27 abril 2024
spot_img
27 abril 2024

Periodistes silenciats pel poder a Mèxic

Mèxic és un dels països més perillosos per als periodistes, amenaçats per la corrupció i el narcotràfic

Per saber què va succeir fa un segle només cal que llegim els llibres d’història. Però per saber què passa ara, arreu del món, tan sols tenim una font: el periodisme.

Ja sigui en el seu format clàssic o amb les formes i els canals més moderns (internet, videoblogs, xarxes socials), allò que la comunitat de periodistes escriu cada matí, tarda, nit o matinada serà la base d’informació que marcarà la nostra època per a la posteritat.

Ara bé, imagina’t que algú distorsionés la teva història. Que esborrés totes les teves fotos, comentaris i posts a les xarxes socials i impedís així que el món pogués saber la veritat sobre qui ets. Llavors, la informació perdria sentit, oi que sí?

Per això és tan important que existeixi la veritat en els mitjans de comunicació. Per explicar qui som i com volem ser en el futur.

Periodisme en crisi

Actualment el periodisme viu una gran crisi. La realitat política i social d’alguns països és molt difícil i això es tradueix en una falta de llibertat de premsa, perquè els periodistes s’han d’enfrontar als poders (governs, institucions, empreses) per poder explicar la veritat.

El Brasil, Colòmbia, Hondures i Mèxic són alguns dels llocs més perillosos del món per als periodistes. En el cas de Mèxic, el periodisme lluita contra el crim organitzat relacionat amb el narcotràfic i la corrupció.

Segons l’informe anual de Reporters Sense Fronteres (RSF) publicat el 2017, Mèxic és el país més perillós del món per exercir el periodisme. Tot i que no està pas en guerra, fer de periodista a Mèxic és tan perillós com cobrir la guerra a Síria, l’Iraq o l’Afganistan.

Les “zones silenciades” de Mèxic són aquells estats on s’aplica un alt nivell de censura, ja sigui per pressions o per col·laboració amb el poder. Els periodistes que treballen a Tamaulipas, Veracruz, Michoacán i Guerrero no dormen tranquils per la pressió que pateixen a l’hora de publicar els veritables fets.

Periodistes silenciats

De vegades, denunciar el crim organitzat, el narcotràfic i la corrupció pot costar la carrera i fins i tot la vida. Un panorama negre en la recerca de la veritat.

La periodista Carmen Aristegui, el programa de ràdio de la qual era el més seguit del país, va ser cessada per investigar i denunciar el cas La Casa Blanca, un procés que exemplificava l’abús de poder i el tràfic d’influències per part del president mexicà per poder comprar una mansió a la seva esposa.

Javier Valdez, un dels periodistes més crítics amb el narcotràfic, va ser assassinat al carrer per haver escrit una columna en què denunciava els conflictes del càrtel a la seva regió. Valdez era famós perquè portava un barret de palla: la imatge del seu barret a terra al carrer el dia del seu assassinat es va convertir en un símbol per la llibertat d’expressió.

https://www.instagram.com/p/BkkyRisnhrA/?utm_source=ig_embed

Alicia Díaz González, Juan Carlos Huerta, Héctor González Antonio, Leobardo Vázquez, Leslie Ann Pamela Montenegro (la Nanna Pelucas), Carlos Domínguez Rodríguez o Miroslava Breach són alguns dels periodistes mexicans assassinats aquest any.

Una de les dades més greus és la impunitat absoluta dels agressors o sospitosos en els 44 casos de periodistes assassinats durant l’actual legislatura.

Una altra xifra preocupant és que gairebé la meitat de les agressions denunciades per reporters provenien de funcionaris públics, segons denuncia Artículo 19, una organització que treballa per defensar la llibertat d’expressió a Mèxic.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -