Com transformar la passió per la música urbana en una professió amb futur

Avui en dia, les grans estrelles de la música global ja no surten únicament dels conservatoris, sinó que provenen d’entorns urbans i d’àmbits diversos com la música llatina o l’electrònica. Les bandes tradicionals han donat pas a nous estils i formats i, en aquest escenari, el productor musical ha deixat de ser una figura a l’ombra per convertir-se en un pilar fonamental, fins i tot el rostre davant un èxit. Per això, els estudis de producció musical han anat guanyat interès i rellevància en els darrers anys.

Per altra banda, la tecnologia actual facilita un accés sense precedents a la creació sonora. Son molts els joves que somien amb produir els seus propis temes des de casa i trobar una oportunitat per dedicar-se a la música. Tot i que un cop de sort el pot tenir tothom, el que garantirà que aquest somni es converteixi en realitat és disposar d’una bona base de coneixement.

Així ho defensen des de Microfusa, una escola amb llarga experiència en la producció musical. Per a Edu Gramunt, director dels centres de formació Microfusa, aprendre producció musical avui dia ha deixat de ser una qüestió purament tècnica per convertir-se en un procés “artesanal, artístic i tecnològic”.

Segons explica, hem viscut un canvi de paradigma on la producció ha passat a situar-se en el cor mateix del procés creatiu. De fet, en la cultura actual, el productor ha passat a ser l’artista principal, una evolució que fa que la figura del creador i la del tècnic es barregin i confonguin, especialment en gèneres urbans i electrònics on la tecnologia és el principal instrument.

En aquest context, calen professionals ben formats, capaços d’anar més enllà del gust personal o la intuïció. A Microfusa intenten formar aquests perfils, tot apostant per un enfocament de 360 graus que bascula entre la tecnologia, la indústria i el llenguatge musical.

Molts alumnes arriben amb un gran potencial però sense una base teòrica que els permeti moure’s amb seguretat entre estils, explica Gramunt, que defensa que al centre precisament preparen als joves en diferents camps. Aquesta preparació és vital per posar ordre al caos d’informació que els joves troben a internet, on sovint s’obté un resultat ràpid però buit de fonament: “El producte final a dia d’avui és relativament fàcil de fer, és senzill aconseguir un resultat creïble… però això no et garanteix que tinguis un coneixement del procés de les eines que et podrien portar a altres camins”, explica.  

De la creació artística al negoci de la indústria

Disposar d’una preparació integral obre portes professionals que molts joves ni tan sols son conscients que existeixen. Molts entren a estudiar producció moguts per la idea de fer de DJ, però acaben descobrint la seva veritable vocació durant el curs. Això els porta a d’altres àmbits amb grans sortides professionals, com ara la creació de sons per a plataformes digitals, la publicitat, el disseny sonor per a videojocs o la música per a cinema.

Per altra banda, explica Gramunt, a Microfusa s’ofereix una formació integral que també situa l’estudiant en la realitat del sector. “Has d’entendre el concepte de la indústria: quina gent hi ha, com són els contractes, com és el màrqueting. Al final el productor ha d’intentar portar una idea a un producte comercial, encara que sigui per a un nínxol molt concret”. La clau és fer música i saber com fer-la arribar a l’audiència.  

Professionals davant la IA

Com en la majoria de sectors, la producció musical també es veu sacsejada per la irrupció de la intel·ligència artificial. A Microfusa eviten el discurs apocalíptics per centrar-se en el criteri professional.

En aquest sentit, Gramunt explica que la veuen com una amenaça relativa que es pot convertir en aliada si es domina la base: “La Intel·ligència Artificial requereix tenir uns coneixements previs perquè, si no, és una cosa purament aleatòria”. Per això, l’escola preveu incorporar-la com una eina més de treball, sense que sigui un substitut de l’aprenentatge real.

Tal i com recorda el director de Microfusa, l’ésser humà sempre acaba donant un ús artístic imprevist a la tecnologia. Així va passar, per exemple, amb l’Autotune: “L’ús que la gent jove li donarà a aquestes eines no el sap ni la pròpia IA. Qui sap si la faran servir d’una manera que no serà la lògica”, comenta, per defensa que cal aprendre a integrar-la com una eina a la qual se li pot treure partit.

Amb gairebé 40 anys d’història, Microfusa continua sent un laboratori on es trenquen tòpics i es prestigia l’ofici de la producció musical. Davant la idea estereotipada que molta gent pot tenir de les músiques urbanes, a l’escola la contrasten amb la realitat de les seves aules, on troba alumnes amb estudis de jazz o clàssica que apliquen estructures complexes a ritmes urbans. Al capdavall, indica Gramunt, l’èxit no es mesura en títols, sinó en la solvència del professional: “En aquest món ningú demana un títol, el més important és aprendre bé i formar-se en el lloc més adequat”, conclou.