El Dia Internacional del Nombre Pi celebra els principals descobriments matemàtics i les curioses aplicacions d’aquest nombre
El 14 de març és un dia molt especial per a la ciència. La forma d’escriure les dates en anglès (primer el mes, després el dia) fa que aquest dia coincideixi amb les tres primeres xifres del nombre pi: 3,14.
Per això, el 2009 el Congrés dels Estats Units va declarar oficialment el 14 de març com el Dia Internacional de Pi, una jornada per celebrar les matemàtiques i promoure l’ensenyament de les ciències.
Però les coincidències que uneixen aquesta data amb la ciència van molt més enllà. El 14 de març de 1879, a la ciutat alemanya d’Ulm naixia Albert Einstein, un dels físics més importants de la història.
I fa un any, el 14 de març de 2018, ens deixava un altre dels científics més brillants de la ciència moderna: Stephen Hawking, que va revolucionar el món de la física amb les seves teories sobre l’origen de l’univers.
https://www.instagram.com/p/Bgq8L5Bn9lO/
D’on surt el nombre pi?
El nombre pi és una constant matemàtica que sorgeix de dividir el perímetre d’una circumferència pel seu diàmetre: P/D= π. El fet que sigui una constant significa que el seu valor és sempre el mateix, independentment de la grandària de la circumferència.
Generalment s’utilitza la seva forma curta (3,14), però la realitat és que π és un nombre irracional i té una quantitat infinita de decimals.
De fet, l’estudi dels decimals de pi és tota una ciència. En l’actualitat, gràcies als ordinadors i programes de computació, el físic suís Peter Trueb ha aconseguit calcular-ne més de 20 bilions.
Hasta la fecha, Peter Trueb ostenta la hazaña de haber conseguido calcular más de 22 billones de decimales del #númeropi pic.twitter.com/srJpkWnFKb
— Salesianas Valencia (@SalesianasVlc) May 11, 2017
Com que és un valor vinculat als cercles i les circumferències, el nombre pi s’utilitza en diverses fórmules de trigonometria i geometria.
Per això també està present en cultures mil·lenàries de tot el món, que utilitzaven aquest valor per dibuixar, dissenyar i planificar les seves construccions. En el papir de Rhind, un dels textos matemàtics més antics del món, l’escriba Ahmés va intentar calcular el valor de pi… fa gairebé 4.000 anys!
El papiro de Rhind es un rollo de 5-6 m. de longitud y 30 cm. de ancho donde se plantean y resuelven cuestiones matemáticas.
Fue redactado por el escriba Ahmés y adquirido por H. Rhind en el siglo XIX.
Desde 1863 está en el museo Británico de Londres.#Dimatismos (12/11) pic.twitter.com/e6QyalnTqv— DimatesUA (@DimatesUA) November 12, 2017
Una festa per a Pi
El 1988, el físic nord-americà Larry Shaw va proposar celebrar el 14 de març com el Dia del Nombre Pi pensant en la coincidència amb la data en anglès (3/14), però també per ser la data d’aniversari d’Albert Einstein.
Avui dia, estudiants, professors i investigadors de tot el món celebren el 14 de març en gran. Un dels objectius del Dia Pi és desvetllar l’interès per les matemàtiques i fer-les més accessibles a qualsevol persona.
Als Estats Units solen preparar pastes o pastissos rodons, que en anglès anomenen pie i sonen igual que la paraula “pi” quan es pronuncia.
https://www.instagram.com/p/BuhPJgABONW/
Part de la màgia del nombre pi és que el seu valor es fa servir en diferents fórmules matemàtiques i té diverses aplicacions: per calcular superfícies circulars, la longitud dels rius, l’estructura de les molècules d’ADN…
Milers d’anys després, aquest nombre irracional continua sorprenent els amants de la ciència i les matemàtiques.
¿Por qué π importa tanto?
En el #PiDay, el matemático Steven Strogatz nos lo dice: pic.twitter.com/5xmJzwhgSO— pictoline (@pictoline) March 14, 2018
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
