Col·laboració de Jordi Ibáñez, director de la Fundació Finances Ètiques
Qualsevol cooperativa es pot trobar amb diferents necessitats financeres al llarg del seu cicle vital. Per això, és important conèixer l’univers d’instruments financers de què disposen i saber-los utilitzar, o fins i tot combinar-los. En general, podem distingir tres tipus de finançament diferents: el propi, l’aliè i l’híbrid.
La base econòmica de qualsevol cooperativa són els seus propis fons, que en resum, són la suma del capital social i les reserves provinents de els beneficis. Els fons propis representen la participació econòmica a la cooperativa per part dels socis.
L’important és que el risc econòmic que el soci assumeix a la cooperativa es limita al capital aportat.
Recursos propis
Un llistat bàsic dels recursos propis inclouen els conceptes següents:
-El capital legal és el mínim establert per la llei per posar en marxa una cooperativa.
-El capital estatutari és el que la cooperativa decideix mantenir com a mínim per a estatuts, i és òbviament superior a l’obligatori.
-El capital obligatori és el mínim que la cooperativa acorda exigir als seus socis per formar-ne part.
-Qualsevol aportació addicional es classifica com a aportacions voluntàries i ens serveixen per augmentar els nostres propis recursos.
-A més existeix la figura de soci/a col·laborador/a, persones que es vinculen a la cooperativa a través de la pròpia aportació de capital, sense desenvolupar pròpiament lactivitat cooperativitzada. Al sector cooperatiu és habitual remunerar el capital amb un tipus dinterès que no ha de superar els límits legals. És una bona manera d’atreure nous socis col·laboradors o més capital social voluntari.
Finançament aliè
El finançament aliè és aquell que classifiquem com a “passiu”. Pot provenir dels mateixos socis o de persones i institucions externes com a bancs. L’important és entendre que les quantitats que rebem prestades són exigibles per part dels creditors en les condicions establertes al contracte de préstec oa l’acord d’emissió dels títols de deute corresponents (s’anomena “títols de deute” a quan hi ha un préstec directe que una persona fa a una cooperativa, i que es torna amb un interès pactat).
En general, les persones que estan disposades a prestar diners a les cooperatives es fixen en la capacitat de lorganització per tornar el préstec. Un dels indicadors més habituals daquesta capacitat és la proporció de recursos propis que té la cooperativa. És a dir, una cooperativa amb uns fons propis molt baixos, tindrà dificultats per demanar diners prestats. Cada cop més, les cooperatives compten amb el suport de les finances ètiques per aconseguir el finançament aliè que necessiten ja que són les entitats bancàries que entenen millor les necessitats del sector i amb les quals hi ha una afinitat de valors. També en els darrers anys moltes cooperatives opten per la emissió de títols de deute que subscriu el seu entorn social atret per la bona feina de la cooperativa. És important, doncs, tenir un bon coneixement tant de les finances ètiques com de les experiències d’emissió de títols.
Finalment el finançament híbrid és aquella que si bé té la forma del finançament aliè, té elements per ser considerat fons propis. És a dir, el seu funcionament és molt similar a un préstec o un títol de deute, però els creditors assumeixen que si la cooperativa va malament, tenen un risc semblant al que s’assumeix en una aportació de capital. Lògicament, aquest tipus de finançament s’aporta quan el creditor té gran confiança en la cooperativa, el seu equip gestor i els seus escenaris de futur. És un tipus de finançament que s’ha utilitzat molt al món bancari, però amb una dubtosa comercialització que ha estat objecte de molta controvèrsia sobretot durant la crisi financera. Però és un finançament que en un entorn conegut i amb molta afinitat entre cooperativa i creditor té un gran potencial per permetre a la cooperativa assumir nous reptes.
En definitiva, els instruments de finançament són molt variats i ens permeten fer créixer la nostra activitat econòmica i per tant el seu impacte social i ambiental. El sector cooperatiu compta a més amb un atractiu addicional que cal exhibir: la seva capacitat per transformar les relacions econòmiques per posar-les al servei de les persones i el planeta. Per això, si la nostra cooperativa és viable, si sabem explicar-nos bé i seleccionar l’instrument financer més adequat, tenim més capacitat que la resta de petites i mitjanes empreses per aconseguir recursos financers. Aprofitem-ho!