Activitats
- Activitat 1
- Activitat 2
- Activitat 3
- Activitat 4
- Activitat 5
Què és l'"arquitectura accesible"?
Abans de llegir qualsevol article de la Unitat Didàctica, parlarem sobre què creiem que és l’arquitectura accessible i com funciona. En grups, intentarem definir què és l’accessibilitat i pensarem en quins aspectes la nostra escola o institut està adaptat a la diversitat (i en quins no ho està pas).
1. Primer, dividim la classe en grups de 4 persones per parlar sobre què és l’arquitectura accessible. De la nostra conversa n’hem d’extreure 3 paraules clau que escriurem en un full.
2. A continuació, cada grup llegirà i ensenyarà les seves paraules a la resta de companys i companyes. Podeu explicar breument per què heu triat aquestes paraules.
3. Un cop acabada la ronda, tornarem a ajuntar-nos amb el nostre grup per debatre si la nostra escola o institut està adaptat respecte a l’accessibilitat. Penseu en exemples concrets per justificar la vostra resposta! Cada grup tindrà una taula per anotar-los:
4. Per acabar, amb el nostre grup pensarem una definició d’un màxim de tres línies que comenci així:
“L’arquitectura accessible és…”
Aquesta definició s’ha de guardar (no s’ha compartir amb la resta de la classe), igual que les tres paraules i la taula d’exemples concrets, que farem servir en l’última activitat.
Trenquem les barreres!
Després de llegir l’article Per què necessitem l’arquitectura accessible?, sabràs que adaptar l’arquitectura és fonamental perquè tothom pugui entrar i sortir dels edificis lliurement, sense necessitar ajuda per obrir una porta, pujar una vorada, agafar l’ascensor…
En la següent activitat et proposem que observis si l’edifici de la teva escola o institut disposa d’una arquitectura accessible que garanteixi la mobilitat i l’ús de tots els espais a una persona que vagi amb cadira de rodes.
1. Entre tota la classe, pensem en diferents recorreguts que una persona amb cadira de rodes podria fer dins de l’escola, per exemple:
a. Entrada al centre i accés a les aules
b. Anar de la classe al lavabo
c. Anar de classe al pati i viceversa
d. Anar al menjador
2. Ens dividim en tants grups com recorreguts hàgim definit. Cada membre del grup tindrà una funció, de manera que tothom hi col·labori: mesurar espais, anotar característiques, fer fotos o vídeos de mostra… (aquestes tasques es poden repartir)
3. Cada grup tindrà una cinta mètrica i una cadira de rodes, que podeu aconseguir a través d’entitats que treballen amb persones amb discapacitat. A Barcelona existeix el Banc del Moviment, un servei públic que ofereix suport tècnic i material, però també podeu contactar amb una residència de gent gran, el centre ambulatori del barri, una farmàcia…
Teniu 40 minuts per fer el vostre recorregut. Cal que anoteu i fotografieu/graveu qualsevol barrera o obstacle que suposi una interrupció en el recorregut. La cinta mètrica ens ajudarà a prendre mides tant de la cadira com dels espais, per saber si estan adaptats.
4. Cada grup disposarà d’una taula per anotar les dades i observacions de cada espai.
5. De tornada a l’aula, tots els grups posaran en comú els resultats. Hauríeu de triar una persona del vostre grup perquè fes de portaveu i llegís els resultats que heu trobat, ensenyés fotos o vídeos a la resta de la classe…
Cada grup caldrà que triï un portaveu per llegir els resultats i les conclusions. El professor/a farà el paper de moderador, donant pas a cada grup i recollint totes les dades.
Idealment, totes les dades s’unificaran en una mateixa taula, que es podrà projectar davant de tota la classe.
El pati del nostre institut és accessible?
Tothom té dret a accedir lliurement als espais públics, tant interiors com exteriors. En aquest sentit, a més a més de poder accedir al col·legi i entrar a les aules, les persones amb diferents discapacitats també tenen dret a gaudir del pati i de les activitats a l’aire lliure!
En aquesta activitat analitzarem la forma i l’estructura del nostre pati, quins elements conté i quins hi manquen perquè sigui un espai realment accessible i inclusiu.
1. Ens dividim en grups de 5 persones, tothom amb el mateix objectiu: analitzar els diferents racons i espais del pati. Anotarem quins elements ens permeten accedir-hi, moure’ns-hi, relaxar-nos-hi durant l’hora del pati…
- Hi ha escales per accedir-hi? I la rampa?
- Hi ha desnivells al pati?
- Hi ha cap recorregut per a persones amb discapacitat visual?
- Com és el paviment? Terra, ciment, gespa…
- El lleure a l’hora del pati està adaptat a la discapacitat? Esports, jocs…
- L’accés al bany des del pati és de fàcil accessibilitat per a les diverses discapacitats?
2. Amb l’ajuda de la cadira de rodes, recorrerem diferents punts del pati per veure si és accessible.
Per aconseguir-ne una, podeu contactar amb alguna entitat que treballi amb persones amb discapacitat. A Barcelona hi ha el Banc del Moviment, un servei públic que ofereix suport tècnic i material, però també podeu contactar amb una residència de gent gran, el centre ambulatori del barri, una farmàcia…
Haureu de dibuixar un pla a mà alçada com si fos un projecte de dibuix tècnic: respectant les mesures i mantenint les proporcions.
En el mapa resultant:
a. Marcarem en vermell els elements que impedeixen que el pati sigui accessible.
b. Dibuixarem en verd els elements que hi manquen i que farien el pati més inclusiu.
3. Una altra opció serà reproduir un dels espais de casa nostra al pati del col·legi, per veure si compleix les mesures necessàries per a una persona amb discapacitat física que es mou amb cadira de rodes.
Aquesta activitat consta de dues parts: la primera, a casa, consisteix a prendre mides de l’espai que vulguem reproduir; la segona, a l’escola, es farà en grup per comprovar l’accessibilitat de l’espai triat.
Part 1: Prenem mides a casa
Per fer aquesta tasca, necessitem llapis, goma, paper i un metre.
En primer lloc ens cal decidir quin espai volem amidar: pot ser una habitació, la sala d’estar, el bany, el passadís, el menjador… Important! Dibuixarem els elements que hi ha en el camí d’algú que transiti per l’espai. Per exemple, si estem fent la sala d’estar i hi tenim un sofà, també el dibuixarem.
Compte!, els elements han de ser proporcionats, a escala. Què vol dir això? Posem-ne un exemple!
Si la nostra sala d’estar de punta a punta fa 5 metres (500 centímetres) i al nostre full el dibuix que hem fet mesura 5 centímetres de llarg, significa que cada centímetre en el full és un metre en la vida real. Això seria una escala d’1:100 → 1 centímetre en el paper són 100 cm (és a dir 1 metre) en la vida real.
En aquest cas, si el sofà mesura 1,80 metres de llarg (és a dir, 180 cm) en la realitat, en el paper caldrà que faci 1,8 centímetres. No ens oblidem de dibuixar a escala perquè tots els elements estiguin proporcionats!
Hauria de quedar una cosa semblant al dibuix que hi ha a continuació, anotant les mesures dels objectes més grans dins de l’espai triat.
Part 2: Dibuixem a escala real
A l’escola, ens dividim en grups de 5 persones i ens distribuïm pel pati per dibuixar els plans a escala real.
Cada grup triarà un pla i el dibuixarà a terra, al pati, a escala real. Podem marcar els espais amb guix, si el terra ho permet, o bé marcant amb cinta a terra. També us caldrà una cinta mètrica per prendre mides.
Una vegada haguem dibuixat l’habitació seleccionada, utilitzarem la cadira de rodes que ens han deixat i comprovarem si és accessible. Marcarem en el pla allò que s’hauria de canviar de lloc o treure per fer l’espai més accessible… I ho farem! Jugarem amb els elements a escala real (un sofà, una taula, la porta) per intentar fer d’aquest espai un espai per a tothom! De vegades això serà possible, però d’altres no.
Un cop acabem amb el nostre pla, visitem altres grups per veure quines modificacions han fet al seu espai i les conclusions a què han arribat.
Què és l'accessibilitat? i la discapacitat?
Cada persona és única i té capacitats diferents, però totes tenen dret a circular sense obstacles per la ciutat. Llegeix l’article Claus per entendre millor l’arquitectura accessible, amb especial atenció a la definició de discapacitat i les seves diferents definicions.
Aquesta activitat té com a objectiu conscienciar-nos sobre la diversitat funcional: experimentarem en primera persona la necessitat que l’arquitectura sigui accessible. Com ho farem?
1. Diverses persones faran el paper de conserges i se situaran a diferents punts de l’escola. La resta d’alumnes, per parelles, hauran d’agafar un paper i seguir-ne les instruccions:
Discapacitat visual
Una persona es posa una bena als ulls per no veure-hi gens i una altra l’acompanya. La que va amb els ulls tapats anirà amb bastó i ha d’arribar fins a un dels conserges. La persona que l’acompanya s’ha de situar mig metre davant seu i oferir-li el colze perquè la persona cega pugui agafar-s’hi còmodament, sense que resulti una posició intrusiva.
Discapacitat auditiva
Aconseguir que el conserge et doni les claus de l’habitació del material sense poder parlar. Només amb comunicació no verbal.
Discapacitat física
Una persona farà un recorregut determinat sense poder fer servir les mans, ni els braços (haurà de prémer els botons de l’ascensor, obrir portes...).
2. D’altra banda, els conserges facilitaran la definició dels conceptes a la resta d’estudiants. Aquestes definicions hauran d’estar adaptades a les necessitats de cada persona: per exemple, per a una persona amb discapacitat visual l’explicació no podrà comptar amb suport visual; en canvi, per a una persona amb discapacitat auditiva, mostrar els objectes i espais serà fonamental.
Els conceptes que s’hauran de definir són:
Accessible
Accessibilitat
Accessibilitat universal
Cadena d’accessibilitat
Autonomia personal
Disseny per a tothom
Usabilitat
Ergonomia
Discapacitat
Diversitat funcional
Després de l’activitat, caldria comentar les dificultats que ha tingut cadascú per dur a efecte els diferents reptes.
El docent guia cada experiència i acompanya els alumnes si cal, remarcant la importància dels senyals i/o cartells informatius (que faciliten la mobilitat a les persones amb discapacitat auditiva, per exemple).
3. Després de llegir l’article i fer l’activitat, posareu a prova els vostres coneixements amb un test interactiu: què heu après sobre la discapacitat?
Creem un espai més accessible al nostre centre!
Llegim l’article 5: Arquitectura accessible per viure una vida plena, en què l’arquitecta Marta Bordas ens explica la seva experiència com a persona amb discapacitat i com utilitza l’arquitectura per eliminar barreres i obrir les ciutats a tothom. No et descuidis de visionar els vídeos amb el seu testimoni!
1. Tornem a ajuntar-nos en els grups de 4 de l’activitat inicial i recuperem les 3 paraules clau que vam triar, relacionades amb l’arquitectura accessible: en canviaríem cap? Quines? Al mateix paper, hi escrivim al darrere les noves idees que tinguem i les compartim amb la resta de companys.
2. Col·loquem totes les paraules al mig de la classe, a terra o en un lloc visible, i ens hi posem al voltant. Si hi ha paraules repetides, en deixarem només una.
De les paraules que hi hagi, hem de descartar-ne la meitat: si n’hi ha 12, ens quedarem amb 6. La tria l’hem de debatre entre tots i decidir-la per consens, quedant-nos amb les que ens semblin més significatives.
Tot seguit, farem un nou filtre i ens quedarem només amb 3 paraules, seguint el mateix criteri d’abans. Debatem per què aquestes 3 són les més representatives de l’arquitectura accessible.
Finalment… si haguéssiu de triar una única paraula: quina seria i per què?
3. Recuperem la taula de la primera activitat, on vam anotar els exemples d’accessibilitat (o falta d’accessibilitat) a la nostra escola o institut. Després d’haver treballat el tema: eliminaríem cap exemple? N’afegiríem d’altres? Compartim les nostres idees en grup.
4. Tota la classe es posa en cercle o semicercle i debatem sobre l’accessibilitat a la nostra escola o institut: què podríem fer per millorar-la?
Pengem una cartolina o paper gran al mig de la classe amb el títol:
“[Nom del centre] 2030, escola accessible”
Amb rotuladors, entre tots emplenem el paper amb les idees que se’ns acudin: dibuixos, frases, paraules, accions per posar en marxa… L’objectiu és fer el nostre centre 100% accessible a la diversitat.
5. Ens ha quedat maco, oi? Com a centre compartirem el resultat en xarxes socials etiquetant Junior Report i COAC. Us hi animeu?
Solucionari
- Activitat 4
- Activitat 1
- Activitat 2
- Activitat 3
- Activitat 5
A través de l’activitat 4, l’alumnat podrà analitzar el grau d’accessibilitat del seu centre. L’analitzarà i l’argumentarà amb fotografies i/o vídeos. Posteriorment, mitjançant la utilització d’una rúbrica, obtindrà una sèrie de dades que transmetrà a la resta del grup classe per tal d’extreure conclusions grupals.
Cal, imprescindiblement, dur a terme la pràctica de manera segura, respectant la integritat física dels integrants del grup, el material, els espais i qualsevol persona que pugui ser a l’escola. Si hi ha cap tram que sigui intransitable, només se’n prendrà nota i es fotografiarà.
L’objectiu de la primera activitat és, d’una banda, conèixer el punt de partida dels estudiants en relació amb l’arquitectura accessible, i de l’altra, acostar l’alumnat al tema. Aquest acostament es farà mitjançant activitats de reflexió i debat en grup, on els estudiants començaran a demanar-se què és l’arquitectura accessible i a fer-se’n una idea.
Recomanem que es treballi en grups de 4 persones i els tempos per exercici són els següents: Introducció, configuració de grups → 10’, Exercici 1 → 10’, Exercici 2→ 15’, Exercici 3 → 15’, Exercici 4 → 10’
Es necessita projector per a la imatge de referència, fulls DIN A4 i bolis o rotuladors de colors.
És important que el docent guardi bé els papers de les activitats que s’indiquen i sàpiga a quin grup corresponen per recuperar-los en l’última activitat.
L’objectiu de la segona activitat és que l’alumnat conegui diferents conceptes sobre l’accessibilitat i les diferents discapacitats. Per aconseguir-ho es proposaran uns reptes: caldrà que els i les alumnes es desplacin pel centre i vagin a sol·licitar aquestes definicions d’una manera específica (sense poder utilitzar mans i braços, sense poder parlar o sense poder-hi veure). Així també ens adonarem de la necessitat de disposar d’una bona senyalització i arquitectura accessible al centre.
El docent guia cada experiència i acompanya els alumnes si cal, remarcant la importància dels senyals i/o cartells informatius (que faciliten la mobilitat a les persones amb discapacitat auditiva, per exemple).
Després de l’activitat, caldria comentar les dificultats que ha tingut cadascú per executar els diferents reptes.
L’objectiu d’aquesta activitat és comprovar de manera real l’accessibilitat de diferents espais. D’una banda, el pati del centre, i de l’altra, estances de les cases de l’alumnat que es plasmaran a escala real al nostre centre.
En aquesta activitat hi ha una part del treball que es fa a casa. Recomanem fer en una primera sessió els exercicis 1 i 2, i en una altra sessió el 3, ja que entremig l’alumnat haurà de “fer deures” a casa. En finalitzar la primera sessió, el professor o la professora haurà d’indicar a l’alumnat què cal fer per a la sessió vinent i, si cal, proveir d’un metre a qui vegi amb dificultats d’aconseguir-ne cap.
En l’exercici 1 baixarem al pati i ens caldran fulles DIN A4 i bolis. Reflexionarem en grup durant 15’.
En l’exercici 2, necessitarem fulles DIN A3, bolis, llapis, goma, i colors verds i vermells. També ens caldrà disposar de cadires de rodes. Per aconseguir-ne, podeu contactar amb el Banc del Moviment, o amb alguna farmàcia o residència de gent gran. 45’
Quan es finalitzi aquest exercici, s’introduirà l’alumnat a la següent sessió i se li donarà les instruccions del que ha de fer a casa perquè pugui fer l’exercici 3 el dia vinent.
Aquesta activitat servirà per treballar les proporcions i mesures, a més d’adoptar una mirada transversal sobre l’accessibilitat. Durarà una hora i fan falta guix, cinta per marcar el terra i cinta mètrica.
Fer una activitat de manera tan tangible permet que l’alumnat empatizi amb les persones amb discapacitat física que van en cadira de rodes i es conscienciï sobre el tema.
Aquesta activitat serveix a l’alumnat i al professor per veure l’aprenentatge assolit al llarg de 6 hores i mitja de treball sobre l’arquitectura accessible.
Aquí recuperarem els papers guardats en l’activitat 1. Cal que el docent s’asseguri de la participació de tots els alumnes durant els exercicis de tancament que hi ha en aquesta activitat.
Guia del professorat
- 1. Presentació de la unitat
- 2. Objectius d’aprenentatge
- 3. Seqüència d’activitats
- 4. Recursos
- 5. Avaluació
La unitat compta amb 5 activitats que giren entorn de notícies d’actualitat elaborades per Júnior Report en col·laboració amb el COAC (Col·legi d’arquitectes de Catalunya), vinculades directament amb el tema. Aquesta unitat didàctica pretén conscienciar l’alumnat sobre els diferents tipus de discapacitats i com l’arquitectura pot influir en el seu dia a dia.
Les activitats són de tipologia diversa i també s’alternen el treball en grup i el treball individual, prevalent el treball en grup.
Aquesta unitat didàctica és adequada per a qualsevol curs de l’ESO i és ideal per treballar des de diverses matèries: cultura i valors, tutoria i fins i tot l’educació física.
Es treballaran també les matemàtiques, el dibuix tècnic i la capacitat de reflexió. De manera transversal, es treballaran les competències personals i socials de treball col·laboratiu.
Està dissenyada per implementar-la al llarg de 8 hores aproximadament, però pot variar en funció del ritme de cada grup i els objectius de cada matèria i docent.
Cal compartir els objectius d’aprenentatge a l’inici de la unitat i assegurar-se que l’alumnat els comprèn. En aquesta unitat didàctica destaquen els objectius següents:
- Definir què és l’accessibilitat i conceptes relacionats.
- Analitzar en primera persona si el centre està adaptat quant a accessibilitat tenint en compte les discapacitats visual, auditiva i funcional.
- Elaborar un pla a escala per valorar si un espai és accessible.
- Treballar col·laborativament per aconseguir un objectiu comú.
A continuació es presenta un breu resum de cada activitat. En l’apartat d’annexos hi ha les instruccions amb més detall per a les activitats en què s’ha considerat que calien.
En la taula que segueix figura una proposta de temporització de les activitats:
- Cadires de rodes.
- Bena per als ulls i bastó.
- Cinta mètrica i cinta de pintor per marcar el pla a terra.
- Dispositius amb connexió a internet (ordinadors, tauletes, telèfons mòbils, etc.).
- Material de treballs manuals (cartolines, tisores, rotuladors, cinta adhesiva, etc.).
- Un dispositiu amb càmera per gravar.
L’avaluació en aquesta unitat didàctica s’enfoca de manera competencial i no només amb un objectiu qualificatiu. Es recomana fer-la servir per regular de manera formativa i formadora l’aprenentatge de l’alumnat, compartint els objectius d’aprenentatge en tot moment per fer-l’en partícip. Aconsellem una avaluació tant inicial com contínua i final, així com fer també autoavaluació i coavaluació per part de l’alumnat.
A continuació, proposem una rúbrica per avaluar els objectius principals de la unitat didàctica. Aquesta pot ser utilitzada com a autoavaluació, coavaluació i/o heteroavaluació: Rúbrica d’avaluació Arquitectura accessible.
També proposem una rúbrica per avaluar les habilitats socioemocionals. També és interessant presentar-la i executar-la tant en forma d’autoavaluació com d’heteroavaluació. Rúbrica d’avaluació de les habilitats socioemocionals.
Finalment, se suggereix etiquetar els perfils del diari Junior (Twitter:@JuniorReport_ i Instagram: @junior-report) i de COAC (Twitter: @COACatalunya i Instagram: @coaccatalunya) en les diferents publicacions que s’elaborin per a xarxes socials.
