El continent africà registra més casos de persones afectades amb VIH que qualsevol altra regió del planeta
Per Carla Rivero
Els avenços mèdics i farmacèutics dels últims anys han permès que les persones afectades pel virus VIH tinguin una vida més llarga i sana. Aquests medicaments no curen la infecció, però eviten que el virus es desenvolupi i es converteixi en sida.
Gràcies a aquests avenços, el nombre d’infeccions s’han reduït un 40% al món segons dades d’ONUSIDA, el Programa de les Nacions Unides que lidera la lluita contra l’epidèmia.
Però malgrat aquestes millores, hi ha una clara desigualtat entre regions. És el cas de l’Àfrica, que concentra els índexs més elevats d’afectats pel virus VIH i per la malaltia de la SIDA. En 2019, dels 37,9 milions de persones amb VIH que hi ha arreu del món, prop del 70% viuen a l’Àfrica (25,6 milions), según datos de ONUSIDA, el Programa de les Nacions Unides que lidera la lluita contra l’epidèmia.
ONUSIDA, UNICEF y la OMS instan a los países de África occidental y central a acelerar la respuesta al VIH para los niños y adolescentes. Solicitaron tomar medidas para detener nuevas infecciones por VIH entre niños y adolescentes y aumentar cobertura de pruebas y tratamiento. pic.twitter.com/YZNJ0FBue9
— ONUSIDA RD (@OnusidaRd) February 6, 2019
A la majoria de països africans, els conflictes armats i la falta de recursos suposen un obstacle per als governs, que no poden oferir una atenció mèdica de qualitat. Per això la majoria d’afectats pel virus no tenen accés al tractament o l’inicien massa tard per poder contenir la malaltia.
Com a conseqüència, les taxes de mortalitat a l’Àfrica són les més altes del planeta. De les 770.000 morts relacionades amb la sida que es van produir el 2018 a tot el món, 470.000 van ser a l’Àfrica.
Sida a l’Àfrica, entre el tabú i l’estigma
La majoria de persones a l’Àfrica no poden permetre’s els fàrmacs més avançats per tractar la malaltia, per això el principal mètode per combatre la sida és la prevenció.
El tractament més utilitzat per prevenir la infecció és la profilaxi preexposició (PrEP) i la profilaxi postexposició (PEP), que eviten la transmissió del virus abans i després de mantenir relacions amb una persona seropositiva.
També s’utilitzen tractaments de prevenció com la teràpia d’antiretrovirals (ARV) per tal d’evitar el contagi entre mare i fill/a durant l’embaràs i la lactància. I, per descomptat, l’ús de condons en les relacions sexuals.
Això no obstant, el continent africà encara està lluny de complir l’objectiu 90-90-90 d’ONUSIDA: que el 2020 el 90% de les persones amb VIH coneguin el seu estat, que el 90% rebin teràpia antiretroviral continuada i el 90% de les que reben el diagnòstic aconsegueixin la supressió viral (quan la quantitat de VIH en sang és tan petita que no hi ha perill de transmissió).
https://www.instagram.com/p/BlYAE0ynDES/?utm_source=ig_embed
Un altre dels grans mals que acompanya la infecció és l’estigmatització de les persones amb VIH. La sida és una malaltia molt estesa a l’Àfrica però parlar-ne continua sent tabú, i encara més reconèixer que s’és portador del virus.
Això fa que els afectats no es preocupin per buscar informació sobre proves diagnòstiques, mètodes de prevenció o possibles tractaments.
El col·lectiu homosexual, un dels més vulnerables
Entre els milions d’afectats per VIH/SIDA a l’Àfrica, el col·lectiu d’homosexuals és un dels més vulnerables. L’homosexualitat és il·legal a 70 països del món, 33 dels quals són del continent africà.
Les penes poden anar des de condemnes de 8 anys de presó fins a la pena de mort en el cas de Mauritània, Nigèria, el Sudan i Somàlia, segons el mapa de Lleis sobre Orientació Sexual de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals (ILGA).
Per aquest motiu, els membres del col·lectiu homosexual a l’Àfrica pateixen la malaltia per partida doble: d’una banda, sovint no tenen accés al tractament per falta de recursos, i de l’altra, la por de ser jutjats o detinguts provoca que no demanin ajuda mèdica, la qual cosa fa augmentar els casos d’infecció.
Hoy es el Día Internacional contra la Homofobia y la Transfobia. ¿Cuáles son las leyes sobre orientación sexual en el mundo? De la criminalización a la protección legal en este mapa con datos del 2019 de la ILGA 👇 para más detalle: https://t.co/XkXZxaQYqA pic.twitter.com/p0qr1KvnBT
— El Orden Mundial – EOM (@elOrdenMundial) May 17, 2019
Stop Sida és una associació de Madrid que ofereix suport a migrants i refugiats lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, molts dels quals procedeixen de països africans on se’ls persegueix per la seva orientació sexual.
“El tema del VIH i la sida ha estat un problema de discriminació i estigma per a la comunitat homosexual” reconeix Sebastian Meyer, el president de l’associació.
Els membres de Stop Sida s’enfronten cada dia a situacions dramàtiques, en què hi ha migrants que han estat expulsats de la seva família o el seu país. “Han fugit i treballem amb ells perquè aconsegueixin tenir una vida d’acord amb el que volen”, apunta.
El nombre de persones amb VIH disminueix cada any, però Meyer es mostra previngut davant l’erradicació del VIH/Sida al món. “Si mirem les estadístiques, veiem que les persones amb menys informació s’exposen a més riscos. Per això, la clau és l’educació” insisteix.
Segons ell, l’educació ha de ser “explícita, inclusiva i sense tabús”, perquè qualsevol persona pugui conèixer els mètodes de transmissió i reduir els riscos en la seva vida sexual.
Informació elaborada en col·laboració amb la Unitat Departamental de Ciències de la Comunicació de la Universitat de La Laguna
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
