La pandèmia de covid-19 ha augmentat encara més les desigualtats socials i la pobresa al món
Els 10 homes més rics del món han duplicat la seva fortuna durant la pandèmia de coronavirus, mentre que el 99% de la població mundial ha vist com els seus ingressos disminuïen a conseqüència de les restriccions i la crisi econòmica provocada per la covid-19. És la conclusió de l'informe Les desigualtats maten elaborat per Oxfam Intermón, organització que treballa per acabar amb la pobresa i les desigualtats.
Les desigualtats econòmiques, racials i de gènere augmenten cada any i agreugen la situació d'injustícia al nostre planeta. En aquest sentit, Oxfam denuncia la “violència econòmica” dels governs i institucions, que aproven lleis que afavoreixen els més rics i poderosos, però perjudiquen els més vulnerables.
En aquest escenari, la pandèmia ha afectat de manera desproporcionada centenars de milions de persones que ja es trobaven en una situació de desavantatge, com les persones amb baixos ingressos, les dones i nenes o les persones racialitzades. Es tracta precisament de les persones amb menys poder d’influència en les polítiques.
L'ONG assenyala que la desigualtat econòmica no només provoca pobresa, sinó que també pot afectar la salut de les persones. La pandèmia ha col·lapsat els serveis de salut arreu; no obstant això, als països més pobres, les conseqüències han estat molt més greus: la falta d'accés a una atenció hospitalària bàsica ha provocat la mort de milions de persones que en altres circumstàncies haurien sobreviscut.
Segons l'estudi d'Oxfam Intermón, es calcula que 5,6 milions de persones moren cada any per la falta d'accés a serveis de salut a les regions amb menys recursos.
El món desigual on vivim és el resultat d'un sistema injust, que prioritza el benefici d'uns quants per davant del benestar de la majoria de la població mundial. Per tal de canviar-ho, cal aplicar canvis al sistema financer i acabar amb models com els paradisos fiscals, impulsar un repartiment equitatiu de la riquesa i promoure el consum sostenible dels recursos naturals.
La desigualtat mata
La pobresa i la desigualtat econòmica influeixen en la capacitat d'una persona de tenir accés a medicaments o tractaments mèdics. Segons l'informe d'Oxfam, les desigualtats contribueixen a la mort d'una persona cada 4 segons. Això vol dir que més de 21.000 persones moren cada dia perquè no poden accedir a serveis de salut als països pobres.
La crisi global provocada per la pandèmia ha agreujat aquestes diferències, de manera que les persones pobres tenen quatre vegades més probabilitats de morir de covid-19. De la mateixa manera, la desigualtat s'ha vist reflectida en l'accés a les vacunes contra la covid: més del 60% de la població mundial ha rebut almenys una dosi, però aquest percentatge es redueix al 12,6% als països pobres.
L'assistència mèdica de qualitat és un dret humà, però cada vegada més s'està convertint en un privilegi que només poden permetre's les persones riques. D'aquesta manera, els diners no només compren els tractaments de salut, sinó que asseguren una vida més llarga. Tenir una vida saludable no hauria de ser una qüestió econòmica.
Dones i nenes, les més vulnerables
La desigualtat de gènere és a la base de la resta de desigualtats: socials, econòmiques, laborals… Per aquest motiu, les nenes i dones són un dels col·lectius més vulnerables davant la desigualtat: a més de ser discriminades pel fet de ser dones, també tenen menys oportunitats d'anar a escola o de formar-se per ser independents, i això les condemna a la pobresa.
Així ho confirma l'estudi d'Oxfam Intermón, que calcula que 252 homes posseeixen més riquesa que els mil milions de dones i nenes de l'Àfrica, l’Amèrica Llatina i el Carib.
A més, la desigualtat de gènere s'ha agreujat durant la pandèmia. Les dones s'han vist obligades a assumir una càrrega de treball de cures no remunerades, a més de ser les més afectades pels acomiadaments i la precarietat laboral. D'altra banda, també s'han vist més exposades a la violència de gènere arran del confinament i les restriccions.
El canvi climàtic: una nova amenaça
L'emergència climàtica també contribueix a augmentar les desigualtats. Malgrat les negociacions a les últimes Cimeres del Clima, els líders dels països rics segueixen prioritzant els beneficis econòmics i es neguen a prendre mesures eficients per frenar l'escalfament global.
Els efectes del canvi climàtic sobre la salut humana són molt diversos: malnutrició, malalties, migracions forçades i desastres naturals com tornados, tsunamis o incendis. La majoria d'aquests fenòmens es produeix als països de renda mitjana i baixa, que precisament han contribuït molt poc a contaminar el planeta amb emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.
La pujada del nivell de la mar o l'augment en la freqüència dels desastres naturals amenaça la vida de milions de persones en el planeta, però aquells en situació de pobresa tindran menys recursos i opcions per fer front a aquesta amenaça.