30 novembre 2022
spot_img
30 novembre 2022
spot_img

Adolescents i violència de gènere: una xacra que creix

Cada vegada hi ha més nois joves que neguen la violència de gènere i no reconeixen la desigualtat entre homes i dones

La violència de gènere és una de les conseqüències més greus de la desigualtat de gènere. Aquesta problemàtica afecta dones de tots els països i de totes les edats; així i tot, els estudis mostren que cada vegada es produeixen més casos de violència masclista entre adolescents.

Malgrat que cada vegada hi ha més informació sobre la violència de gènere als mitjans de comunicació i les xarxes socials, el percentatge de nois joves (de 15 a 29 anys) que neguen la violència de gènere o li treuen importància ha augmentat els últims anys, segons un estudi de la Fundación FAD Juventud.

Així, 1 de cada 5 adolescents i homes joves creu que la violència de gènere és només un “invent ideològic” creat pel moviment feminista. De la mateixa manera, només 4 de cada 10 homes consideren que les desigualtats de gènere són elevades i que perjudiquen les dones (per 7 de cada 10 dones que sí que ho creuen). 

Com a conseqüència, es normalitzen actituds de control i abús a les relacions com ara mirar el mòbil de la parella, controlar amb qui queda o voler saber on està en tot moment, forçar una relació sexual no desitjada, insultar o humiliar.


Malgrat les polítiques d'igualtat aplicades pels governs, el problema de base continua estant molt present: la desigualtat entre homes i dones en diferents àmbits, ja sigui a la llar, l'entorn laboral o els espais públics.

En aquesta relació desigual, l'home adopta una posició de superioritat i, en el pitjor dels casos, fa servir la violència per imposar-se a la dona. Segons l'estudi de FAD, el 24% dels nois joves consideren que la violència de gènere és inevitable perquè “encara que està malament, sempre ha existit”.

Per combatre la violència de gènere, el més important és educar en la igualtat: que els nens i nenes sentin que estan al mateix nivell des de petits, que són igualment vàlids per a totes les activitats (estudis, esports, activitats d'oci) i que ningú té dret a limitar la seva llibertat ni la seva manera de relacionar-se. 

Una educació que promou la igualtat de gènere permet superar els estereotips i prejudicis masclistes que sobreviuen des de fa dècades en la nostra societat i que segueixen presents també entre les generacions més joves.


El mite de l'amor romàntic

Moltes noies i dones que pateixen abusos per part de la seva parella justifiquen el seu comportament “per amor”, però qualsevol relació que no es basi en el respecte i la igualtat no és amor de veritat.

El “mite d'amor romàntic” està basat en una sèrie d'idees preconcebudes que solen estar molt esteses en la societat, per exemple: que necessitem la nostra parella per sentir-nos complets, que si estimem algú hem de dedicar-li tot el nostre temps i atenció, que sentir gelosia és comprensible perquè significa que l'altra persona ens importa…

Un altre dels grans mites de l'amor romàntic és que les persones han de tenir parella, perquè això és “el més normal”, i que aquesta relació ha de ser la més important. El fet és que, quan vivim en societat, les persones ens relacionem en molts altres àmbits més enllà de la parella i aquestes relacions poden ser igual d'importants: la família, els amics, els companys de treball, les persones amb els qui compartim aficions…


En alguns casos, l'amor romàntic també serveix com a justificació de la violència de gènere. Per exemple, que “l'amor ho pot tot” i que una parella violenta acabarà canviant amb el temps; o també que “l'amor veritable” implica aguantar qualsevol agressió o maltractament, a nivell físic o psicològic.

De la mateixa manera que les persones evolucionen, els nostres sentiments per una persona també poden canviar i res ens obliga a mantenir una relació, encara menys quan es manté a través d’amenaces o coacció.

Més enllà de la violència física

Violència de gènere” és qualsevol agressió contra una persona per causa del seu gènere, sigui home o dona. No és el mateix que la “violència masclista”, però els mitjans de comunicació i fins i tot els governs i institucions solen utilitzar aquests termes com a sinònims perquè la gran majoria de víctimes de la violència de gènere són dones.

L'agressor pot exercir la violència contra la seva parella de diferents maneres, ja sigui mitjançant agressions físiques o psicològiques. El cas més greu de violència física és el feminicidi, és a dir, l'assassinat d'una dona pel fet de ser-ho. Segons les últimes dades d'ONU Dones, més d'un terç de les dones assassinades a tot el món van morir a mans de la seva parella o exparella. 

No obstant això, la violència de gènere té efectes més enllà dels danys físics i pot manifestar-se de formes molt diverses: des d'insults o humiliacions, fins a intentar controlar l'altra persona o limitar la seva independència econòmica.

Aquest tipus d'agressions són difícils de detectar i formen la part invisible de la violència de gènere. Sovint, aquestes formes de violència estan tan inserides en la nostra societat que ni tan sols les percebem: llenguatge i anuncis sexistes, invisibilitzar la dona en l'esfera pública, micromasclismes


Prendre consciència i denunciar aquesta mena d'actituds és el primer pas per prevenir la violència masclista i viure en un món més just i igualitari.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -