Què és l’accessibilitat? I la discapacitat? Analitzem diferents conceptes que ens ajuden a comprendre com construir ciutats amables per a tothom
La paraula accessible significa “de fàcil accés, que hom pot abastar”, segons la definició de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En el món de l’arquitectura, aquest adjectiu descriu aquells edificis i llocs als quals pot accedir tothom, és a dir: que qualsevol persona pot utilitzar-los amb total autonomia.
La definició d’accessibilitat es troba en contínua transformació, així com els conceptes que defineixen les persones amb diverses capacitats o maneres de relacionar-se amb l’entorn. En canvi, la discapacitat sol definir-se com el conjunt de restriccions o absències de capacitat per desenvolupar algunes tasques quotidianes.
No obstant, la visió sobre la discapacitat també comença a canviar: ja no són les persones qui tenen discapacitats, sinó que són les característiques de l’entorn les que limiten la capacitat de les persones i impedeixen aconseguir la igualtat d’oportunitats.
A continuació, exposem diferents conceptes que ens ajuden a entendre l’accessibilitat a les nostres ciutats i entorns urbans.
Accessibilitat universal
L’accessibilitat universal és la condició que ha de complir qualsevol entorn, producte o servei perquè pugui ser utilitzat per tothom, sense fer distincions. Això vol dir que han de ser segurs i còmodes per a totes les persones.
Cadena d’accessibilitat
Conjunt d’elements que fan possible que una persona faci una tasca per si mateixa, fàcilment i sense interrupcions. Encara que la falta d’accés només afecti una part de l’activitat, això n’afectarà la resta i trencarà la cadena d’accessibilitat.
Un exemple seria disposar d’un lavabo gran i adaptat per a persones amb mobilitat limitada, però al qual solament pot accedir-se pujant unes escales.
Autonomia personal
Capacitat que té una persona per decidir sobre la seva manera de viure sense l’ajuda d’altres persones. Tenir autonomia personal significa poder prendre decisions i participar en la societat sense dependre d’uns altres.
Un exemple seria no haver de demanar a ningú la clau d’un lavabo adaptat, perquè aquest bany hauria d’estar obert com els altres.
Disseny per a tothom
Aquesta visió del disseny té com a objectiu projectar espais, entorns, objectes o serveis que qualsevol persona pugui fer servir i siguin fàcils d’entendre per a tothom.
Per exemple, un remuntador d’escales no és un exemple de disseny universal perquè només el poden utilitzar les persones que van en cadira de rodes. En canvi, un ascensor amb les mesures adequades sí que permet un accés universal i és un exemple de disseny per a tothom.
Usabilitat
Capacitat d’utilització d’un espai, entorn o objecte. Perquè la usabilitat sigui compatible amb l’accessibilitat universal, l’eficàcia i la satisfacció a l’hora d’utilitzar un producte o lloc ha de ser igual per a tothom.
Ergonomia
Disciplina que s’encarrega de dissenyar productes o entorns adequats a les necessitats o característiques de les persones, millorant sempre la seva comoditat, la seguretat i el seu benestar.
Discapacitat
La paraula discapacitat descriu el “resultat de la interacció entre la deficiència d’una persona i les barreres de l’entorn, que suposa una limitació en l’activitat i la consegüent restricció en la participació en igualtat de condicions que la resta de ciutadans”, segons la definició del TERMCAT. Així, existeixen diferents tipus de discapacitat que poden suposar un repte per a la mobilitat de les persones. La discapacitat pot ser de naixement o produir-se per algun accident o malaltia.
La discapacitat visual és la limitació de la capacitat visual que pot produir-se en diferents graus: des d’una visió borrosa fins a una visió parcial o la ceguesa total. Aquesta discapacitat pot deure’s a malalties oculars, musculars o neurològiques.
La discapacitat auditiva és la limitació derivada d’una pèrdua d’audició total o parcial, que també pot provocar discapacitat en la comunicació i la parla.
La discapacitat intel·lectual engloba un conjunt de limitacions en el desenvolupament cognitiu que afecten la vida diària de la persona, per la qual cosa suposen una limitació permanent en la capacitat d’aprendre.
La discapacitat física limita o impedeix el funcionament motor de la persona, per la qual cosa pot afectar-ne el moviment.
La discapacitat orgànica ve provocada per la pèrdua de funcionalitat d’alguns sistemes corporals, que solen relacionar-se amb els òrgans interns o processos fisiològics, ja sigui de manera congènita o adquirida.
La discapacitat també pot ser provocada per un trastorn mental. Aquest trastorn pot derivar en una sèrie d’alteracions emocionals, cognitives i/o del comportament, que afecten els processos psicològics bàsics (comunicar-se, caminar, relacionar-se amb els altres) i dificulten l’adaptació de la persona a l’entorn cultural.
Finalment, la discapacitat és una situació de la persona, però no defineix la persona en si mateixa. No hem de parlar de “discapacitats” sinó de “persones amb discapacitat”. El més encertat seria descriure la pròpia circumstància: persona cega, dona sorda, nen en cadira de rodes, home amb síndrome de Down, etc. El món de la discapacitat és molt divers i cal que inclogui totes les persones, sense caure en la generalització de particularitats concretes.
Diversitat funcional
Nou terme que substitueix la paraula discapacitat. La diversitat funcional se centra en les diferents formes que les persones tenen de relacionar-se amb el seu entorn, sense distingir entre una forma correcta o més vàlida que les altres.
Tothom podria sentir-se identificat amb aquesta definició, ja que totes les persones tenim més desenvolupades unes capacitats que unes altres. Per exemple, les persones cegues solen tenir el sentit de l’oïda més desenvolupat que la resta.
