L'activista Berta Cáceres va ser assassinada fa cinc anys per defensar el medi ambient i les comunitats indígenes d'Hondures
Berta Cáceres va ser una destacada activista mediambiental que durant tota la seva vida va lluitar per preservar els paratges naturals d'Hondures, a banda de defensar els drets dels indígenes lenca.
La seva lluita xocava amb els interessos de les empreses, moltes de les quals estrangeres, que volien explotar els recursos naturals al país. Després d'anys de rebre amenaces, va ser assassinada el 2 de març del 2016.
Des de llavors, la justícia hondurenya ha condemnat set persones. No obstant això, la família continua reclamant que es condemni els autors intel·lectuals del crim, persones amb influències al govern hondureny que van planejar i ordenar l'assassinat de l'activista.
🌿 A 5 años del crimen de nuestra compañera #BertaCáceres, su semilla sigue floreciendo en el corazón de todos los pueblos. Seguimos tejiendo redes de solidaridad y exigiendo #JusticiaParaBerta ✊🏽#5AñosJuntoABerta 🌸 pic.twitter.com/AUf8OL9aNE
— COPINH (@COPINHHONDURAS) March 2, 2021
Berta Càceres va néixer el 4 de març del 1973 a La Esperanza, un petit municipi al sud-oest d'Hondures. Des de jove, seguint l'exemple de la seva mare, es va implicar en moviments a favor dels drets civils dels indígenes i en defensa de l'entorn natural.
Va ser una de les fundadores del Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH), que defensa els drets dels indígenes a Hondures. A més de promoure la cultura i la llengua lenca, el COPINH defensa els interessos de les comunitats rurals davant de les pressions d'empreses que volen establir-se a les seves terres i la violència dels militars.
Cáceres també es va oposar a la privatització dels rius i va mobilitzar la població local perquè es manifestés contra la construcció de preses hidroelèctriques i explotacions mineres, la qual cosa hauria suposat destruir grans zones naturals, contaminar l'aigua dels rius i desplaçar les comunitats indígenes del lloc on han viscut sempre.
Un dels projectes més polèmics va ser el macroprojecte hidroelèctric Aigua Zarca al riu Gualcarque, on l'empresa hondurenya DESA pretenia construir quatre preses. Les accions liderades per Cáceres van aconseguir captar l'atenció dels mitjans de comunicació i aturar-ne la construcció. Avui dia, el projecte Aigua Zarca segueix paralitzat.
El 2015, un any abans de ser assassinada, Càceres va rebre el Premi Ambiental Goldman, que reconeix els activistes i iniciatives ecologistes més importants del món. Actualment la seva família, amics i altres activistes mediambientals reivindiquen que el seu llegat continua viu.
En 2015 Berta Cáceres ganó el premio Goldman por su oposición a una mega presa en Honduras. Meses después fue asesinada. 7 hombres han sido condenados, pero los autores intelectuales del crimen siguen libres.
— Greenpeace España (@greenpeace_esp) December 6, 2018
Exigimos #JusticiaParaBerta, por @NanquiSoto 👉 https://t.co/VUNSdvHP1v pic.twitter.com/CvdoWP1u7A
El perill de defensar el medi ambient
A tot el món, activistes i organitzacions mediambientals s'enfronten a empreses i governs per defensar el medi ambient. A vegades, fins i tot arrisquen les seves vides.
L'ONG Global Witness segueix el treball d'ambientalistes de tot el planeta i investiga els interessos ocults rere les empreses energètiques i els projectes d'explotació de recursos naturals. Segons el seu informe anual, el 2019 van ser assassinades 212 persones defensores de la terra i el medi ambient. Més de la meitat d'aquests assassinats es van produir a dos països: Colòmbia i Filipines.
A Colòmbia, les dificultats per aplicar l'Acord de Pau del 2016 han fet augmentar la violència contra els líders socials i de les comunitats indígenes. Mentre que a Filipines, els activistes han de fer front a grans corporacions internacionals amb explotacions mineres, agrícoles i de fusta.
De tots els assassinats registrats per Global Witness, dues terceres parts es van produir a l'Amèrica Llatina. Hondures és el cinquè país del món més afectat per aquests crims.
Hondures, un país amenaçat per la violència
Hondures és un país d'Amèrica Central que viu una situació política convulsa. El 2009 va haver-hi un cop d'estat que va dividir la població hondurenya entre partidaris i opositors del president Manuel Zelaya, que va acabar deposat i exiliat.
L'actual president, Juan Orlando Hernández, va governar entre 2014 i 2018 i es va presentar a les eleccions del 2017 per continuar governant, encara que la Constitució hondurenya prohibeix als presidents repetir mandat. Hernández va guanyar les eleccions entre acusacions de frau i més de 30 persones van morir a les manifestacions de protesta.
A causa d'aquesta inestabilitat política, gairebé la meitat dels 9 milions d'hondurenys viu sota el llindar de la pobresa, segons dades del Banc Mundial. Aquesta situació es veu agreujada per les catàstrofes naturals i la pandèmia de Covid-19, que ha afectat l'economia i especialment a la població rural i amb menys ingressos.
D'altra banda, Hondures és un dels països més afectats per la violència als carrers i les maras, grups criminals que amenacen i extorqueixen a la població. El país centreamericà té una de les taxes de violència més altes del món, amb 38 homicidis per cada 100.000 habitants.
Com a conseqüència, milers d'hondurenys i hondurenyes fugen cada any del país. Alguns sol·liciten asil com a refugiats mentre que uns altres, amb menys recursos, s'uneixen a la caravana de migrants que recorre diversos països d'Amèrica Central per arribar als Estats Units a la recerca d'un futur millor.
