La denúncia, tal com ha admès el pseudosindicat, es basa en vuit retalls de premsa que, fins i tot, podrien ser falsos
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va enviar dimecres 24 d’abril una carta a la ciutadania en què anunciava que cancel·laria la seva agenda pública fins dilluns 29 per tal de decidir si continuava o no al capdavant de l’executiu. La carta adreça una “campanya d’assetjament” de la que Sánchez i la seva dona, Begoña Gómez, en serien víctimes. Aquest dilluns, Sánchez va comunicar que seguiria al capdavant del govern.
El 24 d’abril, el jutjat 41 de Madrid va obrir una investigació contra Begoña Gómez arran d’una querella presentada per Manos Limpias en què se l’acusa d’un presumpte delicte de tràfic d’influències. Sostenen que Gómez hauria utilitzat la seva relació amb el president i la seva influència per tal de beneficiar-se econòmicament. Però la denúncia, tal com ha admès el mateix pseudosindicat, es basa “només” en vuit retalls de premsa que, fins i tot, podrien ser falsos. De fet, entre els set folis que conformen la denúncia, s’inclou un article del digital The Objective en què s’atribueix falsament a Gómez una subvenció que, en realitat, havia cobrat una altra persona amb el mateix nom.
Aquest mateix divendres, l’organització ultracatòlica Hazte oir s’ha sumat a l’ofensiva i també ha presentat una querella contra Gómez al mateix jutjat de Madrid. Mentrestant, la Fiscalia ja ha demanat arxivar la causa oberta contra la dona de Sánchez presentada per Manos Limpias.
Què és Manos Limpias?
L’organització “Colectivo de Funcionarios Públicos Manos Limpias” s’autodefineix com a sindicat i, majoritàriament, és coneguda pels seus lligams amb el franquisme i les querelles que presenten contra polítics, jutges i personalitats diverses en casos mediàtics. Miguel Bernad —secretari general del pseudosindicat— es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu de 1987 i 1989 a les llistes del Frente Nacional, un partit neofranquista continuador de Fuerza Nueva i fundat per Blas Piñar —Procurador a Corts durant bona part de la dictadura (1958-1977).
Un cas amb gran ressò mediàtic va ser l’acusació en representació de l’Asociación Civil Libertad e Identidad contra Baltasar Garzón per prevaricació judicial. El jutge Baltasar Garzón havia obert un procés per investigar les desaparicions de diferents persones entre 1936 i 1952, durant la Guerra Civil Espanyola i la repressió posterior. El Tribunal Suprem va dictaminar sentència absolutòria.
Vuit retalls de premsa: la base de les acusacions
S’acusa Gómez d’un presumpte delicte de tràfic d’influències en què hauria aprofitat la influència del seu marit, Pedro Sánchez, per beneficiar-se econòmicament a través d’adjudicació de contractes a societats i empresaris. La denúncia es basa en vuit retalls de premsa i, entre ells, l’article del digital The Objective que atribueix falsament a Gómez una subvenció que va cobrar una altra persona amb el mateix nom. Maldita, membre de la International Fact-Checking Network (IFCN) com Verificat, va desmentir les acusacions comparant el DNI de Begoña Gómez amb el que difonien diverses publicacions.
La querella contra Begoña Gómez segueix el mateix procés que ha seguit Manos Limpias anteriorment. El Tribunal Suprem ha rebutjat diverses denúncies de l’organització: contra Irene Montero —ministra d’Igualtat— “per les seves crítiques a membres del poder judicial en relació amb l’aplicació de la reforma del Codi Penal en matèria de delictes sexuals” o contra Pablo Iglesias per diversos delictes i, entre ells, tràfic d’influències.
