El film, de Dani de la Orden, ha recaptat 2.690.328 euros en tres mesos i ja s’està treballant en la seqüela
Casa en flames, dirigida pel barceloní Dani de la Orden, s'ha convertit en la pel·lícula en català més taquillera de la història després d'estar tres mesos a la cartellera. El film acumula fins ara a tot l'estat 2.690.328 euros recaptats. Ha passat per davant de la xifra de recaptació del film Pa negre, dirigida per Agustí Villaronga, que va recaptar 2.680.155 euros i que van arribar a veure 439.744 espectadors en el conjunt del país.
Un dels mèrits de Casa en flames és que el seu èxit ha arribat sense els reconeixements i premis que han tingut altres creacions espanyoles. Segons els experts, una de les claus ha sigut el boca-orella, que ha permès que setmana rere setmana es mantingui a la cartellera. La comèdia encara està als cinemes. Es manté encara en una seixantena de sales amb una de les millors mitjanes per pantalla de la cartellera: la tercera millor xifra del Top 20. Tal ha estat el reconeixement que l'autor ha anunciat al seu perfil de les xarxes socials que ja està treballant en el guió la segona part de la pel·lícula. De fet, ja ha anunciat el títol de la seqüela: Casa en Cendres.
La bona taquilla de Casa en flames ha coincidit amb els excel·lents resultats d'un altre film en català, El 47, que en el seu debut, el 6 de setembre, ja es va convertir en la segona millor estrena de la dècada d'una pel·lícula en versió original catalana.
La més taquillera, però no la més vista
Que Casa en flames sigui la pel·lícula més taquillera del cinema en català a l'Estat no vol dir que també sigui la més vista. El record de taquilla està relacionat amb els diners que generen les entrades al cinema. A partir de l’any 2000, la pel·lícula catalana més vista, amb 439.744 espectadors, és Pa negre (2010) i encara supera els 400.830 espectadors de Casa en flames, una paradoxa que s'explica sobretot per l'increment del preu de les entrades al cinema al llarg dels anys. Alcarràs, de Carla Simón, també va aplegar més espectadors dels que porta de moment el film de Dani de la Orden: 403.140 (són 2.310 més; però va tenir menys recaptació a taquilla: 2.364.638 euros (321.082 menys que Casa en flames). Un altre exemple: el 1976 La Ciutat Cremada, dirigida per Antoni Ribas, va ser vista per 1,44 milions de persones, però la seva recaptació va ser només de 764.650 euros. I encara més, La quinta del porro de Francesc Bellmunt l’han vist 1,23 milions d'espectadors, amb una recaptació d'1.235.595 euros.
Eren altres temps i altres preus d'entrades. La inflació, els canvis en l'exhibició i els hàbits de consum en l’oci han fet que hagi incrementat el cost d’anar al cinema. Per això és molt complicat comparar el recorregut comercial de pel·lícules del segle XX i del segle XXI.
Un missatge dur i realista sobre la família
La comèdia dramàtica de De la Orden gira al voltant de la reunió d'una família un cap de setmana a Cadaqués, a la Costa Brava. La protagonista, interpretada per Emma Vilarasau, està emocionada perquè podrà reunir-se i veure'ls a tots. Divorciada fa temps, el seu exmarit té una nova parella i els seus fills han crescut i fan la seva vida sense fer-li cap cas. A partir d'aquí, veiem la història d'una família no tan feliç. La resta de repartiment el conformen els actors Enric Auquer, Maria Rodríguez Soto, Alberto San Juan, Clara Segura, José Pérez-Ocaña i Macarena García.
La pel·lícula avança plena de contradiccions entre els membres d'una família que valora poc i no sap estimar-se. Durant aquest cap de setmana anirem descobrint, amb tocs d'humor, els secrets de la família, xantatges emocionals entre els personatges i escenes de manipulació. La crítica ha qualificat el film de retrat estival que gairebé convalida una sessió de teràpia.
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!