La caiguda del Mur de Berlín va suposar també la fi de la Unió Soviètica, una de les principals potències mundials durant el segle xx
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), també coneguda com a Unió Soviètica, va ser una federació de repúbliques d’ideologia comunista que va existir entre el 1922 i el 1991. L’URSS ocupava els territoris actuals de Rússia i d’alguns dels països que l’envolten.
La Revolució Russa del 1917 va ser l’origen de la Unió Soviètica. El febrer d’aquell any, la revolta del poble rus va provocar la fi del règim dels tsars, que funcionava com una monarquia. Després d’un breu govern de transició, finalment es van imposar els bolxevics, els comunistes més radicals liderats per Vladimir Lenin.
L’enfrontament entre partidaris i detractors de la revolució russa va derivar en una guerra civil. Els comunistes van vèncer i el 1922 van fundar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques amb un sistema polític de partit únic. Ucraïna, Bielorússia i Transcaucàsia (actuals Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan) es van annexionar de seguida.
Lenin mor el 1924 i el succeeix Josef Stalin, que va governar l’URSS amb mà de ferro fins a la seva mort el 1953.
De Stalin a la Segona Guerra Mundial
El govern de Stalin va estar marcat per la seva mà dura i una obsessió persecutòria contra tothom que el contradigués. Va dur a terme purgues polítiques i va enviar milions de detractors als gulags (camps de treballs forçats). Milions de persones van ser assassinades durant el seu mandat.
El sistema comunista establia la propietat pública dels mitjans de producció i l’expropiació de tota propietat privada; això vol dir que el govern controlava totes les fàbriques i administrava les terres de cultiu. El Partit Comunista (l’únic permès) controlava de ben a prop la població per evitar qualsevol crítica o oposició.
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), la Unió Soviètica va començar aliant-se amb el règim de l’Alemanya nazi, però després va tenir un paper molt important en la derrota d’Adolf Hitler. Al final de la guerra, havia expandit els seus dominis a part de Polònia i Alemanya, a més d’exercir la seva influència sobre els estats que formaven part de l’URSS.
Hoy se cumplen 74 años del final de la batalla de Stalingrado, la más cruenta de la historia. La Alemania nazi empieza a retroceder. pic.twitter.com/I7LIOwMRYx
— El Orden Mundial – EOM (@elOrdenMundial) February 2, 2017
De la Guerra Freda a la caiguda de l’URSS
Stalin va morir el 5 de març del 1953 i el Partit Comunista va nomenar Nikita Khrusxov successor seu. La missió principal de Khrusxov va ser modernitzar el país per competir amb els Estats Units, l’altra gran potència vencedora de la guerra.
Soviètics i nord-americans van estar enfrontats durant dècades en la Guerra Freda, un període de gran tensió política durant el qual el món va quedar dividit en dos blocs: països comunistes contra països capitalistes.
El 1964, Khrusxov va ser expulsat del Kremlin, el Govern a Moscou, i Leonid Bréjnev va passar a dirigir el país. Durant el seu govern, l’URSS va augmentar la seva influència internacional gràcies a l’expansió militar del país i a l’organització d’esdeveniments com els Jocs Olímpics de Moscou del 1980.
No obstant, l’URSS continuava estancada econòmicament. El fracàs de la invasió de l’Afganistan, on els soviètics buscaven petroli, va provocar un boicot internacional i va agreujar encara més la situació del país.
Los XXII Juegos Olímpicos de Moscú fueron boicoteados por cerca de 50 países, en protesta por la invasión militar de la URSS a Afganistán. pic.twitter.com/pmQoeSATRh
— MEMORABLE (@EsMemorable) July 20, 2017
El 1985 va assumir el poder Mikhaïl Gorbatxov, que va iniciar una sèrie de reformes polítiques i econòmiques conegudes com la perestroika. L’URSS va signar un acord de desarmament amb els Estats Units i va aplicar mesures d’obertura i transparència per democratitzar el país; fins i tot es van celebrar eleccions, encara que només per triar dirigents del partit comunista.
Aquestes reformes, però, no van aconseguir aturar les protestes contra el règim comunista, cosa que va crear una gran inestabilitat.
25 diciembre 1991: Gorbachov dimite como presidente de la URSS, que se disuelve tras 70 años de vida. Nace la República Federal Rusa. pic.twitter.com/GZcs8qfqAU
— Historia S.XX y XXI (@historia_SXX) December 25, 2016
Finalment, el 9 de novembre del 1989 es va produir la caiguda del Mur de Berlín, que havia dividit la ciutat durant 28 anys. Aquest fet va ser l’inici de la fi de la Unió Soviètica, perquè va donar ales a les revoltes contra el domini soviètic a diferents països.
El setembre del 1991, l’URSS va reconèixer la independència d’Estònia, Letònia i Lituània. Les proclamacions d’independència d’altres repúbliques es van anar succeint i, al costat del col·lapse econòmic, Gorbatxov perdia autoritat. El 8 de desembre del 1991, Gorbatxov va anunciar la dissolució de la Unió Soviètica.
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!