Estudis i experts coincideixen en què castigar als joves sense activitat esportiva és contraproduent per a la seva formació
Moltes vegades, les famílies decideixen castigar els més petits sense activitat esportiva extraescolar, ja sigui perquè han tret males notes o com a resposta a alguna conducta o actitud negativa.
Ara bé, diversos estudis científics conclouen que existeix una relació directa entre la realització d’activitat física de forma regular per part dels joves i la millora de les capacitats cognitives i el rendiment escolar.
“Si una nena o un nen té una conducta no desitjada és que passa alguna cosa. I sabem que amb un càstig això no millora”, explica Antoni Costes, doctor i especialista en resolució de conflictes educatius de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC).
En la mateixa línia opina Unai Sáez de Ocáriz, doctor i professor del departament d’Educació Física de l’INEFC i expert en resolució de conflictes educatius. “Està estudiat que el càstig genera un breu impacte temporal i no desenvolupa cap aprenentatge”, assegura.
La responsabilitat pels actes comesos
Per a algunes famílies, apartar els joves de les activitats esportives és una manera de fer que prenguin consciència de les conseqüències dels actes. Per a d’altres, aquest tipus d’activitats extraescolars són una distracció de l’escola.
No obstant això, per als experts és tot el contrari: “L’activitat física permet adquirir una sèrie de compromisos, responsabilitats i normes. Els ajuda a aprendre què significa haver de relacionar-se en diferents situacions”, sosté Sáez de Ocáriz.
En el cas dels alumnes més conflictius, jugar o a entrenar pot ser l’únic moment del dia en què segueixen les indicacions d’un adult. “Com podem privar-los d’una activitat tan valuosa?”, afegeix Antoni Costes.
L’esport com a agent educatiu
Els darrers anys, l’esport o la música s’han introduït a l’educació dels més petits com a elements positius que contribueixen al seu desenvolupament. Però aquesta idea s’ha d’ampliar.
“Ens hem de creure que l’esport és una agent educador de tanta o més entitat que la mateixa escola. A ningú se li acudiria apartar al seu fill de l’escola quan les coses van malament, oi? Doncs de l’activitat esportiva tampoc”, comenta Costes.
Els estudis també assenyalen en aquest sentit. “Està comprovat que la pràctica d’activitat física regular contribueix a desenvolupar capacitats com la memòria, la gestió emocional, la creativitat i, a més, millora l’autoestima”, assenyala Sáez de Ocáriz.
La pràctica esportiva també pot ajudar a resoldre problemes com un baix rendiment escolar o conductes inadequades entre els joves.
“Moltes d’aquestes situacions estan molt relacionades amb la falta d’atenció. L’activitat física ofereix competències per contrarestar-ho”, afegeix el professor de l’INEFC.
Algunes contraindicacions
Malgrat això, no tot és positiu en l’esport escolar, que s’ha de gestionar correctament i enfocar a uns objectius. Per això, l’activitat esportiva en edat escolar s’ha d’enfocar cap a l’aprenentatge.
“L’esport no és una meravella ni té valors per si sol. Els que transmeten valors són els entrenadors i les entitats que treballen per educar a través de l’esport”, concreta Costes.
Per a Costes, la figura de l’entrenador o l’entrenadora és clau: “Els tècnics són els nostres aliats en l’educació dels nostres fills, per això és tan important que estiguin ben formats”.
Un altre dels errors més comuns és saturar als joves amb activitats extraescolars, fet que els pot provocar estrès o cansament acumulat (fenòmens relacionats amb els adults).
“De vegades volem modelar els nens com si fossin petits adults. Ens estem equivocant”, sentencia Sáez de Ocáriz.
Informació elaborada en col·laboració amb INEFC
