13 juny 2024
spot_img
13 juny 2024

Alfabetització mediàtica, clau per combatre la desinformació

La UNESCO celebra cada any la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica per promoure l’ús crític dels mitjans digitals

Vivim permanentment connectats. El món digital és present en el nostre dia a dia a través de les aplicacions de missatgeria que fem servir per comunicar-nos, les eines educatives que fem servir a l’escola, les xarxes socials amb què ens entretenim i els mitjans de comunicació que consultem, entre moltes altres coses.

Al voltant del 63% de la població mundial utilitza internet i el 58% està activa a xarxes socials, segons dades de la UNESCO. El nombre d’usuaris connectats no deixa de créixer, però tampoc no ho fa la desinformació, les teories de la conspiració i el discurs d’odi  present al món digital.

En aquest context, cobra importància l’Alfabetització Mediàtica i Informacional (AMI), que fa referència al conjunt de competències i coneixements que són essencials perquè les persones puguin accedir, entendre, avaluar i utilitzar de manera crítica la informació i els mitjans de comunicació en l’era digital.

La UNESCO, que és l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, defensa que l’AMI ha de ser una part fonamental de l’educació al segle XXI. Cada any l’organització celebra la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica amb l’objectiu de promoure aquestes competències a tots els nivells.

Aquest 2023, la conferència anual d’aquest esdeveniment s’havia de celebrar a Jordània. Tot i això, a causa de la situació que travessa la regió, la UNESCO ha decidit ajornar-ho a una data futura. Jordània comparteix frontera amb Israel, on des de fa unes setmanes té lloc el conflicte palestinoisraelià.

Aprendre a informar-nos

La desinformació i les fake news representen una amenaça creixent a la societat actual. Especialment per als joves, que sovint són més vulnerables: solen confiar a les xarxes socials com a font principal de notícies i tenir menys experiència per distingir la informació falsa de la veraç.

Les notícies falses es poden difondre ràpidament a través d’Internet i les xarxes socials, enganyant les persones i generant confusió. Pensem per exemple en la propagació de teories de conspiració sobre la pandèmia de covid-19: moltes persones van posar en dubte l’efectivitat de les vacunes pel que van escoltar o llegir a Internet.

Per això, l’alfabetització mediàtica és tan important. Aquest concepte inclou diferents capacitats, com ara ser capaç de verificar la font de la informació. Qui és darrere d’aquest titular tan cridaner? És una font fiable? Algú més ha publicat aquest contingut?

També és important pensar críticament en avaluar la informació. Preguntar-se qui es beneficia d’una notícia falsa o per què s’està difonent és essencial per destriar la veracitat del que estem llegint. Els mitjans poden tenir inclinacions polítiques o econòmiques que influeixin en la seva cobertura, cosa que també cal tenir en compte.

A països com Finlàndia, l’alfabetització mediàtica forma part del pla d’estudis des de preescolar. Des que són molt petits, els estudiants finlandesos aprenen a classe a detectar notícies falses, que són presents tant als mitjans de comunicació com a les xarxes socials.

Intel·ligència artificial i alfabetització

L’alfabetització mediàtica se centrava tradicionalment en la comprensió dels mitjans de comunicació convencionals. Tot i això, la tecnologia evoluciona a passos de gegant i una de les últimes novetats ha estat la intel·ligència artificial (IA), que planteja noves amenaces en l’àmbit de la informació i la comunicació.

Eines com ChatGPT són capaces de crear continguts molt realistes en qüestió de segons, encara que aquests textos puguin estar carregats d’informació falsa. El mateix passa amb altres eines d’IA que poden crear fotos, vídeos i àudios que mai no han existit en la realitat.

Les imatges creades per IA es coneixen com a deepfakes i avui dia són molt populars en xarxes socials. Segur que has vist les fotografies del Papa Francesc amb un abric blanc o les de Donald Trump sent arrestat. Encara que aquestes creacions ens semblin gracioses i inofensives, poden crear confusió i fer-nos creure coses que realment no han passat.

La Comissió Europea ha proposat que plataformes com Facebook, YouTube, Google o TikTok etiquetin el contingut generat amb intel·ligència artificial, deixant clar que aquests han estat creats per una màquina. L’objectiu és reforçar la lluita contra la desinformació, protegint els usuaris en línia de possible informació falsa.

Fins aleshores, els usuaris també hem de tenir certes habilitats per qüestionar la informació que rebem al nostre mòbil, tauleta o ordinador, fins i tot quan prové de fonts aparentment fiables. L’alfabetització mediàtica és essencial per empoderar les persones a l’era de la informació digital.

Treballa l’actualitat a l’aula 

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -