L’escriptor peruà, representant del ‘boom llatinoamericà’ i guanyador del Nobel de Literatura, ha mort als 89 anys
Mario Vargas Llosa, reconegut escriptor, periodista i polític peruà, ha mort als 89 anys, deixant un important llegat en la literatura hispanoamericana i mundial. Gràcies als seus llibres, és considerat un dels grans escriptors de la literatura en espanyol dels segles XX i XXI.
Nascut a Arequipa (Perú) l’any 1936, l’escriptor va començar a guanyar reconeixement durant la dècada dels 60, gràcies a novel·les com La ciudad y los perros (1963) i La casa verde (1966). Al llarg de la seva trajectòria, també va explorar altres gèneres literaris com l’assaig, l’article periodístic i el teatre.
A més de la seva tasca literària, Vargas Llosa també va tenir un paper destacat en la vida política, un àmbit particularment controvertit. Durant la seva joventut, simpatitzava amb les idees marxistes, però amb el pas del temps el seu pensament va evolucionar cap a posicions liberals, fins a defensar el neoliberalisme. Va fundar el Moviment Llibertat, un partit de dretes, i es va presentar com a candidat a la presidència del Perú l’any 1990, tot i que va ser derrotat per Alberto Fujimori. En els últims anys, s’havia apropat a sectors de l’extrema dreta i havia expressat públicament el seu suport a líders radicals com Jair Bolsonaro.
El 2010, l’escriptor va rebre el Premi Nobel de Literatura, el premi literari més important del món. Al llarg de la seva vida, va guanyar nombrosos guardons, com el Premi Biblioteca Breve (1963), el Premi Príncep d’Astúries (1986), el Premi Planeta (1993) o el Premi Cervantes (1994). També era membre de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE).
Com són les novel·les de Vargas Llosa?
Una de les característiques més importants de les novel·les de Vargas Llosa és la seva experimentació tècnica. L’escriptor va experimentar amb les tècniques narratives i estilístiques, creant una nova forma de narrar. Als seus llibres podem trobar diversos narradors o punts de vista, salts temporals i un llenguatge cuidat, entre altres trets.
D’altra banda, les seves novel·les aborden temes complexos, com ara el poder, la corrupció, la violència i la recerca de la llibertat. Per desenvolupar aquestes temàtiques utilitza personatges complexos, que tenen conflictes interns, dubtes, contradiccions i una evolució al llarg de la història.
No obstant això, el seu estil literari va experimentar una evolució notable al llarg de la seva trajectòria. Per exemple, va escriure novel·les històriques, com La guerra del fin del mundo (1981), on recrea la Guerra dels Canudos, un conflicte armat que va tenir lloc al Brasil el 1897. Alhora, també va explorar registres més personals i introspectius, com El pez en el agua (1993), que és una autobiografia sobre la seva vida.
Les seves novel·les també es caracteritzen per un fort compromís polític i social. Encara que moltes de les seves obres són completa ficció, n’hi ha d’altres que s’inspiren en fets reals que van passar a Llatinoamèrica. Per exemple, La fiesta del Chivo (2000) se centra en l’assassinat de Rafael Trujillo, dictador de la República Dominicana.
Què és el ‘boom llatinoamericà’?
Mario Vargas Llosa va ser un dels principals representants del ‘boom llatinoamericà’. Aquest fenomen literari va sorgir entre 1960 i 1970, quan un grup de novel·listes llatinoamericans van aconseguir un reconeixement internacional. Aquest èxit sobtat va ser possible gràcies al fet que els seus llibres van començar a publicar-se a Europa.
El ‘boom llatinoamericà’ es relaciona principalment amb l’argentí Julio Cortázar (i la seva novel·la Rayuela), el mexicà Carlos Fuentes (La muerte de Artemio Cruz), el colombià Gabriel García Márquez (Cien años de soledad) i el peruà Mario Vargas Llosa (La ciudad y los perros).
Aquests quatre autors van renovar la literatura espanyola, introduint noves tècniques narratives. Una de les seves dades d’identitat va ser el realisme màgic, un estil literari que barreja fets reals amb elements fantàstics o màgics, presentant-los com si fossin una cosa normal de la vida quotidiana.
A més, aquests escriptors van mostrar un gran compromís polític i social. Als seus llibres, van reflectir la inestabilitat política, la desigualtat i les tensions socials que travessaven diversos països de Llatinoamèrica en aquell moment.
