30 abril 2024
spot_img
30 abril 2024

Qui són els ‘riders’ i com els afecta la nova regulació?

La nova llei espanyola farà que les plataformes de repartiment digitals estiguin obligades a contractar als seus repartidors

El treball de repartidor existeix des de fa molt de temps, però l'avanç de les noves tecnologies ha creat una figura nova: els riders. Són aquells treballadors que es donen d'alta en plataformes digitals com Glovo, UberEats, Deliveroo o Stuart, entre d'altres, i treballen repartint objectes o menjar per als usuaris d'aquestes aplicacions.

Tot i treballar per a aquestes empreses, les companyies no els reconeixien com a treballadors sinó com a col·laboradors independents. No obstant això, antics treballadors d'aquestes plataformes i sindicats havien denunciat en el passat que aquest model laboral era precari. És a dir, que els treballadors es trobaven poc protegits i treballaven en condicions dures i inestables.

Al setembre de 2020 el Tribunal Suprem d'Espanya va dictar que els riders eren "falsos autònoms". I l'11 de maig de 2021, el Consell de Ministres va aprovar l'anomenada 'Llei Rider' després de mesos de negociacions amb el Govern, els sindicats i la patronal que representa els empresaris.

Aquesta llei considera que els riders treballen per a la plataforma, de manera que aquestes empreses hauran de contractar-los. També obligarà les empreses a facilitar informació relativa als algoritmes que s'utilitzen en les aplicacions i que afecten el desenvolupament del seu treball. La nova llei entrarà en vigor a partir del 12 d'agost.

Què és un fals autònom i per què no es permet a Espanya?

A Espanya es pot treballar de dues maneres: per compte d'altri, és a dir, com a treballador assalariat per a una altra persona o empresa; o per compte propi, per a un mateix.

Aquests últims són els treballadors autònoms: aquells que decideixen ser empresaris i oferir els seus serveis a altres empreses o persones. A diferència dels treballadors assalariats, el salari dels autònoms pot variar mes a mes depenent de la feina que aconsegueixin, de manera que poden experimentar inestabilitat.

També és responsabilitat seva assumir les despeses derivades del seu treball (transport, ordinadors, material d'oficina ...) mentre que, en el cas d'un assalariat, és l'empresa qui es fa càrrec. Els treballadors per compte d'altri acostumen a tenir un horari marcat en el seu contracte i un període de vacances pagades, però els autònoms no.

També hi ha una diferència en la forma de cotitzar a la seguretat social, l'impost que s'aplica als ingressos d'un treballador per finançar l'assistència sanitària, l'atur, les baixes per maternitat o paternitat, o la jubilació, per exemple. A Espanya, el treballador autònom ha d'assumir aquest import, mentre que en el cas dels treballadors assalariats, l'assumeix l'empresa i l'import ve ja calculat dins del seu salari.

A Espanya està prohibit ser fals autònom i és l'Organisme Estatal d'Inspecció de Treball qui s'encarrega d'investigar per revisar que es compleixi la normativa. En el cas dels riders, entre 2019 i 2020 aquest organisme va demanar a Glovo que regularitzés la situació de 11.000 dels seus repartidors.

Amb la nova llei, les plataformes hauran de cotitzar el sou dels seus repartidors en la seguretat social i aquests tindran dret a vacances pagades, períodes de descans, baixa per malaltia o prestació per desocupació.

Una llei polèmica

No tothom està d'acord amb la llei. D'una banda, hi ha sindicats que consideren que aquesta mesura no és suficient i que la llei també hauria d'incloure a altres plataformes més enllà de les de repartiment.

D'altra banda, hi ha associacions de riders que defensen el model d'autònoms en comptes d'estar assalariats perquè els dóna més llibertat. Diverses associacions van mostrar el seu rebuig a la llei davant el Comissari Europeu d'Ocupació, Nicolas Schmit, en una carta publicada per la revista Político.

L'Associació de Plataformes de Serveis sota demanda (APS), que agrupa les plataformes Glovo, Stuart, Uber Eats i Deliveroo, va assenyalar en un comunicat que la nova regulació podria afectar el desenvolupament de l'economia digital a Espanya.

Aquesta nova llei podria servir d'exemple perquè altres països o institucions regulin la situació laboral no només dels riders, sinó també d'un altre tipus d'ocupacions a demanda o a través de plataformes.

Cambio en los modelos de consumo

Amb l'avanç de les noves tecnologies i el desenvolupament de la tecnologia mòbil, cada vegada més persones compren i consumeixen a través d'internet. Amb un simple clic a través del nostre telèfon podem demanar qualsevol cosa, ja sigui menjar, objectes o serveis, estiguem on estiguem.

Aquest tipus de consum ha afavorit l'aparició de plataformes que funcionen com a intermediàries entre el client i el treballador que realitza el servei puntual. Aquest tipus de treballadors són coneguts com gig workers, expressió anglesa que descriu un treball esporàdic i defineix als treballadors de plataformes.

La Comissió Europea (CE) calcula que un 11% dels treballadors de la Unió Europea han treballat a través d'aquest tipus de plataformes digitals, que permeten tenir una feina més flexible o guanyar ingressos extra, però també pot generar precarietat laboral. Es preveu que la CE presenti una proposta de llei per regular aquest tipus d'ocupació a la fi de l'2021.

En una economia globalitzada, les condicions dels treballadors per a una mateixa empresa poden ser diferents d'un país a un altre. A més, el canvi de model de negoci i de treball fa que els governs hagin de buscar maneres d'encaixar aquesta economia digital dins de la legislació.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -