Astronautes, tuiteres i activistes
Les dones han anat guanyant protagonisme en la societat xinesa després de dècades en un segon pla
Com en altres països, la dona està contribuint a la modernització i el creixement de la Xina, encara que encara queden reptes importants per complir.
En l’últim segle encara no hi ha hagut cap presidenta que governi el país o que presideixi el Partit Comunista Xinès, l’únic partit polític permès a la Xina. A més, només un de cada quatre funcionaris (treballadors de l’estat) és una dona.
No obstant això, a la Xina la participació laboral femenina és del 70%, una proporció superior a la d’alguns països occidentals. Moltes d’aquestes treballadores són professionals d’èxit i hi ha un gran nombre de dones amb fortunes que superen els mil milions de dòlars.
https://twitter.com/Yuanfang_mgzine/status/661129768432230400?ref_src=twsrc%5Etfw&ref_url=http%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fvida%2Fjunior-report%2F20180213%2F44726898407%2Ffigura-mujer-china.html
Líders dins i fora del planeta
Després de moltes dècades complint un paper tradicional tenint cura de la llar i la família, la dona xinesa ha anat guanyant protagonisme, ocupant càrrecs importants dins de la societat.
És el cas de Fu Jing, la primera ambaixadora d’una ètnia minoritària a la Xina, qui ha transformat les relacions exteriors gràcies al seu caràcter i personalitat.
Més enllà de les fronteres del nostre planeta, Liu Jan va ser la primera astronauta xinesa que va sortir a l’espai exterior. Va ser al 2012, amb la nau Shenzhou 9.
https://twitter.com/Domenclature/status/863163109975785472
Al món de l’esport, la tennista Li Na va escriure la seva pròpia pàgina a la història de l’esport xinès després de guanyar dos dels Grand Slam: Roland Garros al 2011 i l’Open d’Austràlia al 2014.
https://twitter.com/mujeres_radio/status/629278197914435584
La censura del moviment feminista
Malgrat l’exemple marcat per aquestes dones, la realitat és que el moviment feminista xinès s’enfronta a moltes dificultats.
Només l’any passat, cinc feministes van ser detingudes per manifestar-se i reivindicar la igualtat de gènere: des d’una asseguda a banys públics per aconseguir més urinaris, fins a una desfilada amb vestits de núvia ensangonats per denunciar la violència de gènere.
El govern comunista intenta reprimir les manifestacions i protestes públiques, tant al carrer com a les xarxes socials, perquè poden crear un efecte crida i sumar més activistes a la causa.
El perfil de Twitter ‘Veu Feminista’, de la plataforma xinesa WeiBo, va ser bloquejat durant un mes per compartir una notícia del diari The Guardian sobre la vaga feminista del 8 de març.
No obstant això, el mateix compte de Twitter es va fer ressò durant les últimes setmanes de les denúncies per assetjament sexual amb el hashtag #MeToo i va aconseguir fins a 4,5 milions d’esments.ç
https://twitter.com/BairesPOSTcom/status/962684069346725889
El #MeToo es va viure com un moviment d’activisme online a la Xina, però també va servir per engegar peticions més concretes.
Per exemple, diverses estudiants universitàries van recollir firmes i van realitzar un enviament de cartes massiu a les autoritats per acabar amb l’assetjament sexual a les universitats.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English