El govern espanyol es distribueix en dues cambres legislatives, cadascuna amb les seves funcions i facultats
Els ciutadans espanyols podran votar els seus representants a les Corts Generals durant les properes eleccions. Les Corts Generals estan formades per dues cambres parlamentàries: el Congrés dels Diputats i el Senat.
Així doncs, Espanya és un país amb un sistema bicameral perquè el poder legislatiu es divideix en dos organismes: el Senat o cambra alta i el Congrés dels Diputats o cambra baixa.
Els representants d’aquests òrgans són els encarregats de governar el país mitjançant l’aprovació de lleis i pressupostos. Tant el Congrés com el Senat tenen poder legislatiu, és a dir, poden aprovar i rebutjar lleis.
El sistema bicameral és minoritari: més de la meitat dels països del món són unicamerals (59%) i només tenen un organisme per legislar.
Aquí les paso un mapa de países bicamerales y unicamerales en el mundo. Abro hilo para más gráficos y discusión. pic.twitter.com/dHyzNPXfnP
— Alexandra Ames💪🇵🇪 (@ale_ames) December 4, 2018
El Congrés representa tots els ciutadans del país i debat i redacta les lleis. En canvi, el Senat no pot proposar lleis, sinó que revisa i proposa canvis als projectes de llei que li lliura el Congrés.
A més a més, el Senat representa els territoris. Per això s’encarrega d’establir acords entre comunitats autònomes i s’assegura que les regions compleixin la Constitució.
Espanya és un ‘sistema bicameral asimètric’ perquè, a la pràctica, el Congrés dels Diputats té més poder que el Senat. El Congrés té 350 diputats i el Senat, 266 senadors.
Ciutat i camp, dues realitats diferents
Sovint, la població d’un país es distribueix de forma desigual: la majoria d’habitants es concentra a les grans ciutats, com Madrid o Barcelona, mentre que a les zones rurals hi ha menys densitat de població.
En unes eleccions, si només es tingués en compte el nombre total de vots, les ciutats tindrien més poder de decisió que els entorns rurals, amb unes necessitats i uns problemes ben diferents. Però a la pràctica no és així.
A cada província se li assigna un nombre de diputats. Les províncies amb més diputats són Madrid (37) i Barcelona (32), mentre que la província amb menys escons és Sòria (2). No obstant això, el repartiment d’escons no és proporcional a la població.
Això es deu al fet que, quan es va redactar la Llei Electoral (1985), els legisladors van voler donar avantatge a les províncies amb menys habitants perquè la seva influència en les polítiques de govern no depengués de la població.
❗¿Sabías que los escaños más baratos pertenecen a las circunscripciones más pequeñas?
El diputado más barato de la democracia fue para el PSOE en Ceuta (1989). Solo le costó 8.643 votos.
¿Sabes cuánto vale tu voto? Descúbrelo en #LosdatosHablan
▶ https://t.co/zPzs4gzqeo pic.twitter.com/DlFouWWH9o
— RTVE (@rtve) April 14, 2019
Història de la bicameralitat a Espanya
Espanya no sempre ha estat bicameral. La primera Constitució espanyola, aprovada a Cadis el 1812, establia que el país només tindria una cambra. Més endavant passaria a dividir-se en dos, inspirant-se en els sistemes d’altres països, com el del Regne Unit.
Al principi, els membres del Senat pertanyien a la noblesa: eren triats per la monarquia o heretaven el càrrec. Per aquest motiu també se’n diu cambra alta, perquè els seus integrants procedien de famílies riques o de classe alta.
Amb la fi de la dictadura franquista i l’inici de la democràcia es va establir el model de Corts Generals que funciona avui dia.
Bicameralitat en altres països
Un sistema bicameral pot organitzar-se de maneres molt diferents. Hi ha països en què els dos organismes tenen el mateix poder, d’altres en què el Senat només serveix per assessorar i, en alguns casos, encara hi participa la noblesa.
Per exemple, al Regne Unit hi ha la Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns, però només els membres de la segona s’escullen democràticament.
A la Cambra dels Lords o ‘House of Lords’ hi participen membres de l’Església anglicana, de la noblesa i persones triades per la reina Isabel II. Els lords assessoren els comuns sobre assumptes polítics i poden bloquejar lleis durant un temps.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
