Més sequeres, més inundacions, més fam i guerres pels recursos bàsics dibuixen el futur del continent davant l’escalfament global
Per Patricia Gea
Fa tan sols un parell d’anys, Ciutat del Cap a Sud-àfrica va estar a punt de convertir-se en la primera gran metròpoli del món en esgotar completament les seves reserves d’aigua.
La sequera va durar tres anys i el subministrament va estar a punt d’assecar-se totalment, però els ciutadans van reduir a la meitat el seu consum d’aigua durant diversos mesos i es va evitar que el tall arribés a produir-se.
La de Ciutat del Cap és una de les grans sequeres provocades pel canvi climàtic, que previsiblement es multiplicaran en els propers anys, especialment a l’Àfrica. Tot i que el continent serà un dels que més patirà les conseqüències de l’escalfament global, no és el que més contamina.
Al mapa elaborat amb dades del Centre d’Anàlisi i Informació de Diòxid de Carboni (CDIAC) s’observa que els països africans tenen els percentatges més baixos en emissions de carboni a l’atmosfera.
Aquesta imatge contrasta amb les conclusions emeses pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) que indiquen que els fenòmens climàtics extrems, com les inundacions i sequeres, s’estan tornant “cada vegada més freqüents i greus” a l’Àfrica que en altres territoris. Però, per què?
“Per la seva posició geogràfica, és més sensible a l’augment de la temperatura i la desertificació. Aquests impactes donen lloc al seu torn a impactes socioeconòmics com ara fam, guerres, migracions massives… “, explica Jesús Gamero, membre del Grup de Recerca de Sociologia del Canvi Climàtic i Desenvolupament Sostenible de la Universitat Carlos III de Madrid.
“És una cadena“. A més, la dimensió dels desastres i les seves conseqüències prenen diverses formes d’una punta a l’altra de la geografia africana.
“A l’est del continent la crisi s’ha començat a notar en la freqüència de les tempestes i ciclons. Es passa de períodes secs a grans inundacions molt més ràpidament que abans. El terreny queda destruït, es perden les collites, la qual cosa genera pobresa i fam a les quals no poden fer front”, apunta Gamero.
Al centre, el desert de Sahel està creixent i els països propers estan començant a patir el procés de desertificació. “L’escassetat d’aigua genera dures competències internes pels recursos que són cada vegada més escassos; es formen guerrilles, s’estén la por i augmenta la violència”.
L’investigador recorda que a Síria hi va haver una llarga i intensa sequera entre 2006 i 2011 i va provocar el desplaçament de gairebé dos milions de persones. Alguns experts assenyalen que la crisi social que va produir va ser una de les moltes i complexes raons que van conduir el país a una guerra civil.
L’ajuda d’Occident, clau
Gairebé 400 milions de persones a l’Àfrica (deu vegades la població espanyola) van patir els efectes de fenòmens climàtics extrems en les últimes dues dècades, el 80% d’ells en forma de sequera, segons un informe del Centre d’Investigació sobre l’Epidemiologia dels Desastres (CRED).
Les sequeres són el desastre natural que ha causat més morts i, paradoxalment, les inundacions ocupen la segona posició. En total, les noves i adverses condicions ambientals a l’Àfrica haurien causat la mort de més de 45.000 persones entre els anys 2000 i 2019, segons l’informe.
Els líders dels governs africans demanen als països més col·laboració i suport per fer front als reptes del canvi climàtic. En el marc de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25) celebrada el passat desembre a Madrid, Barbara Creecy, ministra de Medi Ambient sud-africana, va situar les necessitats del continent al centre del discurs: “Àfrica requereix que la Conferència de Madrid reconegui les necessitats i circumstàncies especials dels seus països“.
#África pide a #COP25 más apoyo para enfrentar el cambio climático. La líder de la delegación de #Sudáfrica explica que el continente es uno de los más afectados por las consecuencias del cambio climático, pese a ser uno de los menos contaminantes. pic.twitter.com/ZYztp0izhY
— Radio 580 Nicaragua (@radio580nic) December 10, 2019
Informació elaborada amb la col·laboració del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
