contractació des de dins.

Perquè casos com el de l’Aroa deixin de ser l’excepció, el Govern ha impulsat un nou Pla d’Acció amb els agents socials. Aquest pla busca transformar el sistema des de l’arrel, amb la creació d’entorns laborals més segurs i inclusius i amb l’impuls de “contranarratives” que animin les dones a liderar l’àmbit tecnològic i industrial.

La feminització de l’FP és una necessitat urgent del mercat laboral. L’economia catalana necessita mans qualificades i no es pot permetre el luxe de prescindir de la meitat del seu talent. L’exemple de l’Aroa Martínez recorda que, per tancar la bretxa salarial, primer cal enderrocar la barrera cultural. “No soc una dona en un taller, soc una persona que vol treballar en això i que pot aportar el mateix que qualsevol home”, conclou. El repte és que, en la propera promoció de Fabricació Mecànica, l’Aroa ja no hagi de ser l’única.