Bolsonaro, condemnat per intent de cop d’estat
L’expresident del Brasil ha estat declarat culpable d’atemptar contra la democràcia del seu país, però encara no entrarà a la presó
La Cort Suprema del Brasil ha condemnat a l’expresident Jair Bolsonaro a 27 anys i tres mesos de presó per liderar un intent de cop d’estat després de perdre les eleccions del 2022. El tribunal ha declarat el líder d’extrema dreta culpable d’atemptar contra l’ordre democràtic del seu país.
Segons el jutge del cas, Bolsonaro va intentar impedir que l’actual president del Brasil, Lula da Silva, assumís el poder després de guanyar les eleccions presidencials que es van celebrar el 2022. Bolsonaro va posar en dubte la fiabilitat dels resultats, dient que hi va haver errors en el sistema electoral, encara que no va presentar proves que ho demostressin.
El polític també va buscar el suport dels militars: va intentar convèncer l’exèrcit que no acceptés la victòria de Lula i que intervingués per impedir el seu govern. Els seus missatges van acabar calant a part de la societat i, el 8 de gener de 2023, milers dels seus seguidors van intentar assaltar el Congrés i la Cort Suprema de Brasília (capital del país).
És la primera vegada a la història del Brasil que un expresident és condemnat per aquestes circumstàncies. Tot i això, Bolsonaro encara no entrarà a la presó. Els seus advocats han assenyalat que presentaran un recurs d’apel·lació: això vol dir que demanaran que el cas es revisi perquè consideren que la condemna és injusta.
[anàlisi]
Qui és Jair Bolsonaro?
Abans de dedicar-se a la política, Jair Bolsonaro va ser militar de l’exèrcit. Va iniciar la seva carrera política com a regidor a Rio de Janeiro i després com a diputat federal, càrrec que va ocupar durant gairebé 30 anys. El 2018, va guanyar les eleccions presidencials del Brasil amb un discurs d’extrema dreta que va mantenir tot el seu mandat.
Bolsonaro va ser President del Brasil entre el 2019 i el 2023, i durant el seu govern va aprovar mesures ultraconservadores i molt polèmiques. Per exemple, va eliminar les restriccions ambientals que protegien l’Amazònia, fet que va provocar l’augment de la desforestació a la selva tropical més gran del planeta.
Durant la pandèmia del coronavirus, es va popularitzar el seu discurs negacionista: li va treure importància al virus i es va oposar als confinaments i a la vacunació obligatòria perquè pensava que frenarien l’economia. Mentrestant, el Brasil es va convertir en un dels països amb més morts per covid-19 al món.
També ha estat molt polèmic pels seus comentaris contra les dones, les persones del col·lectiu LGTBIQ+ i les minories indígenes. Molts el comparen amb Donald Trump pel seu estil directe, agressiu i per qüestionar les institucions democràtiques dels seus països respectius.
Com t’afecta aquesta notícia?
Durant la seva carrera política, i sobretot com a president, Jair Bolsonaro va atacar moltes vegades les institucions democràtiques del Brasil. Per exemple, el Tribunal Suprem, que controla si les lleis i decisions del govern respecten la Constitució. També va difondre la idea que el sistema electoral no era fiable.
Aquest missatge, que presenta les institucions com a enemigues, pot arribar a ser molt perillós. Si un líder repeteix que “la democràcia no funciona” que “tot està manipulat”, molta gent pot començar a creure-s’ho, encara que no hi hagi proves. La idea està arribant als joves i molts ja senten indiferència i fins i tot rebuig cap al sistema democràtic.
Segons l’última Enquesta d’Hàbits Democràtics del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), un 12% dels joves d’entre 18 i 24 anys a Espanya creu que, en algunes circumstàncies, un govern autoritari (per exemple, una dictadura) seria preferible a una democràcia.
En una democràcia, els ciutadans tenen el dret a participar activament en la política, principalment a través d’eleccions lliures per escollir els seus governants. A més, protegeix els drets i llibertats de les persones. Tot i que no és perfecta, la democràcia és un sistema on la justícia, la igualtat i la llibertat són principis fonamentals.