L’autoedició és una alternativa per als autors que volen publicar la seva obra més enllà de les editorials tradicionals
Aconseguir que una gran editorial publiqui el llibre d’un escriptor novell no és fàcil, sobretot si no és un personatge conegut, si no ha guanyat un concurs literari o si no té molts seguidors a les xarxes socials.
Aquest fet té un motiu. El procés de publicació d’un llibre és complex i involucra a moltes persones: corregir, maquetar, imprimir, distribuir, promocionar el llibre… En aquest sentit, les editorials volen assegurar-se que podran recuperar la inversió.
Tot i això, els escriptors debutants o menys coneguts poden recórrer a formes alternatives de publicar, com l’autoedició o les editorials independents, que ofereixen l’oportunitat de donar a conèixer la seva obra.
Autoedició
L’autoedició implica que el mateix autor o autora s’encarrega de realitzar totes les tasques relacionades amb l’edició d’un llibre: des d’escriure’l i corregir-lo, fins a gestionar temes legals, dissenyar-lo i promocionar-lo a les xarxes socials. Aquesta opció requereix molta dedicació i diners per cobrir els costos d’impressió, tret que l’autor decideixi publicar-lo només en versió electrònica o ebook.
La part positiva de l’autoedició és la total llibertat que brinda. L’escriptor pot marcar els seus temps per a escriure i corregir, decidir com i quan publicar el llibre o determinar el preu final de l’obra. A més, com que no comparteix els drets d’autor, tots els beneficis per vendes aniran directament a la seva butxaca.
Si l’autor decideix no costejar ell mateix la impressió dels exemplars, pot utilitzar els serveis de plataformes com iBooks, Amazon KDP (Kindle Direct Publishing) o editorials més petites que ajudin a autopublicar.
Publicar a Amazon KDP ofereix una gran visibilitat i permet trobar lectors a qualsevol part del món. La part negativa és que hi ha moltíssima competència i que el llibre d’un autor pot perdre’s enmig de milers de títols i propostes.
Editorials petites o independents
Les editorials petites es caracteritzen per disposar d’un pressupost més limitat i publicar pocs títols cada any. A més, solen tenir un enfocament més concret en relació amb els temes que publiquen: poden centrar-se en un gènere particular (poesia, ficció, no-ficció…) o especialitzar-se en escriptors emergents o locals.
D’altra banda, les editorials independents solen ser petites perquè no prioritzen continguts molt comercials, sinó que publiquen autors nous i obres més arriscades o innovadores.
Malgrat tenir un abast més limitat, aquestes iniciatives connecten amb un públic específic, estan molt presents en el mercat editorial local i no estan condicionades pels interessos polítics o econòmics d’altres empreses més grans.
Fanzins
Dins del món de l’autoedició trobem els fanzins, paraula d’origen anglès que combina les paraules fan [seguidor, aficionat] i magazine [revista]. Els fanzins neixen quan un grup d’aficionats a un determinat tema (esport, còmic, música, cinema…) decideix escriure i autoeditar una revista especialitzada.
Són un producte no professional de la cultura underground, que busca compartir coneixements sobre un tema concret més enllà dels beneficis econòmics. Els fanzins acostumen a ser de molts colors, casolans, divertits, disruptius… encara que no responen a una estètica en particular.
Des del seu naixement a mitjan segle XX, s’han convertit en un mitjà de difusió de la cultura popular, han construït comunitats de fans i han servit com a plataforma on artistes emergents donen a conèixer els seus textos o dibuixos.
Treballa aquest tema A FONS a l’aula
Aquest article forma part d’una seqüència didàctica amb activitats i tutorització periodística.
