Els canvis en el clima i la intervenció humana deixen les espècies animals amb tres opcions: adaptar-se, anar-se’n o morir
Els animals són sensibles als canvis de temperatura, tant o més que els humans. Pensa com de malament et trobes quan tens febre. Ells també pateixen aquest tipus de malestar a conseqüència del canvi climàtic.
Una de les principals conseqüències del canvi climàtic és l’augment generalitzat de temperatures, provocat sobretot pels efectes de l’activitat humana sobre el medi ambient.
T’has adonat que cada vegada fa més calor? Els estius duren ara una mitjana de cinc setmanes més que a la dècada de 1980. Zones de la península Ibèrica que abans tenien un clima mediterrani, com la Vall de l’Ebre, tenen cada cop més un clima més semiàrid.
I els animals són sensibles a aquests canvis. Cada espècie té una sèrie de condicions climàtiques (humitat, temperatura) en què es troba a gust, però l’escalfament global altera aquests patrons.
https://junior-report.media/consequencies-lescalfament-global/
“El canvi climàtic porta moltes espècies al límit. Els falta aigua per beure o pateixen amb unes temperatures en què no estan còmodes”, explica David Vieites, director del Departament de Biogeografia i Canvi Global del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN), institució del CSIC.
Adaptar-se, marxar o morir
Quan les condicions meteorològiques són desfavorables fins a l’extrem, els animals tenen tres opcions: adaptar-se al nou hàbitat, marxar o morir.
Per exemple, alguns animals diürns passen a tenir una activitat nocturna perquè se senten més còmodes durant la nit, quan les temperatures baixen.
Altres animals opten per canviar els patrons de migració i es desplacen al nord, a la cerca de temperatures més baixes, o bé fan el contrari i deixen de migrar.
És el cas de les cigonyes. Abans anaven a l’Àfrica a passar l’hivern, on les temperatures són més altes. Ara, en canvi, cada cop menys cigonyes emprenen el viatge perquè els hiverns cada vegada són més temperats a la península Ibèrica i no veuen la necessitat de migrar cap al sud.
Els animals que no aconsegueixen adaptar-se al ràpid canvi de condicions climatològiques ni tampoc poden migrar, moren. És el cas de la guatlla andalusa o del gall fer, dues espècies d’aus l’existència de les quals a Espanya perilla.
El gall fer està a prop de l’extinció a la península Ibèrica. Menys de 1.500 exemplars sobreviuen a Espanya, segons l’ONG ambiental SEO/Birdlife. Les causes són diverses, però una de les principals és l’augment de les temperatures.
Petites accions per a un gran canvi
El canvi climàtic ha trigat anys a gestar-se. En conseqüència, caldrà molt temps per revertir la crisi climàtica. Encara que reduïm les emissions de gasos hivernacle, assegura David Vieites, no en notarem els efectes durant anys. Això vol dir que hem d’actuar ja!
Què podem fer? “Cada vegada que agafem menys el cotxe contribuïm a revertir el canvi climàtic actual a llarg termini. A curt termini, podem plantar arbres i intentar evitar que es cremin boscos”, afegeix l’investigador de l’MNCN.
Si plantem arbres ara, d’aquí a trenta anys podrem tenir boscos. Això pot contribuir a revertir els efectes del canvi climàtic i facilitar la vida dels animals que ara en pateixen els efectes.
La pèrdua de biodiversitat ens afecta a tots. Afecta les abelles, que pol·linitzen les plantes que produeixen la fruita que ens mengem. O l’aigua: cada cop n’hi ha menys i és de pitjor qualitat. Tot això té conseqüències per al medi ambient. I aquí ens hi incloem nosaltres, els éssers humans!
Las #extinciones provocadas por el ser humano dan pistas para proyectar la distribución de especies ante el #CambioClimatico https://t.co/waCjTvkq3z #investigación @Araujo_lab pic.twitter.com/UHlnuKnzpS
— Museo Nacional de Ciencias Naturales (@mncn_csic) February 27, 2018
El tema de la setmana ‘Vaga d’Estudiants pel Clima’ té el suport del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN)
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
