Per uns l’autoproclamació de Guaidó és un cop d’estat, mentre que d’altres el consideren un defensor de la democràcia
La crisi política a Veneçuela planteja una sèrie de dubtes sobre la legitimitat de Juan Guaidó, autoproclamat president, i de Nicolás Maduro, guanyador de les eleccions del 2018.
La paraula ‘legítim’ fa referència a alguna cosa que s’ajusta a les lleis. En aquest sentit, el president legítim és el que ha guanyat les eleccions presidencials, de forma neta i justa.
En aquest punt és on sorgeix el primer dubte. Nicolás Maduro va guanyar les eleccions presidencials amb un 68% dels vots. Però la participació va ser molt baixa: menys de la meitat de la població en edat de votar (46%) va participar en els comicis. N’hi ha prou per governar?
Venezuela elecciones 2018. #Venezuela pic.twitter.com/pU8LRdC26L
— JotaM (@Jilirio) January 25, 2019
Els partits opositors van denunciar les eleccions perquè alguns dels seus candidats van ser inhabilitats i el govern de Maduro no va deixar que es presentessin. Així que van fer campanya per l’abstenció per desacreditar els comicis.
D’altra banda, els observadors internacionals van presenciar diverses irregularitats durant el procés de votació i recompte de vots. Per això, organismes com l’Organització d’Estats Americans o la Unió Europea no van reconèixer els resultats.
Si només tenim en compte el resultat de la votació, Maduro és el president legítim. Però si ens fixem en com es van celebrar les eleccions, sorgeixen dubtes sobre la seva legitimitat.
Governar a força de decrets
La legitimitat de Nicolás Maduro també queda qüestionada si tenim en compte l’autoritarisme de les seves polítiques, la falta de transparència i la repressió contra qualsevol moviment contrari al règim.
El desembre del 2015 es van convocar eleccions parlamentàries a l’Assemblea Nacional. Van guanyar els partits de l’oposició, que van obtenir dues terceres parts dels escons. Entre aquests partits hi ha Voluntat Popular, la formació de Juan Guaidó.
En un primer moment, Maduro va acceptar el resultat. Però quan es va adonar que els diputats de l’oposició no el deixarien governar com volia, va canviar els jutges del Tribunal Suprem i va fer declarar l’Assemblea “en desacatament”.
A efectes pràctics, això significa que l’Assemblea Nacional queda inhabilitada de les seves funcions: no pot redactar lleis, aprovar-les o rebutjar-les. Així que Maduro va començar a governar per decrets, aprovant lleis fetes a mida dels seus interessos polítics.
Els diputats opositors de l’Assemblea no podien actuar contra Maduro, així que van cridar la població a abstenir-se en les eleccions presidencials de maig del 2018, una manera de desacreditar el seu govern.
Maduro asumió como presidente ante el Tribunal Supremo y no frente a la Asamblea Nacional, ente que considera está en desacato. Guaidó, presidente de la Asamblea, convocó a salir a la calle en repudio de esta asunción que se considera ilegitima https://t.co/Faaa8d0H4C
— CNN en Español (@CNNEE) January 12, 2019
Què diu la llei?
Ara Juan Guaidó, president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela, s’ha basat en els articles 233 i 333 de la Constitució veneçolana per justificar la seva autoproclamació.
L’article 233 diu el següent: “Seran faltes absolutes del President o Presidenta de la República […] l’abandó del càrrec, declarat com a tal per l’Assemblea Nacional. […] Mentre s’elegeix i pren possessió el nou President o la nova Presidenta, s’encarregarà de la Presidència de la República el President de l’Assemblea Nacional”.
Per Guaidó i el partit polític Voluntat Popular, les eleccions fraudulentes de 2018 i la greu situació que passa el país són conseqüència directa del mal govern i de l’“abandó del càrrec” de Nicolás Maduro com a president.
Maduro usurpa el cargo porque en sus competencias no ha habido respuestas ni solución a la grave crisis del país, el artículo 233 de la CRBV establece la ruta. Confiemos en @jguaido, quien no es solamente el presidente de esta AN, sino de toda Venezuela #ANcumpleConVzla pic.twitter.com/IDdymYIy4f
— Voluntad Popular (@VoluntadPopular) January 15, 2019
No obstant això, les lleis són interpretables de moltes maneres i en molts sentits. Maduro i els membres del seu govern, el Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) no interpreten la Constitució de la mateixa manera i veuen el gest de Guaidó com un cop d’estat il·legítim.
Primer vicepdte. @dcabellor: Sueñan, imaginan, se recrean en fantasías, gobiernos que dicen que apoyan a un personaje que está en la Asamblea Nacional en desacato, dicen que es su presidente. Aquí el único Presidente se llama Nicolás Maduro Moros #SucreEnVictoriaConMaduro pic.twitter.com/17S7CTtFTv
— PSUV (@PartidoPSUV) January 18, 2019
Per alguns, Maduro és el president legítim perquè va guanyar les eleccions, malgrat les acusacions de frau i repressió. Segons uns altres, Guaidó està legitimat a actuar davant la crisi a Veneçuela, la falta de llibertats i la greu situació de pobresa, situació que afecta la població.
La legitimitat de tots dos bàndols està en dubte. I mentrestant, Veneçuela continua en la incertesa.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
