BBVA fracassa en la seva opa hostil al Sabadell
El banc basc volia controlar l’entitat catalana, però no ha aconseguit prou suport dels accionistes
Després d’un any i mig de tensions, el BBVA no ha aconseguit el seu objectiu: comprar el Banc Sabadell. Només el 25% dels accionistes del banc català han acceptat vendre les seves accions, segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Perquè l’operació tingués èxit, calia assolir com a mínim el 50% de suport.
Una opa és una operació financera en què una empresa ofereix comprar-ne una altra, normalment per créixer o guanyar poder al mercat. Quan l’empresa que rep l’oferta no l’aprova, es considera una opa hostil. Aquesta oferta es fa de forma pública, oferint un preu alt per incentivar els accionistes a acceptar-la.
En l’àmbit bancari, els accionistes són aquells que tenen una part del banc, representada en accions. Cada acció és com una petita porció de propietat, i qui en té es converteix en propietari d’una part de l’entitat. Els accionistes tenen dret a vot en les decisions més importants del banc, com ara acceptar o rebutjar una opa.
En aquest cas, el BBVA defensava que la fusió dels dos bancs crearia un gran grup financer, que seria molt més competitiu a Europa i que tindria una posició destacada en l’àmbit empresarial. Tot i això, els accionistes del banc amb seu a Catalunya no ho han aprovat: només 1 de cada 4 han acceptat l’operació.
Després del fracàs de l’opa, Sabadell i BBVA continuaran operant com dos bancs independents.
Cronologia de l´opa
El 30 d’abril del 2024, el BBVA (banc amb seu al País Basc) va sorprendre anunciant la seva intenció de fusionar-se amb el banc Sabadell (amb seu a Catalunya). El banc català no va trigar a rebutjar la proposta, així que el 9 de maig, el BBVA va presentar formalment l’opa hostil: volia aconseguir el control del Sabadell encara que aquest no ho acceptés.
Durant els mesos següents, el BBVA va haver de demanar permís als organismes que supervisen el mercat financer a Espanya. La CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) havia de revisar i aprovar la documentació de l’oferta, mentre que la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) s’havia d’assegurar que l’operació no reduís la competència entre bancs.
El BBVA confiava que aquests tràmits durarien només uns mesos, però el procés es va endarrerir. En tot aquest temps, el banc es va esforçar a convèncer els inversors, a l’opinió pública i als empresaris catalans que l’operació seria beneficiosa per a tothom. Per això, va organitzar trobades, va aparèixer als mitjans de comunicació i va reforçar la seva presència a Catalunya.
A principis de setembre, la CNMV va aprovar l’oferta i es va obrir el període de votació perquè els accionistes del Sabadell decidissin si venien les seves accions al BBVA o no. Finalment, la votació s’ha dut a terme un any i mig després de l’anunci inicial, convertint aquesta opa en la més llarga de la història d’Espanya.
Com t’afecta aquesta notícia?
Si l’opa hagués tirat endavant, la unió BBVA-Sabadell s’hauria convertit en el segon banc més gran d’Espanya. La intenció del BBVA era precisament guanyar tamany i presència al mercat espanyol i europeu, amb més clients i recursos. No obstant això, aquest tipus de fusions també generen un fenomen anomenat concentració bancària.
La concentració bancària es produeix quan hi ha menys bancs que controlen més diners i serveis, cosa que pot afectar la competència entre entitats i, en última instància, als mateixos clients.
Quan hi ha pocs bancs, els clients tenen menys alternatives a l’hora d’escollir on obrir un compte bancari. Això pot fer que els bancs apugin les comissions, ofereixin menys avantatges o donin un servei menys personalitzat, perquè hi ha menys competència que els obligui a esforçar-se per atraure clients.
A més, quan dos bancs es fusionen, sovint tanquen oficines que es duplicaven. Això pot afectar especialment a pobles o barris petits, on ja hi ha pocs bancs, deixant la gent amb menys accés als seus serveis financers de manera presencial.