La llibertat de premsa és una de les funcions més importants de la llibertat d’expressió: quan la ciutadania està ben informada, pot defensar millor els seus drets i actuar davant les injustícies. Malgrat ser un dret fonamental, periodistes d’arreu del món s’enfronten a pressions o amenaces quan intenten explicar la veritat. Treballa aquest tema d’actualitat a l’aula amb els materials didàctics de Junior Report.
Activitats
- Exercici 1
- Exercici 2
- Exercici 3
Llegeix el resum de les càpsules informatives i tria les que més t’interessin.
(Cada alumne/a ha de llegir, com a mínim, 3 temes diferents)
· En el 2018 han perdut la vida 57 periodistes i 155 han estat empresonats per investigar casos que eren incòmodes pel poder. T’expliquem els tres últims casos de periodistes assassinats a Europa. El periodisme, una professió de risc
· En aquesta infografia podràs veure quina és la situació global de la llibertat de premsa al món a partir de les dades de Reporters Sense Fronteres. Baròmetre de la llibertat de premsa
· Sabies que, pels periodistes, Mèxic és dels països més perillosos del món a causa del narcotràfic i la corrupció? Periodistes silenciats pel poder a Mèxic
· Què són les Fake News? Com podem lluitar contra la desinformació? Quina responsabilitat tenim els lectors i quina els periodistes del fet que notícies falses es propaguin? Desinformació, un repte i una oportunitat
· Per què diem que la llibertat de premsa està en perill a Europa? Descobreix els mètodes que utilitza el poder contra els mitjans crítics per silenciar-los. Europa: la llibertat de premsa en perill
· Els periodistes de guerra posen en perill la seva vida per informar dels conflictes i impedir que caiguin en l’oblit. En aquest article t’expliquem el testimoni de Sergi Cabeza. Periodisme de guerra per rescatar el món
· Per què es diu que “la informació és poder”? Molts periodistes treballen sota amenaça per publicar informació que és crítica amb el poder. El perill d’explicar la veritat
· Fake News, Comptes anònims, Bots… t’expliquem com els Trolls assetgen els periodistes que són crítics amb el govern i com fomenten la desinformació. ‘Trolls’ contra periodistes
Comprensió lectora. Què hem après sobre la Llibertat de Premsa?
(Cada alumne/a ha de respondre les preguntes de, com a mínim, 3 temes diferents)
El periodisme, una professió de risc
1. Per què és perillós ser reporter d’investigació?
2. Qui era Jamal Khashoggi i per què el van assassinar?
3. A Europa també s’assassinen periodistes? Posa un exemple.
Baròmetre de la llibertat de premsa
1. Qui s’encarrega del baròmetre de la llibertat de premsa?
2. Quins son els 5 països amb més llibertat de premsa segons el baròmetre?
I els 5 països amb menys?
3. Que en podem extreure de l’informe del 2018?
Periodistes silenciats a Mèxic
1. Per què diem que el periodisme d’avui dia està en crisi?
2. Per què Mèxic és un dels països més perillosos pels periodistes?
3. Qui era Javier Valdez?
Desinformació, un repte i una oportunitat
1. Per què els experts recomanen fer servir la paraula “desinformació” i no “fake news”?
2. Amb quins propòsits solen estar fabricades les notícies falses?
3. Per què les notícies falses poden representar una oportunitat pels mitjans de comunicació?
Europa: la llibertat de premsa en perill
1. Per què diem que la llibertat de premsa a Europa està en perill?
2. Quins mètodes existeixen per impedir la llibertat de premsa?
3. Quin és el país amb més periodistes a la presó?
Periodisme de guerra per rescatar el món
1. Què és el periodisme de guerra?
2. Quins riscos corren els periodistes que s’hi dediquen?
3. Qui és Sergi Cabeza?
El perill d’explicar la veritat
1. Per què es diu que la informació és poder?
2. Per què és important la llibertat de premsa?
‘Trolls’ contra periodistes
1. Què són i com es detecten les Fake News?
2. Què és “assatjament en línia” a periodistes?
3. Què són els “bots”?
Activitat pràctica. Aprenem a ser crítics!
(Cada alumne/a o grup haurà de triar una d’aquestes 3 propostes)
Proposta 1. Fem de periodistes!
Què fem?
Ens posem a la pell d’un periodista per cobrir una notícia. Podem decidir si cobrir una notícia de proximitat o fer una denúncia social.
Com ho fem?
1. Investiguem i busquem allò que ens interessa explicar
2. Observem i preguntem per tenir tota la informació disponible
3. Fem una o vàries fotografies de la notícia. Sobretot, les notícies han d’expressar allò que ens interessa mostrar!
4. Pensem un peu de foto o un titular que aporti més informació sobre la notícia
5. Decidim com presentar la informació que tenim (muntatges fotogràfics, curta descripció de la imatge o les imatges, filtres, presentació amb diapositives…)
Proposta 2. Fem un assaig!
Què fem?
Fem un debat en grup sobre per què és important que hi hagi llibertat de premsa.
Com ho fem?
Intentem respondre aquestes qüestions: Creus que és important la feina d’un reporter de guerra?
Què creus que mou una persona a dedicar-se a aquest tipus de periodisme? T’hi dedicaries mai?
Proposta 3. Fem un debat!
Què fem?
Fem un debat en grup sobre per què és important que hi hagi llibertat de premsa.
Com ho fem?
Ens ajuntem en grups de 5 o 6 i intentem respondre les següents preguntes:
Per què diem que la llibertat de premsa està amenaçada? Quins efectes té la censura? Creus que en alguns casos es pot justificar la censura?
Anotem esquemàticament les reflexions i les preguntes que sorgeixen a partir d’aquest debat.
Solucionari
- Solucionari de l'exercici 2
El periodisme, una professió de risc
1. Per què és perillós ser reporter d’investigació?
És una professió perillosa, ja que centenars de periodistes han estat amenaçats, silenciats, empresonats, exiliats o, en el pitjor dels casos, assassinats per exercir la seva tasca.
La seva feina incomoda a moltes persones poderoses que duen a terme activitats il·legals o immorals.
2. Qui era Jamal Khashoggi i per què el van assassinar?
Jamal Khashoggi era un periodista saudita que va desaparèixer el 2 d’octubre després d’acudir al consolat d’Aràbia Saudita a Turquia per fer uns tràmits burocràtics.
És possible que l’assassinessin perquè era molt crític amb la monarquia del seu país.
3. A Europa també s’assassinen periodistes? Posa un exemple.
Sí. Un exemple és l’assassinat de la periodista Daphne Caruana, que estava investigant uns documents que implicaven el govern de Malta en diversos casos de corrupció i d’evasió fiscal.
Un altre, l’assassinat de Ján Kuciak, un jove reporter conegut a Eslovàquia pels seus treballs sobre corrupció al portal Aktuality.sk.
Per últim, l’assassinat de la periodista búlgara Viktoria Marinova que va dirigir un reportatge sobre la corrupció amb fons europeus, que incloïa el suborn d’empresaris i polítics locals.
Baròmetre de la llibertat de premsa
1. Qui s’encarrega del baròmetre de la llibertat de premsa?
Se n’encarrega l’organització Reporters Sense Fronteres (RSF), que analitza cada any la situació dels periodistes i els mitjans de comunicació al món.
Elabora una classificació de països respecte a la llibertat de premsa que existeix a cada territori.
2. Quins són els 5 països amb més llibertat de premsa segons el baròmetre?
Els països amb més llibertat de premsa segons el baròmetre són: Noruega, Suècia, Països Baixos, Finlàndia i Suïssa.
I els 5 països amb menys?
Els països amb menys llibertat de premsa segons el baròmetre són: Xina, Síria, Turkmenistan, Eritrea i Corea del Nord.
3. Que en podem extreure de l’informe del 2018?
Veiem un increment de l’odi cap als periodistes i un increment també de les pressions per part dels líders polítics a la premsa.
Periodistes silenciats a Mèxic
1. Per què diem que el periodisme d’avui dia està en crisi?
Diem que el periodisme està en crisi perquè actualment, la realitat política i social d’alguns països és molt difícil i això es tradueix en una falta de llibertat de premsa.
Els periodistes s’han d’enfrontar als poders (governs, institucions, empreses) per poder explicar la veritat.
2. Per què Mèxic és un dels països més perillosos pels periodistes?
Segons l’informe anual de Reporters Sense Fronteres (RSF) publicat el 2017, Mèxic és el país més perillós del món per exercir el periodisme.
És així perquè tot i no estar en guerra, sovint ha de lluitar contra el crim organitzat relacionat amb el narcotràfic i la corrupció.
3. Qui era en Javier Valdez?
Javier Valdez va ser un dels periodistes més crítics amb el narcotràfic fins que va ser assassinat al carrer per haver escrit una columna en la qual denunciava els conflictes del càrtel a la seva regió.
Desinformació, un repte i una oportunitat
1. Per què els experts recomanen fer servir la paraula “desinformació” i no “fake news”?
Els experts recomanen no fer servir aquest terme perquè les notícies, per ser considerades com a tals, han d’estar basades en fets reals, així que no poden ser falses.
Quan parlem de “notícies falses”, d’alguna manera estem devaluant el paper de la premsa i la feina dels periodistes.
2. Amb quins propòsits solen estar fabricades les notícies falses?
Les notícies falses solen estar fabricades amb dos propòsits: manipular-nos políticament i guanyar diners. Com més es comparteix una notícia, més clics té i més diners genera.
3. Per què les notícies falses poden representar una oportunitat pels mitjans de comunicació?
Perquè la feina dels mitjans de comunicació de verificar i contrastar la informació es torna més necessària que mai; destriar el gra de la palla, saber què són els fets i què és directament una mentida interessada és necessari.
Europa: la llibertat de premsa en perill
1. Per què diem que la llibertat de premsa a Europa està en perill?
Perquè a Europa cada vegada més s’intenta impedir el lliure exercici del periodisme. Trobem periodistes silenciats, a la presó i de vegades fins i tot assassinats.
2. Quins mètodes existeixen per impedir al llibertat de premsa?
De vegades hi ha censura directa, com quan es tanquen els mitjans d’informació crítics.
A vegades és indirecta: consisteix a comprar mitjans de comunicació a través de societats opaques, per després tancar-los al•legant raons empresarials.
També trobem la censura econòmica, que consisteix a atorgar grans quantitats de publicitat institucional i subvencions a mitjans afins als governs, mentre que es castiga els diaris crítics sense suport institucional.
3. Quin és el país amb més periodistes a la presó?
Turquia, país fronterer amb Europa, lidera el rànquing amb 134 periodistes entre reixes, un 51% del total mundial.
Periodisme de guerra per rescatar el món
1. Què és el periodisme de guerra?
El periodisme de guerra és una professió molt perillosa: els reporters de guerra es juguen la vida per explicar els conflictes i evitar que caiguin en l’oblit.
2. Quins riscos corren els periodistes que s’hi dediquen?
En una guerra, els periodistes posen la seva vida en perill per informar. Poden ser víctimes de foc creuat, de segrestos, o ser assassinats mentre són retinguts contra la seva voluntat.
3. Qui és en Sergi Cabeza?
Sergi Cabeza és periodista i ha treballat per a diferents diaris i agències d’Espanya i l’estranger, com La Vanguardia, Eldiario.es, Europa Press o Associated Press.
Com a reporter de guerra, ha viscut alguns dels conflictes més greus dels últims anys. Va cobrir els enfrontaments de la Primavera Àrab a Egipte, va ser testimoni de la crueltat de la guerra a Síria i va presenciar les dures condicions de la postguerra a Líbia.
El perill d’explicar la veritat
1. Per què es diu que la informació és poder?
Si la ciutadania està ben informada, pot avaluar cada situació al detall, analitzant-ne els arguments a favor i en contra, i emetre un judici propi.
La informació objectiva afavoreix una mirada crítica, sense deixar-se arrossegar pel que opinen els altres.
Això és especialment important a l’hora de votar en unes eleccions, però hi ha altres exemples en el nostre dia a dia com per exemple deixar de consumir productes d’una empresa que utilitza transgènics o que fa servir mà d’obra infantil.
2. Per què és important la llibertat de premsa?
La llibertat de premsa és una de les funcions més importants de la llibertat d’expressió, tal com reconeix l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).
Aquests drets són fonamentals per crear democràcies fortes. Per desgràcia, el paper dels mitjans de comunicació com a defensors de la veritat s’ha vist compromès per diversos factors: la pressió de governs i empreses per amagar informació, l’aparició de les xarxes socials i la dificultat de combatre les ‘fake news’, la crisi del periodisme…
‘Trolls’ contra periodistes
1. Què són i com es detecten les Fake News?
Les Fake News informacions poc precises o directament falses que no sempre són fàcils de detectar i poden enganyar milions de persones, fins i tot els periodistes.
Les podem detectar perquè normalment són polèmiques i criden l’atenció, generen alarma social, difamen a una persona i en destrueixen la seva reputació.
2. Què és “assetjament en línia” a periodistes?
Quan un periodista resulta incòmode perquè publica informacions crítiques amb el poder, el seu perfil a les xarxes socials s’omple de crítiques i fins i tot d’amenaces.
Així ho recull l’informe “L’assetjament en línia” de Reporters Sense Fronteres (RSF), que analitza diferents casos d’assetjament online a periodistes de 32 països.
3. Què són els “bots”?
Són comptes gestionats per programes informàtics que reprodueixen comentaris i hashtags de forma automàtica.
Així, l’assetjament pot multiplicar-se. L’objectiu d’aquests atacs és atemorir els periodistes i impedir que segueixin publicant informació que perjudiqui el govern, partits polítics, institucions, empreses…
