Més de 3 milions de veneçolans han emigrat a altres països per fugir de la crisi humanitària
Més de 3 milions de veneçolans han deixat el seu país els últims anys, és a dir al voltant del 7% de la població, d’acord amb les últimes dades de l’Agència de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR) i l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).
Arran de la crisi econòmica i les sancions internacionals, la pobresa s’ha estès i afecta més de la meitat de la població. Els veneçolans van començar a anar-se’n del país el 2017 i l’any passat la fugida va accelerar-se, fins al punt que cada dia en marxen una mitjana de 5.500 persones.
Els refugiats i migrants veneçolans fugen de la violència, la inseguretat, les persecucions polítiques per part del govern, la desocupació, la crisi alimentària i la falta de medecines i productes bàsics.
Casi 740 millones de dólares se necesitarán en 2019 para responder a las necesidades de refugiados y migrantes de #Venezuela.
La actual salida de venezolanos de su país es el mayor movimiento poblacional en la historia reciente de América Latina.https://t.co/MVBeRBHHzg pic.twitter.com/iT062NBiCq
— Acnur/Unhcr Américas (@ACNURamericas) December 27, 2018
On van els refugiats veneçolans
La majoria de veneçolans que han emigrat han optat per quedar-se a Llatinoamèrica. Al voltant de 2,4 milions de migrants i refugiats han fugit cap a països veïns de Sud-amèrica i han arribat fins al Carib.
El que més refugiats i migrants ha acollit és Colòmbia: més d’un milió de veneçolans han travessat l’àmplia frontera entre Veneçuela i Colòmbia a causa de la proximitat i la possibilitat d’arribar-hi a peu.
El segon país que més veneçolans ha acollit és el Perú, amb més de mig milió, i l’Equador, amb més de 220.000. En canvi, malgrat ser el país més gran del continent, el Brasil n’ha acollit menys de 80.000 (en part per la diferència d’idioma i en part per les polítiques de dretes del govern Bolsonaro).
Els països d’Amèrica Central i el Carib també han registrat un augment en el nombre d’arribades de refugiats.
Aquest mapa de Nacions Unides mostra el nombre de migrants veneçolans acollits per diferents països a Llatinoamèrica. (ACNUR)
La resta de migrants veneçolans, uns 600.000, s’han desplaçat a altres regions. A Espanya, per exemple, n’hi ha uns 200.000 segons les últimes dades disponibles de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Males condicions pel camí i a l’arribada
Els trajectes llargs i les dificultats que els migrants troben pel camí dificulten encara més el viatge i la possibilitat de trobar una nova llar.
Segons un estudi de l’Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA), el 85% dels migrants no té diners per pagar el viatge o permetre’s un allotjament, la majoria no tenen accés a l’aigua potable durant el trajecte i només el 15% porta aliments suficients.
I malgrat tot això, els refugiats no s’enfronten a obstacles només durant el camí, sinó també quan arriben al país d’acolliment.
Les ONG i agències de refugiats com l’ACNUR han denunciat molts casos d’atacs físics i verbals contra veneçolans a l’Amèrica Llatina.
Aquestes organitzacions demanen a les autoritats i a la societat que actuïn davant d’aquestes situacions per denunciar la xenofòbia i acollir els migrants amb solidaritat i tolerància.
A més a més, exigeixen que es respecti el dret dels refugiats a no ser deportats a la força cap a Veneçuela, ja que alguns hi correrien perill perquè pertanyen a moviments opositors perseguits pel govern.
"Es necesario que gobiernos y sociedades respondamos con un mensaje contundente de repudio ante ataques físicos y verbales y amenazas contra ciudadanos venezolanos".https://t.co/LrpENWgxMG
Eduardo Stein, Representante de ACNUR y OIM para los refugiados y migrantes venezolanos. pic.twitter.com/xcTSNI4DVg
— Acnur/Unhcr Américas (@ACNURamericas) January 29, 2019
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
