La producció espanyola s’ha convertit en la sèrie de parla no anglesa més vista de la història de Netflix
Una fàbrica de diners no és una fàbrica qualsevol: allí s’elaboren els bitllets i les monedes que utilitzem per comprar. Un lloc amb milions d’euros al seu interior que pot resultar un botí molt atractiu per a lladres.
A La casa de papel, El Professor i el seu equip tenen un pla perfecte: atracar la Fàbrica de Moneda i Timbre i escapar amb un botí de milions d’euros, tot a plena llum del dia i sense que hi hagin víctimes.
https://youtu.be/rLTD_AD91uE
La casa de papel forma part d’una nova generació de sèries que combina diversos gèneres i que va dirigida principalment al públic jove.
A cada capítol es troben escenes de tot tipus: acció, humor, drama i, per descomptat, suspens per mantenir als espectadors enganxats a la història. A cada episodi es descobreix només una petita part del pla del Professor.
Lluny de ser representats com a criminals, els atracadors adopten un paper de justiciers, com Robin Hood, i aconsegueixen que els espectadors empatitzin amb ells… encara que en realitat siguin els dolents de la història.
El joc psicològic que produeixen els personatges, amb les seves personalitats i les relacions que s’estableixen entre ells, s’uneix a uns arguments espontanis i impossibles de preveure.
https://www.instagram.com/p/BimmcvYBeCM/?utm_source=ig_embed
Un fenomen global
La casa de papel s’ha convertit en la sèrie de parla no anglesa més vista de la història de Netflix, la plataforma de vídeo sota demanda (VOD) més important del món.
La producció d’Atresmedia ha triomfat a països com Portugal, Itàlia i sobretot a Amèrica Llatina, on s’ha convertit en un fenomen. Però la sèrie també ha triomfat a països de parla no hispana o Argentina, on s’ha traduït com Money Heist.
Més enllà de la història, la banda sonora i la seva estètica també han marcat tendència. Un dels hits musicals de la sèrie, el cant italià Bella Ciao, s’ha versionat i ha entrat a les llistes d’èxits de tot el món.
També les famoses màscares de Dalí, que els atracadors utilitzen per confondre a la policia, han triomfat com a símbol de la sèrie.
Un día como hoy en 1904 nacía Salvador Dalí. En #LaCasaDePapel su cara está muy presente en nuestras máscaras https://t.co/DdDWNH5UlF pic.twitter.com/zpwvjwAgQr
— La casa de papel (@LaCasaDePapelTV) May 11, 2017
Televisió, internet i xarxes socials
Internet ha canviat la nostra manera de veure la televisió. La major part de l’audiència de La casa de papel són adolescents i gent jove, una generació enganxada a internet i les xarxes socials.
Els creadors de la sèrie sabien que difondre continguts i generar expectació a les xarxes podia fer-los-hi guanyar encara més espectadors. Per això han creat diferents canals de la sèrie i alguns personatges tenen el seu propi perfil a les xarxes.
Inspectora Murillo, ha vuelto a caer en la trampa. ¿No ha aprendido nada aún de mis maniobras de despiste? Ya estamos en algunas cabeceras de periódicos de todo el mundo y sigue sin sacarnos de @LaCasaDePapel. Mañana volvemos a activar el plan.
— El Profesor (@elprofesor) April 5, 2018
La tercera temporada de La casa de papel sortirà a la llum al 2019, la plataforma Netflix ho va fer públic fa només uns dies. Serà qüestió d’estar pendents de les xarxes, a veure si El Professor avança part del seu pla… Serà perfecte aquesta vegada?
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
