Antonio Ledo: “M’ha donat força llibertat i tinc més accessibilitat als llocs”
Diuen que el gos és el millor amic de l’home. Doncs aquests gossos guia, a part de ser grans amics de l’home, són els substituts, per dir-ho d’alguna manera, de la vista. La feina d’aquests gossos consisteix en guiar i ajudar a les persones invidents, però el procés per aconseguir-ho és bastant més complicat del que sembla.
Antonio Ledo és un usuari de gos guia. Ell va conèixer per primera vegada en Ferry durant el darrer any. Just uns dies abans de començar la pandèmia, l’Antonio va arribar a Boadilla del Monte (Madrid), lloc on es troba la Fundación ONCE de Perros Guías, per conèixer al nou membre de la família. Avui l’Antonio explica la seva experiència amb aquest primer gos guia, com va aconseguir-ne un, el que va suposar per ell i altres característiques interessants sobre aquests animals.
- Per quin motiu vas demanar un gos guia?
El motiu principal és que tinc una pèrdua de vista important, per això jo no puc anar sense alguna cosa que em guiï. Abans de tenir un gos guia jo anava amb un bastó per cecs. Quan vaig saber que tenia l’opció d’anar amb un gos guia em vaig plantejar demanar-lo, però finalment vaig pensar que era massa complicat. Després d’un temps juntament amb la meva família ho vam tornar a plantejar i finalment en vàrem sol·licitar un. A més, a mi m’encanten els gossos i n’he tingut d’altres no entrenats, per tant també em feia molta il·lusió
- Com es sol·liciten i quant triguen?
Cal enviar una sol·licitud, en el meu cas a l’ONCE i allà t’estudien una mica i decideixen que procedeix. Tarda bastant, uns tres o quatre anys mínim. El “problema” és que hi ha molta gent que els sol·licita i és clar, entre la gent que renova i té prioritat d’entrega, la selecció estricta que han de fer i el temps que és tarda en entrenar-lo, passa molt de temps.
- Un cop s’accepta la sol·licitud quin és el procés?
Si la sol·licitud és acceptada et fan una mena de test psicològic, per saber si ets apte i per entrenar al gos d’una manera adaptada a la teva forma de ser, al teu ambient familiar, si tens fills, si et desplaces gaire… Es fa el mateix en l’àmbit físic, calculen a quina velocitat camines, quin ritme de moviment tens, l’altura, etc. Això es fa per seleccionar i entrenar el gos de forma que s’adapti a tu i a la teva vida, així és molt més fàcil treballar i conviure amb ell.
- Com es formen els gossos guia?
S’entrenen a centres especialitzats. El meu gos, per exemple, ha estat entrenat a l’escola de gossos guia de Boadilla del Monte, allà s’hi troben persones expertes en ensinistrament de gossos, veterinaris, cuidadors, etc. Els gossos neixen a la mateixa escola, en un espai especialitzat, és clar.
Quan tenen l’edat suficient són entregats a una família voluntària que els ha de cuidar i educar amb les estrictes indicacions que els han donat els educadors, això es fa per fer-los sociables i per adaptar-los al dia a dia d’una família normal. Dotze mesos després tornen a l’escola de gossos guia i un cop allà són entrenats d’una forma més específica segons el sol·licitant.
Els entrenen creant circuits que es poden trobar diàriament i els fan passar per ells, si fan alguna cosa malament l’educador ho corregeix, i anant fent. En un moment determinat, s’avalua la capacitat del gos i es determina si s’han graduat o no, si no ho aconsegueixen es donen en adopció o es retornen a la família voluntària. Si passen, continuen el seu entrenament fins que estiguin preparats, aleshores es truca a l’usuari i fan entrenaments a l’escola amb el gos i la persona sol·licitant perquè comencin a adaptar-se l’un a l’altre. Si la cosa va bé et deixen emportar-te el gos a casa i envien un educador amb tu per acabar d’ajustar l’entrenament del gos i per ajudar al sol·licitant.
- Com s’entrega el gos a l’usuari? Com et vas sentir el primer cop que el vas veure?
Doncs un cop el gos està entrenat et truquen de l’escola amb un mes d’antelació i t’avisen de quin dia hauràs d’anar-hi, s’asseguren de què hi puguis anar i et diuen que has d’estar allà tres setmanes i que vindrà un educador a la teva ciutat duramt una setmana per ajudar-te a adaptar-te.
Per mi va ser una mica diferent, pel tema covid vaig haver de deixar el gos i marxar en cinc dies, en ser el meu primer cop treballant amb un va ser una mica complicat. Però estava molt il·lusionat i content, la veritat em vaig alegrar moltíssim quan el vaig veure per primer cop. Recordo pensar emocionat “aquest és el nou membre de la família i el meu nou company de vida“.
- Que ha suposat per tu aquest canvi?
M’ha donat força llibertat i tinc més accessibilitat als llocs. M’ha suposat deixar el bastó i adaptarme al gos, és una cosa positiva a la meva vida. També fa un treball important a nivell personal, perquè saps que sempre estarà amb tu, et reclama “carinyo”, et busca, juga amb tu i mai es separa de la família.
- Com són realment els gossos guia? Hi ha gaire diferència amb un gos normal?
Són molt benèvols, tranquils, educats, juganers quan toca i respectuosos amb la resta. Quan vam sol·licitar-lo, la meva filla volia tenir un altre gos “normal”, perquè estava preocupada de què el gos pigall fos avorrit, serio, gairebé com un robot. Però ha resultat ser tot el contrari. La gent pensa que només treballen, desconeixen que quan arriben a casa o quan es treuen l’arnès són gossos normals, per això no hi ha tanta diferència entre aquests i la resta.
Cal dir que, encara que no portin l’arnès o estiguin a casa han de comportar-se respectuosa i educadament, hi ha certes actituds o accions que ja des de l’escola et diuen que no es poden permetre, com el fet d’agafar el menjar dels altres o buscar-ne a les escombraries.
- És complicat cuidar-lo? Que passa quan el gos es fa vell?
No és gaire complicat en realitat, és com cuidar un gos normal. Sobretot cal controlar el seu comportament i mantenir-lo sa, cal donar-li l’alimentació específica en un horari adequat, tenir les vacunes al dia, pentinar-lo i tenir cura del seu aspecte físic, entre altres. Quan es fa vell hi ha dues opcions, que se’l quedi l’usuari sol·licitant o que se’l quedi l’escola/familia voluntària inicial.
- Com reaccionen les persones quan veuen aquests gossos i que haurien de fer?
Principalment la gent sent admiració o s’impressionen, cosa que és normal, perquè són gossos molt ben entrenats i molt intel·ligents, però no sempre reaccionen així, també hi ha gent que els rebutja en certa forma. El que la gent hauria de fer és respectar-lo i no tocar-lo, si estan treballant és necessari que no s’apropin ni el despistin, ja que si ho fan el gos perd ritme i concentració i aleshores la cosa no va bé ni per l’usuari ni pel gos.
De vegades em trobo que hi ha locals, botigues, restaurants i altres llocs on no et deixen passar amb el gos. Cal dir que això és denunciable, si s’ensenya la documentació conforme és un gos guia i aquest està en condicions de salut i presentable físicament, no se’l pot rebutjar l’accés al lloc. Molta gent no reconeix que són els gossos guia o desconeixen que cal permetre el seu accés i això ens complica moltes coses.
Aquests gossos són molt intel·ligents, educats i respectuosos, però això és fruit del treball de molts professionals, durant molt temps i amb molta dedicació. Està clar que formar un gos guia és un procés molt més complicat del que la gent es pensa. Ara sabem com són en realitat aquests gossos i com hem de reaccionar quan en trobem un. Caldria recalcar que aquest és el cas d’un gos guia entrenat per la FOPG (Fundación Once Perros Guia).
Article escrit per Anastasia Gogoladze, Pau Tondo, Nikole Verdugo, Mohamed Bakkali, Judith Carrasco i Jana Pujol de la revista Escorial Vic Report que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED). RED és una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
