Amb el confinament s’ha disparat l’ús de plataformes de ‘streaming’ i els cinemes s’enfronten a un futur incert
Des de fa ja força temps, les sèries han guanyat terreny i s’han fet populars les plataformes de ‘streaming’. Netflix, HBO o Filmin s’han convertit en marques populars entre cinèfils i seriòfils. I amb el confinament provocat per la pandèmia de Covid-19, l’ús d’aquestes plataformes s’ha multiplicat i estès entre nous usuaris.
Com que no poden anar presencialment a les sales de cinema, molts cinèfils s’han refugiat en aquestes plataformes i han descobert altres formes de veure pel·lícules. Serà aquesta la fi dels cinemes tradicionals? Hem consultat amb experts de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) per saber com ha influït la pandèmia en el sector i com serà el consum d’audiovisual en el futur.
El cofundador de Filmin i exalumne de l’ESCAC, Jaume Ripoll, confirma que durant el confinament “han pujat tant el nombre de visionats com el de subscriptors a la plataforma”. Per això, per adaptar-se a una major demanda, des de Filmin han aprofitat la pandèmia per impulsar millores tecnològiques i oferir un millor servei i més continguts.
No obstant això, aquesta tendència que es va relaxar a partir del mes de maig, quan vam poder tornar a sortir i van començar a obrir les sales de cinema. “Nosaltres sempre hem defensat la convivència entre les sales de cinema i les plataformes, no som competència sinó aliats, i el que fem entre tots és ampliar públics”, explica.
Precisament, Filmin va anunciar fa unes setmanes que en els pròxims sis mesos estrenaran en sales vuit pel·lícules, entre elles la coproducció espanyola ‘Josep’, seleccionada per al Festival de Cannes, entre d’altres.
Però malgrat accions com aquesta, els cinemes s’enfronten a un futur incert. “No sabem quin serà el panorama, dependrà molt del que decideixin les grans multinacionals, perquè les sales de cinema necessiten aquestes grans produccions per sobreviure“, explica Ripoll.
L’art d’explicar històries
I si canvia la forma en què veiem el cinema i les sèries, ¿vol dir també que els productes audiovisuals també es transformen? Segons Jaume Macià, cap d’estudis de l’ESCAC, l’art d’explicar històries sempre segueix unes constants: “La dramatúrgia i els arguments segueixen sent els mateixos, i així ho expliquem nosaltres als nostres alumnes, els ensenyem a explicar històries com s’ha fet sempre”, explica.
Macià considera que els canvis s’han produït en la tecnologia i en els mitjans. “Molta gent ha conegut les plataformes i això va en detriment de les sales”. Això pot promoure que es creïn sistemes per interactuar amb les històries, per exemple creant un espai on es pugui anar comentant la pel·lícula en la mateixa plataforma. No obstant això, en general els formats narratius segueixen igual.
Hemos vuelto a las aulas y a los platós siguiendo todas las medidas de seguridad y protocolos establecidos. 🙏
Entre todxs hacemos de ESCAC un lugar seguro 😷🔛🧼
Ver el plan de contingencia 👉 https://t.co/wu75peTqVH pic.twitter.com/GObrSZgRoY— ESCAC (@escac) September 24, 2020
Segons Ripoll, l’augment del consum audiovisual en plataformes sí que ha provocat alguns canvis. Per exemple, l’aparició de formats més breus, com pel·lícules més curtes i fins i tot sèries de menys capítols o de capítols més curts.
¿Les sèries acabaran amb les pel·lícules? Macià creu que es complementen i que hi ha lloc per a tothom. “És cert que hi ha sèries amb factures al·lucinants i que permeten desenvolupar més les històries”, assenyala, però no considera que el cinema hagi de desaparèixer en detriment de les sèries.
Informació elaborada en col·laboració amb l’ESCAC
