La mesura ha estat elogiada pels partits d'extrema dreta, mentre que alguns països veïns acusen el govern d'anar en contra del principi de lliure circulació de la Unió Europea
Des de principis d'aquesta setmana, Alemanya torna a tenir controls a les seves nou fronteres terrestres. Per entrar des d'Àustria, Polònia, República Txeca, Suïssa, França, Luxemburg, Bèlgica, Països Baixos o Dinamarca a aquest país, els ciutadans hauran de passar per un control fronterer.
Nancy Faeser, ministra de l'Interior d'Alemanya, assegura que aquests controls serviran per frenar la immigració irregular al país, així com per protegir els ciutadans de crims greus, entre els quals s’inclou el terrorisme islamista.
Alguns països veïns no han trigat a criticar la decisió. Molts consideren que aquesta mesura va en contra del principi de lliure circulació de l’espai Schengen de la Unió Europea, que garanteix als ciutadans dels països membres el dret a moure's, residir i treballar lliurement en qualsevol altre Estat membre.
A més, alguns governs europeus creuen que aquesta mesura extraordinària està influenciada per l’auge de l'extrema dreta a Alemanya. Mentrestant, els líders de la ultradreta d'Europa, com Marine Le Pen (França) o Geert Wilders (Holanda), han aplaudit la decisió del govern alemany.
Polish Prime Minister @donaldtusk has criticised Germany's "unacceptable" decision to reinstate controls on all of its borders.
— Notes from Poland 🇵🇱 (@notesfrompoland) September 10, 2024
He says Poland will seek "urgent consultations" at the EU level with other affected countries https://t.co/jvGJng2biN
Extrema dreta a Alemanya
L'anunci dels nous controls fronterers a Alemanya arriba tot just unes setmanes després que Alternativa per Alemanya (AfD), el partit d’extrema dreta més conegut a Alemanya, es convertís en el més votat a les eleccions regionals de Turíngia.
La notícia va encapçalar els titulars dels mitjans de comunicació perquè era la primera vegada des de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) que un partit ultradretà estava a punt d'entrar a un parlament regional.
Ara el partit d'ideologia extremista continua sumant interès: va primer a les enquestes de les eleccions regionals que se celebraran el proper diumenge a Brandemburg, on podria guanyar amb el 30% dels vots.
#Alemania 🇩🇪: tras las elecciones en Sajonia y Turingia, la próxima cita electoral estatal será en BRANDEMBURGO (el 24 de septiembre).
— EM-electomania.es (@electo_mania) September 2, 2024
Sondeo INSA (agosto):
🔵 AfD 24%
🔴 SPD 20%
⚫ CDU 19%
🟤 BSW 17%
🟣 Linke 5%
🌻 Verdes 5%
🟠 FDP 2%
↘️https://t.co/jAxlipSygm pic.twitter.com/k236ZsPQCZ
Alternativa per Alemanya és un partit que està sota investigació de l’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució. Aquest organisme d'intel·ligència alemany fa més de 70 anys que supervisa els moviments extremistes i tracta d’alertar de les amenaces que plantegen contra el país.
A l'últim informe, l'oficina assegura que algunes de les postures del partit ultradretà alemany van en contra dels principis bàsics de l’ordre democràtic. A més, sosté que els partits d'extrema dreta són la principal amenaça de la democràcia alemanya.
Miles de personas han salido a las calles de #Alemania para protestar en contra de la #ultraderecha 🇩🇪. ¿A qué se debe esta oleada de movilizaciones 🪧 y qué tiene que ver con el partido Alternativa por Alemania? Te lo contamos 👇https://t.co/2BIW7qbP18
— Junior Report (@JuniorReport_) January 23, 2024
Controlar la immigració
L’espai Schengen sense passaport d'Europa va ser creat el 1985 i ara inclou 25 dels 27 estats membres de la UE més uns altres quatre, entre ells Suïssa i Noruega. Aquest espai delimitat permet la lliure circulació dels ciutadans dels estats membre sense controls fronterers.
No obstant això, els controls temporals sí que estan permesos en situacions d'emergència i circumstàncies excepcionals per evitar amenaces específiques a la seguretat interna o a l’ordre públic. Aquests s'han imposat després d’atacs terroristes i durant la pandèmia del coronavirus, per exemple.
¿Sabías que #UnDíaComoHoy de 1985 se firmó el acuerdo Schengen en un barco ubicado entre las fronteras de Alemania, Francia y Luxemburgo?
— Comisión Europea (@ComisionEuropea) June 14, 2022
La idea era eliminar gradualmente los controles fronterizos entre estos países.
Hoy, 26 países se benefician del Espacio #Schengen. pic.twitter.com/ZMA3iDdR0k
No obstant això, en els darrers anys, alguns governs europeus, sovint sota la pressió de l'ideari d’extrema dreta sobre la immigració, han tornat a imposar controls sense justificar amenaces concretes i específiques ni arguments clars sobre com els controls poden ajudar a mitigar-les.
L'extrema dreta creu que els immigrants són una amenaça per a la seguretat, cultura i economia dels països receptors i que, per tant, la immigració ha de ser controlada pels governs. A més, argumenta que els països de la UE han perdut la seva capacitat per decidir qui entra al seu territori a causa de les polítiques de lliure circulació i les lleis sobre immigració i asil de la Unió Europea.
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!