Quatre factors ajuden a entendre per què Donald Trump va guanyar les eleccions malgrat la seva falta d’experiència en política
La reputació de Donald Trump el precedeix. Molt abans de ser president, el gran magnat i home de negocis era conegut pels seus comentaris polèmics, opinions masclistes, declaracions racistes i múltiples escàndols.
Com s’explica que ara sigui el president del país més poderós del món? La victòria de Trump es deu a altres factors que han perjudicat als seus contrincants i li han aplanat el camí. T’expliquem els més importants.
Els efectes de la crisi econòmica
La crisi econòmica global va esclatar al 2008, vuit anys abans de les eleccions que va guanyar Trump. No obstant això, els seus efectes segueixen notant-se a molts països, així com en algunes zones i ciutats d’Estats Units.
Moltes persones no han vist millorar la seva situació econòmica en gairebé una dècada, especialment a les regions rurals o grans ciutats industrials que han deixat de produir.
Quan això ocorre, el nivell de frustració social augmenta i la població opta pel vot econòmic: el vot contrari al candidat precedent (que no va millorar la situació econòmica).
El líder del canvi
No tenir cap experiència en política podria semblar un desavantatge, però Trump va aprofitar el desencantament de la gent amb els polítics per presentar-se com el candidat del canvi, disposat a fer una política diferent a Washington.
A més, ha recorregut al populisme, una estratègia política tan fàcil com perillosa. Trump defensa el proteccionisme (prioritzar l’economia nacional abans que les relacions comercials amb altres països) i càrrega contra els immigrants. Quan l’enemic és l’altre i la culpa és seva, el discurs és més senzill i cala profund.
Trump també ha sabut representar a una part de la societat que se sentia ignorada pels polítics, les institucions i els mitjans de comunicació des de fa temps.
Es tracta d’una part de la població de major edat, més tradicional i amb menys estudis, que s’ha sentit exclosa de les noves polítiques d’energia neta, mercat lliure i igualtat de gènere.
Una mala contrincant
El Partit Demòcrata comptava amb major suport popular, però els seus dirigents i candidats estaven molt dividits. Hillary Clinton va acabar imposant-se a les eleccions primàries del partit, però no comptava amb el favor dels votants.
Clinton tenia una gran experiència en política: havia estat senadora i secretària d’Estat amb el president Obama. No obstant això, no gaudia del carisma del seu predecessor i això la va perjudicar a les urnes. Tot i així, va obtenir gairebé 3 milions de vots més que Trump.
Al mateix temps, aquesta experiència en política la va perjudicar. Clinton va estar a primera línia de la política nord-americana durant dècades, des que va ser la Primera Dama, esposa del president Bill Clinton (1993-2001), fins que va entrar en política com a senadora.
Per Trump i els seus votants, Clinton personalitzava la continuïtat d’un sistema polític excloent, reservat per l’elit i les famílies més riques del país. Aquesta visió de la política també la va perjudicar.
Un sistema electoral
Si a Estats Units guanyés el candidat o candidata al més votat, avui Hilary Clinton seria presidenta. Però en el sistema electoral d’elecció indirecta no guanya qui més vots rep, sinó qui obté la victòria en la majoria d’estats.
Final:
Clinton: 65 844 610 votos, 232 votos electorales.
Trump: 62 979 636 votos, 306 votos electorales. pic.twitter.com/uVW36T0pot— Daniel Ruiz Aguilera (@druizaguilera) January 27, 2017
Molts polítics han criticat la falta de representativitat d’aquest sistema, amb el qual la població no vota directament al president, sinó a una sèrie de representants que després escolleixen entre els candidats presidencials.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
