L’univers creat per Hergé amaga molts secrets sobre la vida de l’autor i les seves influències
L’il·lustrador belga Georges Remi, més conegut com a Hergé, es va fer famós a tot el món amb Les Aventures de Tintín, una sèrie de còmics que narraven les aventures del jove periodista Tintín.
Amics i coneguts de l’autor van servir d’inspiració per crear els personatges de la col·lecció. Al mateix temps, molts dels llocs i paisatges que apareixen en les vinyetes dels seus còmics estan inspirats en llocs reals de Brussel·les que Hergé coneixia i freqüentava.
T’expliquem set curiositats sobre l’univers Tintín per conèixer millor el seu autor i els seus orígens.
El Tintín d’Hergé no va ser el primer
Existeixen moltes teories sobre l’origen del nom del protagonista. En realitat, el sobrenom “Tin-Tin” és molt comú en francès per a noms com Martin o Agustin.
Així, a la fi del segle xix, el dibuixant Benjamin Rabier ja havia creat un personatge infantil anomenat Tintin-Lutin que inspiraria Hergé dècades més tard.
@GallicaBnF nous apprend qu'Hergé s'inspira du personnage du dessinateur Benjamin Rabier Tintin lutin, de 1898 pic.twitter.com/YPzvK5uFBQ
— Bernard Jacquet (@Balkan45) December 21, 2014
El 1926, tres anys abans de la primera aparició de Tintín, Hergé havia creat una altra sèrie amb el títol Les Aventures de Totor.
La primera xicota d’Hergé
En Tintín sempre va acompanyat del Milú, un gos de la raça fox terrier que salva el jove periodista en diverses ocasions.
En la versió original dels còmics (escrits en francès), el gos d’en Tintín es diu Milou com a homenatge a la primera xicota d’Hergé, Marie-Louise Van Cutsem, a qui ell anomenava afectuosament Milou.
L’esperit aventurer de Palle Huld
Amb motiu del centenari del naixement de Jules Verne, el 1928 el diari danès Politiken va organitzar un concurs per a joves aventurers. Així va ser com Palle Huld, un jove danès de 16 anys, va guanyar un viatge per donar la volta al món.
La història de Palle Huld es va fer famosa i el jove va aparèixer a tots els diaris europeus. Es diu que Hergé s’hi va inspirar per crear Tintín.
¿Es posible que Hergé se inspirara en Palle Huld para crear a Tintín? Leed aquí el artículo al respecto: https://t.co/JG0CE6Hw1u pic.twitter.com/Q9FzXKwbW4
— Editorial Juventud (@EdJuventud) August 4, 2017
Un món d’homes
En l’univers Tintín, el protagonista i tots els seus amics són homes: no hi ha cap personatge principal femení, tret de la cantant d’òpera Bianca Castafiore (que tampoc desenvolupa cap paper protagonista en la trama).
Y por esta página del álbum de Tintín 'Las joyas de la Castafiore', de Herge, se pagaron 404.500 euros. pic.twitter.com/aIBuyoWfWf
— Manuel de la Cruz (@ManudelaCruzM) November 24, 2014
La primera publicació en què va aparèixer en Tintín, Le Petit Vingtième, era el suplement infantil d’un diari religiós que volia potenciar els valors morals més que les històries amoroses. Per aquest motiu, Hergé no va donar mai importància a la falta de personatges femenins.
La veritat és que durant la primera meitat del segle xx, nois i noies duien vides separades fins a l’edat adulta.
Vocació de periodista
El fet que sigui periodista corresponsal permet a en Tintín viatjar per diferents països i que les històries tinguin paisatges molt diferents.
Però a més a més, en Tintín compleix amb la funció més important del periodisme: denunciar les injustícies per canviar el món. És el que fa quan lluita contra les màfies a Tintín a Amèrica, quan s’enfronta als traficants de drogues en Els cigars del faraó o quan denuncia el tràfic d’esclaus a Stoc de coc.
On viu en Tintín?
En els còmics, en Tintín viu en un apartament del carrer Labrador núm. 26, a Brussel·les. Aquesta adreça no existeix però està inspirada en el carrer Terre-Neuve de la capital belga, molt a prop del mercat d’antiguitats de Jeu de Balle on comença la història d’El secret de l’unicorn.
A Louvain-la-Neuve hi ha el Museu Hergé, situat al carrer Labrador núm. 26 d’aquest municipi.
https://www.instagram.com/p/Br5ive4nppk/?utm_source=ig_embed
L’origen d’en Tintín… a Tarragona?
A les vitrines del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona hi ha una figureta de l’època romana la silueta de la qual recorda en Tintín.
Es tracta del tintinnabulum, una figura catalogada en l’inventari del museu amb el número 542. Curiosament, aquesta xifra es repeteix en les vinyetes de diferents volums de Les Aventures de Tintín… es va inspirar realment Hergé en aquest amulet romà?
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
