Objectiu: arribar a la Lluna
Es compleixen sis dècades de l’històric discurs amb què John F. Kennedy anunciava la seva intenció d’arribar a la Lluna.
Es compleixen sis dècades de l’històric discurs amb què John F. Kennedy anunciava la seva intenció d’arribar a la Lluna
El 25 de maig de 1961 l’aleshores president dels Estats Units, John F. Kennedy, anunciava davant el Congrés el seu compromís de “portar a un home a la Lluna i retornar-lo sa i estalvi a la Terra abans que acabi la dècada”. En aquest moment, la carrera espacial entre la potència nord-americana i la Unió Soviètica agafava una nova dimensió.
Tan sols 43 dies abans, els soviètics havien aconseguit que el cosmonauta Yuri Gagarin es convertís en el primer ésser humà en viatjar a l’espai. Aquesta gesta va suposar un desafiament per al govern nord-americà, que no volia quedar-se en desavantatge. Amb el discurs de Kennedy, la Lluna es convertia en el gran objectiu dels Estats Units i l’exploració espacial passava a ser un objectiu molt més polític que científic.
Es tractava d’un anunci amb tota la intenció, ja que en aquest moment arribar a la Lluna semblava totalment fora de l’abast per a qualsevol de les dues potències. De fet, en el moment del discurs, l’Agència Espacial dels Estats Units (NASA) només havia aconseguit dur a terme un vol de 15 minuts. Però es tractava de deixar en un segon pla a la Unió Soviètica i el seu programa espacial.
El viatge a la Lluna es va convertir en el principal objectiu de la NASA. El govern nord-americà va invertir una quantitat immensa de recursos humans, tècnics i financers, uns recursos que sabien que els soviètics no podrien igualar. L’esforç i diners empleats van ser tan grans que entre el 1961 i el 1967 la NASA va triplicar la seva plantilla.
Programa Apollo
El Programa Apollo va ser el projecte dissenyat per a aconseguir aquella gesta. El programa va ser creat el 1960 per localitzar un lloc apropiat per aterrar a la Lluna, però amb la pressió de la carrera espacial i el discurs de Kennedy es va replantejar: ara l’objectiu passava a ser que un ésser humà trepitgés la superfície lunar.
El programa incloïa diverses missions. Les primeres es van fer com a proves de llançament, més tard es van realitzar missions en òrbita terrestre i en òrbita lunar i, un cop assolida la fiabilitat del 100%, es va passar a les missions d’aterratge lunar.
El 20 de juliol de 1969 es va complir el somni d’arribar a la Lluna. Els pilots de la nau Apollo 11, Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins, van aconseguir fer història i trepitjar la Lluna. Va ser un dels fets més importants de la història de la humanitat i una demostració de poder dels Estats Units en la seva guerra contra la Unió Soviètica.
En els següents tres anys, cinc missions més van aconseguir aterrar a la Lluna, per la qual cosa fins a dotze homes han trepitjat el satèl·lit terrestre fins al dia d’avui.
Programa Artemis
Passats 50 anys del programa Apollo, els Estats Units volen tornar a la Lluna i portar a “la primera dona i el proper home” el 2024 mitjançant el programa espacial Artemis (Artemisa és la germana bessona d’Apol·lo segons la mitologia grega).
Es tracta del primer pas d’un objectiu molt més ambiciós a llarg termini: construir una base espacial i establir-se de forma permanent a la Lluna, a més d’establir les bases per a poder enviar humans a Mart en la dècada de 2030.
¡Ya está aquí! La última pieza del cohete para la misión Artemis I ha llegado a @NASAKennedy. Tras recibir el segmento principal de @NASA_SLS, el siguiente paso será montarlo entre los propulsores de combustible sólidos y prepararlo para el lanzamiento
— NASA en español (@NASA_es) April 29, 2021https://t.co/FKumLH0Svg pic.twitter.com/iX18vqT221
Rússia s’alinea amb la Xina
Més de mig segle després, la Guerra Freda ha acabat però les diferències entre els Estats Units i Rússia (hereva política de la Unió Soviètica) es mantenen. El govern rus va rebutjar l’oferiment per unir-se a al programa Artemis i, en la nova carrera espacial que enfronta a la Xina i els Estats Units, sembla que ha pres partit pel gegant asiàtic.
El 18 d’abril, Rússia va anunciar la seva retirada de l’Estació Espacial Internacional el 2025, posant fi a més de 20 anys de cooperació espacial amb els Estats Units. Tot apunta que volen participar amb la Xina en un futur programa d’exploració lunar.
¿Sabías que la Estación Espacial Internacional #ISS es como un campo de fútbol flotando en el espacio? ¿Y que los astronautas celebran cenas especiales por Navidad y Acción de Gracias? Descubre las curiosidades de la @Space_Station en su 20 aniversario.
— Junior Report (@JuniorReport_) November 19, 2018https://t.co/zWi4vu3CTd pic.twitter.com/MELGyTsjke
Fonts: El Libro de la Astronomía, NASA, Viquipèdia