La literatura ha jugat un paper fonamental a l’hora d’explicar les desigualtats de gènere i la lluita del moviment feminista per la igualtat
El moviment feminista va sorgir al segle XVIII i, des de llavors, ha tingut un important desenvolupament teòric, polític i filosòfic. De fet, en els últims anys, el feminisme ha guanyat cada vegada més rellevància dins la societat. Però, què és el que busca exactament aquest moviment?
En concret, el feminisme és un moviment polític i social que denuncia la discriminació a la qual històricament han estat sotmeses les dones pel fet de ser dones. L’objectiu d’aquest moviment és aconseguir la igualtat entre dones i homes i que totes les persones tinguin els mateixos drets i oportunitats.
El paper dels mitjans de comunicació i les xarxes socials ha estat fonamental per donar a conèixer la causa feminista. Tanmateix, també han tingut un paper molt rellevant els llibres i les autores, que porten molts anys difonent la importància d’aconseguir una societat més igualitària.
La desigualtat de gènere
En alguns països, les dones tenen menys possibilitats d’accedir a una educació. També es parla de la feminització de la pobresa perquè la majoria de persones en aquesta situació són dones. A més, la bretxa salarial mostra que les dones guanyen menys diners que els seus companys homes per la mateixa feina.
Tota aquesta situació és la que denuncia el llibre Decididas (2022), de María Florencia Freijo. En aquest assaig, l’autora parla de tres grans eixos de la vida de les dones que continuen marcats per la injustícia i la desigualtat: l’amor, el sexe i els diners.
A partir d’evidències neurocientífiques, sociològiques i psicològiques, Freijo explica les dificultats que continuen trobant-se les dones del món per aconseguir una llibertat plena.
La dona al llarg de la història
La desigualtat entre homes i dones no és una cosa nova, sinó que té segles d’història. Per exemple, des que van aparèixer les primeres societats prehistòriques, les dones s’han vist relegades a les tasques domèstiques i de cura. O si més no, això és el que ens han explicat els llibres d’història.
Alguna vegada t’has preguntat quin paper van jugar realment les dones en la prehistòria? De veritat eren elles les que es quedaven cuidant al poble? En quin moment van començar les dones a perdre poder?
En Prehistorias de mujeres (2022), la catedràtica de Prehistòria i divulgadora Marga Sánchez Romero explica com l’inici de l’arqueologia al segle XIX va marcar la visió que es tenia de les dones i com va servir per justificar les desigualtats.
Sánchez Romero denuncia que la ciència no s’ha preocupat d’entendre i explicar en profunditat el lloc que ocupaven les dones en les societats prehistòriques. Precisament, és el moviment feminista el que ha començat a reivindicar el paper fonamental de les dones en la història.
La conciliació
Una altra de les grans lluites del feminisme és la conciliació. Tradicionalment, les dones s’han encarregat de les tasques en l’àmbit domèstic. De fet, quan les dones es van incorporar al món laboral, aquestes tasques no es van repartir entre homes i dones i elles van continuar fent-se càrrec de la cura i el manteniment de la llar.
En aquest context entra el joc la conciliació: la possibilitat de complir amb la vida professional al mateix temps que es cobreixen les necessitats de la vida personal. La conciliació es torna encara més complicada per a les dones quan són mares.
Un llibre que explica aquesta situació és Yo no renuncio: mi historia de no conciliación (2022), de Laura Baena Fernández. L’autora parteix de la seva pròpia experiència per explicar com ser mare acaba penalitzant a les dones tant a nivell laboral com personal.
L’amor romàntic
El feminisme també estudia i denúncia el “mite de l’amor romàntic”: una sèrie d’idees preconcebudes relacionades amb la forma en què hem d’estimar. Per exemple, defensa la idea que si estimem a algú hem de dedicar-li tot el nostre temps o que sentir gelosia és comprensible perquè significa que l’altra persona ens importa.
El problema de l’amor romàntic és que pot derivar en relacions tòxiques. Així ho explica Mona Chollet a Reinventar el amor: Cómo el patriarcado sabotea las relaciones heterosexuales (2022). En el llibre, l’autora denuncia que l’amor romàntic en parelles heterosexuals contribueix a crear una societat que basa les seves relacions en la desigualtat.
Per exemple, les comèdies romàntiques acostumen a reflectir la idea que, mentre ells poden no tenir cura de les seves relacions afectives, les dones han d’entregar-se totalment als homes. El llibre també explica com aquesta situació provoca un desequilibri de poder entre homes i dones que, a vegades, pot culminar en violència física i psicològica.
Feminisme per la igualtat
Davant totes aquestes problemàtiques, la solució està en el feminisme. Per conèixer millor aquest moviment podem llegir Hablemos de feminismos (2023), de Carla Galeote, que és un llibre d’introducció al feminisme. En ell, l’autora fa un repàs d’alguns dels aspectes més rellevants del moviment, com l’educació sexual, els cànons de bellesa, la sexualització o el feminisme trans.
Si vols saber més sobre feminisme, aquí et deixem un llistat de llibres que t’ajudaran a comprendre millor el tema:
- La rivalidad femenina y cómo acabar con ella (2023), d’Elisabeth Cadoche i Anne de Montarlot
- Mujeres y poder: Un manifiesto (2017), de Mary Beard
- La educación física (2023), de Rosario Villajos
- Mira a esa chica (2022), de Cristina Araújo Gámir
- La decisión (2023), de Viola Ardone
- Cuando ellas fueron dragones (2023), de Kelly Barnhill
- Yo, vieja: Apuntes de supervivencia para seres libres (2021), d’Anna Freixas
- Todo lo que sé sobre el amor (2018), de Dolly Alderton
- Historia de una niña con pánico a ser mujer (2023), de Maria Herreros
- Morder la manzana (novela gráfica) (2022), de Leticia Dolera i Raquel Riba Rossy
- Cuentos de buenas noches para niñas rebeldes 4: 100 jóvenes que están cambiando el mundo (2023), de Niñas Rebeldes
