24 novembre 2024
spot_img
24 novembre 2024

‘T’estimo si he begut’, històries en un bingo

Una obra molt entretinguda amb actors molt reconeguts

El darrer 19 de gener, vam tenir el plaer d’assistir a una funció de T’estimo si he begut al Teatre Poliorama. Aquesta obra ha sigut possible gràcies a Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal. L’autora de l’obra és Empar Moliner, que va escriure el llibre en què està inspirada, i va ser dirigida per David Selvas.

L’argument de l’obra ens situa en un bingo tot i que va canviant d’ubicació a través de les diverses històries que se’ns expliquen, començant per la discussió d’una parella, en la qual un explica un somni i l’altre avança i retrocedeix en el temps per trobar una manera d’evitar tenir aquesta conversa. També ens expliquen històries d’altres parelles, d’una mare que vol tenir fills, però no pot, els pares d’un nen que pateix bullying, un grup de mares que volen fer veure la normalitat de la lactància en espais públics, una dona que no vol deixar de córrer un cop ha començat a fer-ho…

No ens va sorprendre que l’obra fos un èxit perquè amb uns actors amb tant prestigi i amb un argument tan bo, no esperàvem menys. L’actuació va equilibrar perfèctament l’expressivitat i la naturalitat, fent que el públic se sentís part d’aquella obra, sense la necessitat de participar en ella.

Un punt negatiu que podríem trobar-li és que, tot i ser divertida, és excessivament pessimista, fins al punt que et trobes desitjant que passi alguna cosa bona o que les parelles deixin de tallar. No obstant això, el fet que l’obra parli sobre situacions negatives, dona també més facilitat a l’hora d’empatitzar amb els personatges i el resultat de l’actuació fa que no es pugui deixar de mirar.

La música té un paper indispensable en aquesta obra, l’utilitzen per connectar escenes, expressar millor el que volen, i donar sentit de l’humor a l’obra. Les cançons, sense dubte, li aporten quelcom molt especial. La majoria de cançons són alegres, divertides i picaresques, cosa que els artistes van saber portar amb molt de carisma a l’hora d’interpretar-les. En l’àmbit musical, tots cantaven de forma molt clara, coordinada i molt bé, a més a més, les seves veus es complementaven les unes amb les altres, fent que el so quedés espectacularment homogeni, i fos molt més fàcil de gaudir.

Els decorats van canviant a mesura que se’ns van explicant les històries. S’ha de dir que la coordinació és fonamental en aquest sentit, perquè només que una persona es despisti ja deixa de funcionar, això requereix un gran equip de professionals darrere i a sobre de l’escenari. Sense saber quan portaven assajant abans d’estrenar-la, podem assegurar que moltes hores, i sobretot, molta dedicació per part d’actors, producció i equip tècnic.

En conclusió, vam gaudir molt de l’obra; després de tant de temps en pandèmia, sortir, gaudir i fer quelcom diferent és d’agrair, i més sabent com n’està de ben fet. Admirem la feina dels actors, i també de l’equip tècnic. I esperem que la continuïn fent durant més mesos o fins i tot temporades per tal que més gent pugui gaudir-la com nosaltres ho hem fet.

Article escrit per Laia Pàmies, Lucia García i Abril Boya de la revista El Pilar Report que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED). RED és una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes.

 Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -