L’expansió del coronavirus ha limitat la producció de moltes empreses, ha afectat els mercats i ha influït en la baixada de preu del petroli
La globalització ha transformat la relació entre les persones i el seu entorn: ara el que és local és global i el que és global és local. Passa el mateix amb la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2, un tipus de virus que provoca refredats comuns però també pot desenvolupar malalties més greus.
Durant els últims dies, la incertesa i el desconeixement sobre l’epidèmia Covid-19 també ha arribat als mercats de valors i economies de tot el món.
La dificultat per frenar l’expansió de l’epidèmia ha obligat els governs a aplicar mesures extraordinàries, com tancar edificis públics, empreses i comerços, a més de limitar la mobilitat.
Com a conseqüència s’ha reduït la producció, el consum i el turisme en la majoria de països afectats. I això té conseqüències econòmiques.
Reforçar l’economia per frenar el virus
Organismes internacionals com l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) adverteixen que la pandèmia pot reduir el creixement econòmic mundial el 2020.
En una situació com aquesta, els estats es veuen obligats a injectar grans quantitats de diners perquè el sistema continuï funcionant: per exemple, que les persones que s’han quedat temporalment sense feina continuïn cobrant per poder pagar les factures, o que les empreses que no poden produir puguin pagar els seus treballadors.
Altres països, com França, han anunciat que se suspèn el pagament del lloguer i de les factures de la llum, el gas o l’aigua, i que serà l’Estat qui es farà càrrec de pagar els crèdits bancaris de la gent que no pugui assumir-los per culpa de l’epidèmia.
A més, per combatre l’epidèmia i limitar els efectes que pugui tenir sobre l’economia, els experts recomanen també augmentar els recursos del sector sanitari.
#COVID19 Estás son algunas medidas económicas que han tomado algunos países frente a la pandemia. #Italia: Suspensión del pago de impuestos e hipotecas para las pymes y los hogares. #EEUU: Redujo su tasa de interés a casi cero y un programa de estímulo de US$ 700.000 millones pic.twitter.com/7V0xwUpmVL
— Voces en Off (@VocesenOff_) March 16, 2020
La caiguda de les borses de valors
Que les empreses deixin de produir i la gent deixi de consumir també té efectes sobre les borses i els mercats de valors, on es comercia amb el valor de les empreses i les matèries primeres.
El passat 9 de març va ser el segon “dilluns negre” consecutiu a les borses mundials a conseqüència de les mesures preventives contra el coronavirus. Des de llavors, la situació no ha fet més que empitjorar amb caigudes pronunciades en els mercats globals.
Una setmana després, el 16 de març, els inversors i les empreses es van despertar amb caigudes pròximes al 10% a la borsa de Nova York, considerada una de les més importants del món. La borsa espanyola, l’Ibex 35 ha experimentat pèrdues encara més grans i, juntament amb Itàlia, és dels països més danyats per la Covid-19.
Alguns temen que la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 pugui desencadenar una nova crisi econòmica similar a la del 2008, que va tenir efectes a tot el món.
En tota aquesta situació, no obstant això, les empreses del sector farmacèutic estan veient com les seves accions creixen i guanyen diners, principalment aquelles que es dediquen a investigar una vacuna per al coronavirus.
D’altra banda, la borsa de la Xina s’està recuperant ara que l’epidèmia del coronavirus està sota control al país asiàtic.
‘Guerra comercial’ pel petroli
La crisi produïda pel coronavirus també ha provocat un descens en la demanda de petroli, ja que l’activitat industrial i domèstica s’ha alentit a molts països a causa de les mesures de control.
A més de consumir menys combustible per la situació de pandèmia, hi ha un altre factor que influeix en el preu del petroli: la batalla interna entre Rússia i l’Aràbia Saudita, que són els dos productors més grans de petroli del món.
El petroli té una gran influència en l’economia mundial i aquests productors tenien un acord per no perjudicar-se: coordinaven la producció i venda de barrils per no competir.
No obstant, en un context de crisi com la pandèmia de coronavirus, Rússia ha vist una oportunitat per avançar-se als Estats Units (el seu etern rival) i ha decidit trencar l’acord i anar per lliure. Com a resposta, l’Aràbia Saudita ha decidit baixar el preu del seu petroli per vendre’n més.
Aquesta guerra comercial té efectes per a l’economia mundial. En les últimes setmanes, el preu del barril de Brent (el cru de referència a Europa) ha caigut més d’un 9%: el preu actual és d’uns 30 dòlars per barril, uns nivells que no es veien des de feia 16 anys.
🛢 🇷🇺 ponen fin a su acuerdo sobre la ⬇️ de producción de petróleo en el peor momento:
🔶 Por el colapso de la demanda de #petróleo x el #coronavirus
🔶 Impacto sb EEUU
🔶 Dañando expectativas de una recomposición de la #OPEP+
Lee a @g_escribano 👇 https://t.co/e4XoJfUwon— Elcano in Brussels (@elcanobrussels) March 11, 2020
Descarrega’t de forma gratuïta els recursos didàctics sobre el coronavirus aquí.