El 7 de gener del 2015, dotze treballadors d'aquesta revista satírica francesa van ser assassinats en un atac terrorista
Charlie Hebdo és una de les revistes satíriques més famoses a França. El setmanari parla de temes polítics, religiosos i socials a través de caricatures, articles i reportatges humorístics amb un to crític. Al llarg dels anys, les publicacions han rebut comentaris per considerar que el contingut és ofensiu i irrespectuós.
Encara que la revista és molt coneguda a França, aquesta es va convertir en un fenomen global després que la seva redacció patís un atemptat terrorista islamista. El 7 de gener de 2015, dos homes van irrompre a la seva seu i van assassinar a dotze treballadors, entre els quals l'editor Stéphane Charbonnier i els caricaturistes Cabu, Wolinski i Tignous.
Els anys previs a l'atac, el setmanari havia publicat vinyetes satíriques sobre el profeta Mahoma, la figura més important de l'islam. Aquests dibuixos van generar una gran controvèrsia i moltes persones les van criticar per atemptar contra les creences de milions de musulmans.
L'atemptat contra Charlie Hebdo va marcar un punt d'inflexió al debat global sobre la llibertat d'expressió i la seva relació amb la tolerància religiosa. Després de l'atac, el lema "Je suis Charlie" (“Jo soc Charlie”) es va convertir en un símbol de suport a la llibertat de premsa a tot el món.
Com és la portada de l'aniversari?
En el desè aniversari de l'atemptat, Charlie Hebdo ha publicat un especial per recordar l'atac i homenatjar els companys de la redacció que van morir. El número commemoratiu ja està disponible als quioscs de França i els mitjans de tot el món s'han fet ressò de la portada.
En la imatge principal hi apareix un home llegint un exemplar de la mateixa revista Charlie Hebdo rient, mentre una arma l'amenaça des dels peus. La portada també inclou un cartell amb la paraula "Increvable" (“Indestructible”), amb què fan referència a com la revista segueix activa deu anys després de l'atemptat.
L'especial també inclou els resultats d'una enquesta realitzada pel grup de recerca Ifop en associació amb el setmanari. El 76% dels enquestats assenyala que la llibertat d'expressió és un dret fonamental, mentre que el 62% pensa que les persones tenen dret a burlar-se de les creences religioses.
A més, el número publicat aquesta setmana recull les caricatures seleccionades al concurs que van llançar el mes de novembre passat. A la convocatòria, demanaven que els caricaturistes enviessin vinyetes “gracioses i cruels sobre Déu”. Les guanyadores es poden consultar a la pàgina web de Charlie Hebdo.
On és el límit de l'humor?
L'atemptat contra Charlie Hebdo va servir per a reobrir el debat sobre els límits de la llibertat d'expressió i l'humor davant del respecte a les creences religioses i culturals.
D'una banda, hi ha aquells que defensen que la sàtira és una eina molt útil per criticar el poder i les ideologies, incloent-hi les creences religioses. Aquesta postura defensa que la llibertat d'expressió ha de ser absoluta en una democràcia, encara que el que expressem sigui una crítica contra una comunitat.
D'altra banda, hi ha aquells que creuen que la llibertat d'expressió no es pot utilitzar per difondre odi. Aquestes persones creuen que les caricatures de Mahoma són ofensives i poden interpretar-se com a Islamofòbia, ja que perpetuen estereotips negatius contra els musulmans.
"On és el límit de l'humor?", és una pregunta complexa que segueix envoltant les publicacions de Charlie Hebdo. La revista va publicar recentment diverses vinyetes sobre el cas Pelicot que també han generat controvèrsia. En una d’elles, apareix la víctima estirada en un llit i una sèrie d'homes nus a la cua per abusar-ne.
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!
