La Unió Europea ha creat una guia perquè les persones puguin sobreviure de manera autònoma durant almenys 72 hores en cas de catàstrofe
Guerres, pandèmies, ciberatacs, desastres naturals… El món fa front cada cop a més riscos i la Unió Europea vol que tots els seus ciutadans estiguin preparats per fer-los front. Per això, ha elaborat un pla amb 30 accions clau per preparar la ciutadania en cas d’emergència.
Entre aquestes mesures, la Comissió Europea demanarà a les llars europees que preparin un kit d’emergència per fer front a qualsevol catàstrofe, sigui militar, climàtica o d’una altra índole. Aquest kit hauria d’estar format per productes essencials per a poder sobreviure durant 72 hores sense necessitat d’ajuda externa.
Segons el document, al qual ha tingut accés el diari El País, el kit hauria d’incloure aigua potable, aliments que no es facin malbé (conserves, fruits secs, pasta, arròs…), roba de refugi, llanternes, i una farmaciola bàsica amb medicaments essencials, articles d’higiene (tovalloletes humides, compreses…), documentació personal i diners en efectiu, entre d’altres.
Tot i que la mesura ha sorprès gran part de la UE, a països nòrdics com Suècia o Finlàndia ja han realitzat campanyes similars. Per exemple, arran de la guerra a Ucraïna, les autoritats van enviar fulletons a les cases amb recomanacions semblants per protegir-se en cas d’emergència.
Per què un kit d’emergència?
L’anunci d’aquest pla d’emergència no és casualitat, sinó que forma part d’estratègia més àmplia que la Unió Europea està preparant per enfortir la seva seguretat i autonomia. Fa mesos que l’organització parla que cal que la UE i els seus estats membres es preparin per fer front a un món cada cop més inestable.
En aquest context, la UE ha decidit dur a terme una inversió de fins a 800.000 milions d’euros en defensa, una xifra sense precedents en la seva història. Aquest esforç econòmic no només es destinarà al rearmament militar (compra, desenvolupament i producció de noves armes), sinó també a la millora d’infraestructures i el desenvolupament de noves tecnologies de defensa.
Tota aquesta estratègia s’emmarca en el panorama geopolític mundial, marcat per la creixent amenaça de Rússia i el temor a una menor protecció per part dels Estats Units. La UE vol tenir la capacitat de respondre davant d’amenaces globals sense necessitar el suport d’altres països.
La major part de l’atenció sestà centrant en la possibilitat d’una guerra, però el pla de la UE va molt més enllà, i també té en compte altres amenaces que poden posar en risc la vida dels ciutadans. Per exemple, pandèmies com la del coronavirus o desastres naturals com la DANA a València.
Com t’afecta aquesta notícia?
El pla d’emergència de la UE no vol espantar la població, sinó més aviat conscienciar-la. L’organització pretén que aquesta preparació davant de catàstrofes es converteixi en una mesura preventiva, que permeti als ciutadans estar millor informats i equipats per afrontar qualsevol crisi sense generar una situació de pànic.
Tot i això, aquesta notícia també ens permet qüestionar si aquesta és l’opció més efectiva. No seria millor fomentar la cooperació internacional i les relacions diplomàtiques sòlides per evitar que hi hagi guerres? Amb el rearmament militar podrem aconseguir una pau i seguretat a llarg termini?
Alguns experts assenyalen que el rearmament podria arribar a ser contraproduent. Quan els països centren els seus esforços a enfortir la seva capacitat militar per fer front a les amenaces, normalment això desencadena en una mena d’espiral d’inseguretat. Els altres països intenten igualar-se, i en lloc de fomentar la pau, alimenten la desconfiança.
Aquesta desconfiança pot derivar en una escalada de tensió i, finalment, en una guerra. El que pretenia ser una mesura de protecció podria acabar sent una amenaça per a l’estabilitat global. Encara que aquesta notícia sobre el kit d’emergència pugui semblar pròpia d’un futur postapocalíptic, ens serveix per reflexionar sobre la situació geopolítica mundial.
L’ABC de la notícia
Desastres naturals: esdeveniments catastròfics originats per fenòmens naturals, com ara terratrèmols, inundacions, huracans o incendis forestals.
Rearmament: procés d’enfortir i renovar les capacitats militars d’un país, que inclou la compra, el desenvolupament i la producció de noves armes, tecnologia militar i equips de defensa.
Panorama geopolític mundial: conjunt de relacions polítiques, econòmiques i de poder entre països que influeixen a l’estabilitat global.
Relacions diplomàtiques: relacions entre països que s’estableixen amb l’objectiu de fomentar la pau, la integració i la cooperació.
