L’EdTech pot servir per dinamitzar i millorar les activitats físiques a l’aula
En parlar de la tecnologia, especialment relacionada amb l’ús que realitzen els infants i joves, sol aparèixer una preocupació, la que el seu ús excessiu els pot fer més sedentaris i menys actius. Sol ser una imatge recurrent la dels joves apàtics, sempre enganxats als seus telèfons, que han oblidat el plaer de jugar a l’aire lliure.
Però, i si la tecnologia educativa pogués canviar aquest estereotip? No només és possible, sinó que, de fet, l’EdTech pot servir per dinamitzar i millorar les activitats d’educació física.
De la mà d’ACER, presentem algunes formes interessants en les quals els professors d’educació física poden integrar la tecnologia en les seves activitats.
1. Monitoratge del progrés
Les aplicacions i dispositius de fitness són molt populars entre els qui volen portar un registre de la seva dieta i rutines d’exercici, per què no aplicar el mateix principi a l’educació física? Des de rellotges intel·ligents fins a aplicacions gratuïtes per a telèfons, els professors poden motivar els estudiants a monitorar el seu progrés i fomentar una competència saludable entre companys i, el més important, amb si mateixos.
Val la pena recordar que seguir el progrés és beneficiós, però que no s’ha de convertir en una obsessió. Un paper clau del professor és recordar als estudiants que l’exercici i una dieta saludable són importants, però no s’han de portar a l’extrem.
2. Establir metes raonables
En l’àmbit de l’activitat física, no tots som iguals. L’edat, el gènere i el nivell de condició física són factors que determinen la capacitat d’ una persona per realitzar tasques atlètiques. Haver de complir metes inabastables pot ser humiliant i desenraonada, a més de perjudicar les qualificacions dels estudiants.
Amb dispositius que monitoren el ritme cardíac durant l’ exercici, un professor pot adaptar els objectius de condicionament físic a les necessitats i capacitats de cada estudiant i qualificar-los en conseqüència. Això fa que la classe d’educació física sigui menys intimidant, elimina el risc que sigui la taca en un expedient acadèmic excel·lent i, si es maneja amb saviesa, fins i tot pot reduir l’assetjament escolar.
3. Automillora
L’exercici, la nutrició i els esports professionals són temes populars a YouTube, i fins i tot els jugadors professionals veuen els seus propis jocs per millorar. Entre els estudiants a veure demostracions en vídeo fetes per professionals i fer que reprodueixin gravacions de les seves pròpies actuacions per detectar debilitats i estudiar noves formes de millorar, el vídeo és una eina poderosa per a l’automillora.
Sempre que els vídeos hagin estat avaluats pel professor per assegurar que siguin apropiats per a l’edat i lliures de contingut potencialment danyós, els estudiants en poden aprendre i trobar models a seguir saludables.
4. Exercici fora del centre educatiu
Per a alguns estudiants, l’educació física és l’únic moment en què fan exercici; per a d’altres, no ho és. La diferència en el rendiment entre estudiants que practiquen esports fora de l’horari escolar i aquells que no ho fan és evident, especialment en països on les escoles no ofereixen bons programes esportius.
Les aplicacions i dispositius de fitness poden així convertir-se en una manera d’unir els esports escolars i els practicats per compte propi o amb organitzacions externes. Si els estudiants poden demostrar que han fet exercici fora de l’horari escolar amb captures de pantalla i altres dades basades en tecnologia, les escoles poden, si és legalment possible al seu país, comptar l’ exercici realitzat en el lleure com a part de la qualificació d’ educació física.
Això no només proporciona una avaluació més realista de l’aptitud esportiva de cada estudiant, sinó que també els ensenya que l’exercici i un estil de vida saludable han de romandre amb ells tota la seva vida, no només en una classe.
5. Videojocs actius
Els videojocs solen veure’s com una distracció que redueix el temps que els joves passen fent exercici, però hi ha un gènere que fomenta l’activitat física. Des de jocs basats en música on l’objectiu és ballar, fins a simuladors esportius on el controlador es converteix en una raqueta de tennis, ja tenim la tecnologia per rastrejar el moviment en temps real i traduir-lo a una pantalla de manera divertida i atractiva.
Invertir en aquest tipus de consoles de jocs pot ser una opció viable per motivar els estudiants a moure’s, especialment quan l’escola no té un gimnàs cobert i les classes d’educació física es duen a terme a l’aire lliure, on poden ser interrompudes pel mal temps.
La tecnologia educativa té el potencial de revolucionar l’ educació física, ja que pot contribuir que els estudiants es mantinguin actius i compromesos amb la seva salut i benestar. En integrar dispositius i aplicacions modernes, els professors poden crear un entorn d’ aprenentatge més inclusiu, motivador i efectiu.
