Acord històric per als oceans

Països de tot el món es comprometen a protegir una tercera part dels mars i oceans del planeta

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) ha anunciat un acord històric per protegir els oceans i mars del planeta i, d'aquesta manera, preservar la biodiversitat dels ecosistemes marins. El Tractat d'Alta Mar estableix que almenys el 30% dels oceans seran considerats àrees protegides abans del 2030.

L'acord actua a les zones de alta mar, és a dir, aigües internacionals situades almenys a 200 milles nàutiques de la costa (uns 370 quilòmetres). Fins ara, no hi havia cap tractat internacional que regulés l'activitat marítima en aquestes zones, fet que permetia que es produïssin activitats perjudicials per als ecosistemes marins com la pesca il·legal, la sobrepesca o la mineria marítima.

L'acord encara no està ratificat: els països participants encara no l'han signat ni s'hi han adherit formalment. Aquest procés pot trigar anys. No obstant això, el fet que les principals potències mundials com els Estats Units, la Xina o la Unió Europea hagin validat la proposta dona moltes esperances als científics, biòlegs i activistes mediambientals, que han celebrat l'acord.

View this post on Instagram

A post shared by Greenpeace España (@greenpeace_esp)

Les negociacions per aconseguir un acord s'han allargat més de 20 anys. Durant aquest temps, les organitzacions ecologistes i els petits Estats insulars del Pacífic i el Carib han estat els més actius a l'hora de reclamar un compromís de tots els governs.

Com sol passar, els interessos econòmics de cada país i regió han estat el principal escull per tancar les negociacions. Sobretot a l'hora d'establir límits en l'activitat pesquera, que és una font d'ingressos molt important però també pot destruir el fons dels oceans i disminuir la població d'espècies marines si no es fa de manera sostenible.

El futur està sota el mar

Un altre dels punts de discussió del Tractat Global dels Oceans han estat els anomenats recursos genètics marins: plantes, animals i petits éssers microscòpics que tenen grans propietats científiques i s’utilitzen per fabricar cosmètics, aliments o fins i tot medicines.

El potencial d'aquests recursos genètics és enorme, tant per les aplicacions que poden tenir com pels beneficis econòmics que podrien generar si es comercialitzen. D'aquí l'interès dels governs perquè el nou acord els permeti fer servir aquests recursos.

Cada país és propietari de les espècies marines que troba a les seves aigües, però no queda clar què passa amb els recursos disponibles a les aigües internacionals: Qui pot explorar les profunditats de l'oceà Atlàntic o Pacífic? Si es troba una alga amb importants propietats medicinals, qui hauria d'explotar-ne la producció?

En l'actualitat, només 10 països acaparen el 90% de les patents de productes fabricats amb gens marins, segons dades del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). El més curiós és que aquests països només representen el 20% de les costes del planeta i alguns, com Suïssa, ni tan sols tenen sortida al mar.

Això demostra la desigualtat entre els països més rics com Alemanya, els Estats Units i el Japó (que acumulen el 70% de les patents) i altres països amb menys capacitat tecnològica però que, com que estan situats al mig de l'oceà, tenen un accés molt més gran a aquests recursos.

El nou Tractat d'Alta Mar estableix que els beneficis que s'obtinguin amb aquests productes s’han de repartir de manera equitativa, a més d'incloure la transferència de tecnologia marina: que els països desenvolupats comparteixin els seus coneixements amb altres països perquè també puguin investigar i treballar amb els recursos genètics marins.

Mars i oceans en perill

Les zones d’alta mar situades en aigües internacionals representen el 60% dels oceans del planeta, per això era tan important definir una normativa que permeti protegir la biodiversitat en aquestes àrees. No es tracta de deixar de pescar o d'explorar els fons marins, sinó de fer-ho d'una manera sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

L'últim tractat internacional per protegir els oceans es va signar l’any 1982, fa més de 40 anys. Des de llavors, el canvi climàtic, la sobrepesca i la contaminació humana han tingut un greu impacte en els ecosistemes marins. 

Els oceans són l'embornal de carboni més important del planeta: produeixen el 50% de l'oxigen que respirem i emmagatzemen una tercera part del CO₂ que hi ha a l'atmosfera, fet que contribueix a reduir l'escalfament global. La contaminació dels oceans en redueix la capacitat d'absorció i, com a conseqüència, empitjora el canvi climàtic.

D'altra banda, la població d'espècies marines ha disminuït dràsticament els últims anys a causa de la sobrepesca, però també per l'explotació de recursos i la mineria marina, que destrueix el fons del mar i afecta alguns dels animals més antics del planeta (espècies que habiten a les profunditats de l'oceà i poden viure centenars d'anys).

La contaminació per plàstics és un altre dels problemes més greus dels entorns marins. Cada any s'aboquen 8 milions de tones de plàstic als oceans, que afecten els peixos i ocells marins, però també tenen un impacte sobre el turisme i la pesca. A més, els microplàstics (residus de menys de 5 mil·límetres) poden introduir-se en l'organisme dels éssers vius, incloses les persones.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!