Trencar el motlle: la revolució femenina que reclama l’FP
Tot i que el sector de les cures continua altament feminitzat, sectors com l’energia, la fabricació mecànica o la química s’erigeixen com una gran oportunitat salarial i d’estabilitat laboral per a les dones
La Formació Professional (FP) a Catalunya s’ha consolidat com una de les vies més ràpides i segures cap al mercat laboral. Les xifres d’inserció laboral són altíssimes per a tothom, encara que la indústria continua sent un espai amb poca presència de dones.
La bona notícia és que la tendència comença a canviar. En els últims sis anys, la bretxa de gènere ha disminuït en la majoria de famílies professionals. Sectors com el transport i el manteniment de vehicles han triplicat la presència femenina i la informàtica ja atrau un 32% de dones. És una evolució lenta però constant que, des del 2014, ha aconseguit retallar la bretxa salarial global en més de sis punts.
Segons l’últim informe de l’Agència FPCAT, tot i que hi ha més dones que homes estudiant FP (54,9%), la tria està totalment condicionada, com ho demostra el fet que 13 de les 25 famílies professionals estan molt masculinitzades. Aquesta tria té conseqüències reals en la qualitat de vida. La diferència no està tant en trobar feina, sinó com és aquesta feina. Segons l’estudi d’inserció del 2022-2023, el 72,77% d’homes graduats en Grau Superior treballen a jornada completa, mentre que només ho fan el 54,34% de les dones.
Aquesta desigualtat es tradueix també en el salari. Segons l’estudi 2022-2023, entre els estudiants amb grau superior, els homes que cobren més de 1500 euros son el 33.34%, mentre que les dones només representen el 18.27%. El motiu, de nou, és purament sectorial. A la fabricació mecànica o a l’energia s’ofereix una retribució més elevada, però hi ha una presència femenina molt minoritària.
Nous referents femenins
L’Aroa Martínez Purredón és un bon exemple de com es poden superar els estereotips i avançar cap a la feminització de l’FP. Després de fer el batxillerat científic, no sabia per on tirar. El consell gairebé fortuït d’un veí la va portar a les portes de l’Institut Esteve Terradas i Illa.
Avui, l’Aroa té una trajectòria que molts envejarien: un Grau Superior en Programació de la Producció en Fabricació Mecànica i un altre en Disseny en Fabricació Mecànica. “No soc una dona en un taller, soc una persona que vol treballar en això i que pot aportar el mateix que qualsevol home”, explica.
La seva experiència acadèmica va ser positiva i sense incidències. “El primer dia vaig arribar al taller i vaig veure que era l’única noia. Però em va encantar”, recorda. En la seva primera feina, en una empresa automobilística, l’Aroa es va trobar amb mentalitats ancorades en el passat. “Vaig tenir un supervisor que em deia: ‘Això és un món d’homes, què fas aquí?’. Pel fet de ser dona, li deia el seu cap, “la meva feina havia de ser perfecta, perquè els errors es veurien molt més”.
Però tot i això, l’Aroa fa una valoració positiva de la seva experiència i del fet d’haver pogut trobar feina en el sector que més li agrada. És concient, però, que la realitat és que “moltes noies no s’animen per la por al què diran o per sentir-se desplaçades”.
Les desigualtats sovint responen a imaginaris socials i manca de referents previs que condicionen les expectatives de les joves abans de triar el seu camí. Per això, la clau és donar visibilitat a noies com l’Aroa i crear referents. “S’ha d’anar als col·legis abans de l’ESO, quan els nens i nenes són esponges, i explicar que una dona pot estar en aquest món. No som homes ni dones, som persones que volem treballar”. Molts centres d’FP ja estan portant a terme tallers en aquest sentit per atraure noies a professions tradicionalment masculinitzades.
La indústria, una font d’oportunitats
Els sectors industrials i tècnics com la química, l’energia o la fabricació mecànica són avui els que ofereixen retribucions més competitives i una estabilitat contractual més alta. Són àmbits on la inserció laboral és pràcticament total i on les persones graduades treballen exclusivament d’allò que han estudiat. L’Aroa Martínez n’és la prova vivent. Després d’especialitzar-se en el control de qualitat de carrosseries, actualment ha consolidat la seva carrera en el sector de les vàlvules, on compagina el disseny amb les auditories.
En aquest camí, l’FP Dual ha estat una peça clau. Les pràctiques en empreses són la via principal d’entrada per a l’alumnat de Grau Superior. En sectors fortament masculinitzats, aquesta modalitat funciona com un “passaport” que permet a les dones demostrar la seva vàlua sobre el terreny i trencar els prejudicis de contractació des de dins.
Perquè casos com el de l’Aroa deixin de ser l’excepció, el Govern està elaborant un nou Pla d’Acció amb els agents socials. Aquest pla busca transformar el sistema des de l’arrel, amb la creació d’entorns laborals més segurs i inclusius i amb l’impuls de “contranarratives” que animin les dones a liderar l’àmbit tecnològic i industrial.
La feminització de l’FP és una necessitat urgent del mercat laboral. L’economia catalana necessita mans qualificades i no es pot permetre el luxe de prescindir de la meitat del seu talent. L’exemple de l’Aroa Martínez recorda que, per tancar la bretxa salarial, primer cal enderrocar la barrera cultural. El repte és que, en la propera promoció de Fabricació Mecànica, l’Aroa ja no hagi de ser l’única.