Del franquisme a la democràcia: 45 anys de la mort de Franco
El 20 de novembre de 1975, el president del Govern de l’època, Carlos Arias Navarro, va anunciar la mort de Franco per televisió. Enguany es compleixen 45 anys d’aquest fet històric.
#UnDíaComoHoy en 1975 muere Francisco Franco Bahamonde, militar y dictador español. Su muerte dio pie a tres años de transición política, hasta llegar a la democracia gracias a la constitución española de 1978 que sigue hoy vigente.https://t.co/TzxKlOKdsn
— Political facts (@Politicalfact19) November 20, 2020
Francisco Franco Bahamonde (1892-1975) va ser un militar i dictador espanyol. Va néixer a Galícia en una família de classe mitjana molt catòlica. Va estudiar per ser militar i aviat va ser destinat al Marroc, on ràpidament aniria ascendint fins a convertir-se en un dels generals d’exèrcit més joves d’Europa als 33 anys d’edat.
El 1936 va vèncer les eleccions la coalició d’esquerres coneguda com a Front Popular. Alguns militars conservadors, contraris a la ideologia d’aquests representants polítics, van organitzar un cop d’estat per treure’ls del poder. Franco va ser un d’ells. El cop, que va tenir lloc el 17 i 18 de juliol de 1936, va fracassar.
Això va conduir a la Guerra Civil espanyola, en la qual es van enfrontar els partidaris dels militars, coneguts com a nacionals, i els defensors del govern democràtic, els republicans.
Franco comptava amb dos aliats: Adolf Hitler (Alemanya) i Benito Mussolini (Itàlia). Tots dos dictadors feixistes el van ajudar a guanyar la Guerra Civil, perquè veien en Franco un aliat per als seus propis interessos.
De militar a dictador
El bàndol nacional va guanyar la Guerra Civil. El conflicte va deixar centenars de milers de morts i centenars de milers d’exiliats que van haver de fugir del país per por de ser represaliats. El nou règim, liderat per Franco, va perseguir als opositors o crítics i els va empresonar o va afusellar.
Franco va liderar la dictadura amb mà de ferro fins a la seva mort. El suport que va obtenir per part de l’Església va ser important. Per legitimar o donar valor a la seva dictadura, feia que li diguessin “Cabdill d’Espanya per la Gràcia de Déu”: és a dir, interpretava que era el líder del país per obra divina.
Per tal de continuar amb el seu llegat, va nomenar al rei emèrit Joan Carles I de Borbó com el seu successor. Els canvis que havia experimentat la societat espanyola en els últims anys, així com la situació global, van empènyer a poc a poc a passar d’un sistema dictatorial a una monarquia parlamentària. El rei era el cap d’estat, però no tindria poder per crear lleis, i els dirigents polítics del país s’elegirien mitjançant eleccions. Les primeres en democràcies després de la dictadura van tenir lloc l’any 1977.
El franquisme, encara present
Encara moltes famílies no han pogut recuperar els cadàvers dels seus familiars desapareguts durant la Guerra Civil o el franquisme, que es troben en fosses comunes repartides per tot el país.
L’aprovació de la Llei de la Memòria Històrica el 2007 va ser un pas més per a reconèixer els drets de les víctimes del franquisme i poder compensar les seves famílies. No obstant això, associacions de familiars de víctimes de la dictadura consideren que les mesures establertes en la llei són insuficients.
L’Associació per a la Memòria Històrica també ha denunciat que encara queden símbols de la dictadura franquista en l’espai públic. Els seus membres demanen la seva retirada per a “reparar el mal” de la dictadura.
Encara perduren algunes organitzacions que defensen la figura de Franco. La principal és la Fundació Nacional Francisco Franco. El govern actual va anunciar la seva voluntat d’il·legalitzar la institució pel fet que busquen prohibir les organitzacions que defensin la dictadura franquista.
Recentment, el 15 de setembre de 2020, es va aprovar l’avantprojecte de la Llei de Memòria Democràtica que substituirà la Llei de Memòria Històrica i que amplia els drets de les víctimes del franquisme i busca reforçar el coneixement d’aquesta època històrica a les aules, entre altres mesures.
El 1946, l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va condemnar la dictadura franquista a Espanya. En la resolució es reconeixia que el règim havia nascut amb el suport de l’Alemanya Nazi i la Itàlia feixista, per la qual cosa no podia formar part de l’ONU. El 2013, la mateixa organització va demanar que Espanya s’esforcés més per a garantir justícia per als familiars de les víctimes de la guerra i del franquisme.
Tot i que va morir fa gairebé mig segle, la figura del dictador i el franquisme han marcat profundament la societat espanyola en l’actualitat.
Fonts: La Vanguardia, ONU, Associació per a la Memòria Històrica
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!